Amb els informes desclassificats de la crisi de Ceuta sobre la taula, el tauler polític s'ha fraccionat encara més entre els arguments de Moncloa i les reaccions de l'oposició de dretes. El Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI) va alertar la intel·ligència marroquina de convocatòries a xarxes socials per a l'entrada massiva de migrants, igual que el Centre Nacional d'Immigració i Fronteres (CENIF) i altres notificacions de l'Exèrcit i la Guàrdia Civil.

L'Executiu de Pedro Sánchez va facilitar aquest dimecres públicament tots els informes, alertes i comunicacions emeses durant tot el mes de juliol sobre els fluxos migratoris a Ceuta i Melilla, especialment a la primera ciutat autònoma, amb l'objectiu de poder "reconstruir la seqüència d'informació disponible abans i durant la crisi, conèixer les valoracions realitzades per cada organisme i comprovar a qui es van traslladar i en quin moment".

Les comunicacions més substancials d'aquelles jornades i facilitades per Moncloa han deixat provat que el CNI va notificar a la Delegació del Govern a Ceuta una "alerta primerenca" d'immigració irregular per "possibles intents d'entrada a Ceuta durant la setmana de la Festa del Bou" a través de grups de missatgeria i publicacions a WhatsApp i Facebook on es mobilitzava una "crida" per fer un "assalt per tanca i mar".

El CNI no va avisar de "la magnitud ni la naturalesa" de l'emergència

Sota aquest teló de fons, les reaccions des del Govern i la seva oposició han posat bases per aprofundir en el debat de l'escenari polític. Després de desclassificar-se els informes, fonts de La Moncloa han incidit en què el CNI "mai va alertar d'una arribada massiva", sinó que "va informar que estava circulant una convocatòria en dos grups de Facebook per entrar a la ciutat".

D'aquesta manera, van argumentar aquest dimecres que els serveis d'intel·ligència "no van emetre cap alerta formal i es van limitar a traslladar aquesta informació per missatge i breu trucada telefònica al Gabinet de la Delegació del Govern de Ceuta i a la UCE-3 de la Guàrdia Civil": "En cap moment el CNI va enviar un avís o alerta formal a la seva cadena de comandament ni a cap membre de l'Executiu per cap via. Un organisme que creu que l'endemà es produirà una entrada massiva no es limita a enviar un WhatsApp ambigu a un càrrec menor: ho eleva. Aquesta és la seva responsabilitat i la seva competència", van precisar aquestes fonts.

Sumat a aquesta anàlisi, el ministre d'Assumptes Exteriors, Unió Europea i Cooperació, José Manuel Albares, va assegurar que ni la Comissió Europea ni Frontex van tenir "indicis" en els dies previs del que succeiria a Ceuta. "M'han dit que en absolut, que no van veure res i que no van tenir cap indici. I dic perquè això també és una opinió, diguem, d'algú que monitora fins i tot amb satèl·lits", ha assenyalat en roda de premsa posterior a la seva reunió amb els comissaris d'Interior i Migració, Magnus Brunne; la cap de la diplomàcia europea, Kaja Kallas; i fins i tot amb part de l'equip de l'Agència Europea de la Guàrdia de Fronteres i Costes, Frontex. Així mateix, va precisar que no li va constar "cap informe que pogués preveure la magnitud" de la crisi.

Fonts del CNI, posteriorment als arguments abocats pel Govern, van precisar que la desclassificació va provar que els seus serveis d'intel·ligència van emetre informació "sobre una campanya a xarxes socials que cridava a l'assalt a la tanca de Ceuta, si bé no va anticipar la magnitud i naturalesa del que va acabar succeint el dia 30, en ser un fenomen inusual que no es correspon amb les crisis migratòries conegudes fins a la data", alhora que van incidir en què no van realitzar "cap valoració o comentari" sobre els informes publicats aquest dimarts, desmentint "qualsevol atribució".

Gènova parla de "mentida d'Estat"

Sota aquesta anàlisi política també s'inclou el prisma de l'oposició, en la qual veus del Partit Popular, com va ser la portaveu al Congrés dels Diputats, Ester Muñoz, que va considerar les informacions desclassificades com "una mentida d'Estat" per part del Govern de Sánchez per haver fet, al seu judici, "una deixació de funcions manifesta i dolosa" en constatar "avisos" per part d'organismes de seguretat i intel·ligència. "És evident que el Govern va fer una deixació de funcions manifesta i dolosa. Tenien la informació. Són responsables directes de la invasió a Ceuta. I, per descomptat, dels morts. (...) Per a qui treballa i a qui protegeix?", va denunciar en roda de premsa des de la Cambra Baixa.

