El TSJC aplica l'indult a Laura Borràs i la lliura d'entrar a presó, però rebutja amnistiar dos diputats d'ERC

Un mes després que el Govern concedís un indult parcial a l'expresidenta del Parlament Laura Borràs, condemnada per falsedat documental i prevaricació per l'adjudicació a dit de contractes a un conegut i la seva fracció durant la seva presidència de la Institució de les Lletres Catalanes (ILC), el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha procedit a la seva aplicació. D'aquesta manera, es commuta la pena de presó de quatre anys, sis mesos i un dia per una de dos anys, que podrà ser suspesa, permetent a Borràs alliberar-se d'entrar a la presó amb la condició que "no torni a cometre el delicte dolós en el termini de cinc anys" des del passat 29 de juliol, un dia després que el Consell de Ministres aprovés l'indult.

El Govern va aprovar l'indult a Borràs que el mateix Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el mateix tribunal que la va condemnar el març del 2025, havia plantejat en qualificar en la seva sentència la pena de presó de "desproporcionada i excessiva". D'altra banda, en l'acte del 3 de setembre de la Sala de l'Civil i Penal del TSJC, s'associa a la nova pena una altra d'"inhabilitació especial per a l'exercici del dret de sufragi passiu" de dos anys. No obstant això, l'indult no afecta la resta de penes.

Per tant, queden excloses de l'indult les penes de 13 anys d'inhabilitació i la multa de 36.000 euros per prevaricació administrativa i falsedat documental afegides a Borràs pel Tribunal Suprem (TS). A més, l'Alt Tribunal es va negar a aplicar la llei d'amnistia reclamada per la defensa de l'expresidenta de Junts, al·legant que no es tracta de delictes que tinguin cap relació amb el procés.

En el nou acte, el TSJC ofereix la possibilitat que se suspengui la pena de dos anys de presó que pesa ara sobre Borràs en no superar els 24 mesos i ser l'única condemna de l'expresidenta del Parlament. Per a això, la Sala de l'Penal i Civil concedeix deu dies a la seva defensa per pronunciar-se per escrit. De la mateixa manera, s'ha obert un termini de tres dies per presentar un recurs de súplica.

El delicte pel qual es va condemnar Borràs

En concret, Borràs va ser condemnada per trossejar contractes per un import de 335.700 euros i adjudicar-los a dit a Isaías Herrero, un programador informàtic conegut de l'expresidenta de Junts, al llarg de la seva presidència de la ILC entre gener de 2013 i gener de 2018. En el judici, Herrero va reconèixer el delicte i va incriminar l'exdirigent independentista, revelant que dividien el treball en diversos contractes que no podien superar els 18.000 euros.

Per la seva banda, Borràs defensa que va ser víctima de lawfare i, per aquesta raó, ha expressat que no hi ha res del que hagi de rehabilitar-se o penedir-se. Així ho va assegurar a l'agost després de conèixer-se l'indult del Govern durant la seva intervenció a la Universitat Catalana d'Estiu a la localitat francesa de Prada, en la qual va assenyalar que es negava "a ser reeducada", cosa que, segons l'expresidenta del Parlament, "vol dir espanyolitzada".

Rebuig a aplicar l'amnistia als diputats republicans Josep Maria Jové i Lluis Salvadó

Aquest mateix divendres s'ha conegut també una altra interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya en la qual es desestima la sol·licitud dels diputats d'ERC al Parlament Josep Maria Jové i Lluis Salvadó perquè els apliqui la llei d'amnistia malgrat l'aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a la norma del passat 16 de juliol. El TSJC al·lega que "la naturalesa dels procediments des dels quals els tribunals nacionals van plantejar les qüestions prejudicials" ja resoltes pel TJUE "difereix radicalment" dels que afecten els dos parlamentaris d'Esquerra Republicana, apuntant que aquests encara no s'han resolt.

Jové i Salvadó han estat condemnats per delictes de malversació, prevaricació i desobediència per l'organització del referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017, quan tots dos eren alts càrrecs del Departament d'Economia de la Generalitat, que aleshores tenia el president d'ERC, Oriol Junqueras, al capdavant com a conseller. Pel que fa a l'aplicació de l'amnistia per als dos diputats republicans, el TSJC va elevar qüestions prejudicials al TJUE, que ara ha decidit "mantenir en els mateixos termes que van quedar formulades".