Una altra de les reaccions de calat per part dels populars va venir de la mà crítica de la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, qui va realitzar una lectura de condemna cap a Moncloa: "El CNI i la Policia Nacional van avisar de la invasió i Sánchez no va fer res. Amb la comprensió lectora al nivell de la LOMLOE, desclassifica documents que l'inculpen. Sí que és un 'gos amb amo'. Dimissió!", va clamar a les seves xarxes socials.

També des de Vox, la seva portaveu parlamentària, Pepa Millán, va titllar el Govern d'haver difós una "mentida criminal" i suggerint que el president haurà de ser jutjat per "traïció" a la nació, instant així que tots els actors implicats assumeixin "responsabilitat penal per saber el que anava a ocórrer sense haver fet absolutament res per evitar-ho".

Cronologia dels informes

Entre els detalls més novedosos que es van revelar dels informes desclassificats, a més de les notificacions del CNI sobre els moviments a les xarxes socials, una altra comunicació de l'Exèrcit de Terra va notificar amb caràcter immediat una "concentració de persones a la frontera i reforç en unitats frontereres" amb la valoració següent: "Es valora com a molt probable que durant el dia 30 de juliol de 2026 s'intenti una entrada massiva de migració irregular, aprofitant la festivitat del dia del Tron al Marroc".

El mateix dia 30 de juliol, la Guàrdia Civil va elaborar un informe sobre la pressió migratòria a Ceuta, actualitzat a les 18:15 hores de la tarda, en què alertava que "per part de les autoritats marroquines es detecta passivitat i estan permetent l'arribada de candidats cap a la zona fronterera. Fins al dia d'ahir -el 29 de juliol- sí que es detectava proactivitat i col·laboració adequada". Les conclusions de la Benemèrita van deixar constància que els fets van revestir d'"extrema gravetat", que la situació podia desembocar en "una crisi humanitària per falta de recursos per a l'atenció als migrants", que no podien precisar xifres exactes, que precisaven ajuda de les Forces Armades i que les mesures proposades fins a la data -com el reforç del servei marítim, personal pilot de drons o detecció anticipada- "són únicament pal·liatives i no eliminen el problema d'arrel".

En un altre informe del CENIF, del dia 30, en les seves conclusions refereixen el paper del Marroc en aquests primers moments de la crisi. La primera reacció oficial va ser de l'ambaixadora del Marroc a Espanya, Karima Benyalch, qui va manifestar: "No és una cosa que ens complagui", instant els ciutadans a retornar al seu país. Així mateix, després del tancament de la frontera, es van observar "moviments de tropes i efectius policials marroquins al voltant de les 00:30 hores del dia 31 des de Tetuan cap a l'entorn de Ceuta; malgrat aquesta presència, el flux d'immigrants a través del dic no s'ha aturat". En una segona nota informativa del CENIF remesa als llocs fronterers de Ceuta i Melilla, es va advertir d'informacions a través de xarxes socials i aplicacions de missatgeria sobre "risc extrem de col·lapse" per l'entrada massiva de migrants "amb caràcter immediat".

Per la seva banda, el Centre d'Intel·ligència de les Forces Armades (CIFAS) va valorar com a "molt probable" que el Marroc no afavorís "activament" l'entrada massiva de migrants, però sí que haguessin "actuat de forma negligent i passiva", sense descartar que Rabat tractés de "explotar" la situació, qualificant així l'escenari de "caos migratori", situant l'inici de la crisi dies abans de l'allau humana, el 25 de juliol.

Arguments dispars entre Marlaska i Robles

Des que van començar a desgranar-se les explicacions des de diferents veus de Moncloa, l'argument unitari ha passat per defensar que "cap informe previ" va advertir la magnitud dels fets esdevinguts el 30 de juliol, sent aquesta la tesi defensada pel ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska.

Una postura que no concorda amb la defensada per la ministra de Defensa, Margarita Robles, que va mostrar les seves reticències al respecte i va defensar que el CNI i la intel·ligència militar sí que van aportar informació els dies previs a l'entrada massiva.

Suma't a

Dona suport al nostre treball. Navega sense publicitat. Entra a tots els continguts.

fes-te soci

Afegeix ElPlural.com com a font preferida de Google.

Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activa ara