El Tribunal de Justícia de la Unió Europea dictarà el 16 de juliol la sentència sobre l'amnistia

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) resoldrà el pròxim 16 de juliol les qüestions prejudicials plantejades pel Tribunal de Comptes i l'Audiència Nacional, a instàncies de Societat Civil Catalana i l'Associació Catalana de Víctimes d'Organitzacions Terroristes en relació amb la Llei d'Amnistia.

En concret, el TJUE determinarà si les despeses del procés van posar en risc els interessos financers de la Unió Europea i si l'oblit dels delictes de terrorisme és conforme a les normes comunitàries.

Aquesta decisió podria precipitar el retorn de Carles Puigdemont, ja que una vegada la justícia europea parli, es resoldrà el seu recurs d'empara contra la negativa del Tribunal Suprem d'emnistiar-lo. A més, es coneixerà just un any després de la vista celebrada a la seu del TJUE, quan els magistrats de la cort europea van escoltar els arguments de les associacions, de la Fiscalia de l'Audiència Nacional, el representant de la Comissió Europea i de l'advocat general de la Unió Europea.

El pronunciament del TJUE ve precedit de l'opinió que l'advocat general Dean Spielmann va publicar el passat 13 de novembre avalant els principals punts de la llei d'amnistia. Aleshores, va considerar que no perjudicava les finances europees i que responia a l'interès general.

També va refutar la interpretació del Tribunal de Comptes, que comparteix el Tribunal Suprem en no emnistiar la malversació, que la secessió de Catalunya hagués reduït la Renda Nacional Bruta d'Espanya i, d'aquesta manera, la seva aportació al pressupost comunitari.

Spielmann, seguint el mateix criteri, va assenyalar que s'hauria d'haver considerat que la retirada del Regne Unit de la Unió Europea el 2020 va ser il·legal perquè també va afectar el pressupost comunitari. I va afegir que no es pot establir "un vincle de connexió directa" entre les despeses del procés i els comptes de la Unió Europea, en part perquè el Tribunal de Comptes no va aportar "cap element que indiqui que s'utilitzessin fons procedents del pressupost de la Unió" per promoure la independència de Catalunya.

De la mateixa manera, l'advocat general va negar que la llei de l'oblit sigui una "autoamnistia" perquè no busca "protegir un règim polític o els seus representants davant de possibles actuacions judicials", sinó "donar resposta a una situació excepcional amb un objectiu declarat de normalització institucional i reconciliació". Així com tampoc va veure incompatibilitat entre la directiva europea de lluita contra el terrorisme i la llei d'amnistia perquè "comporta merament una desactivació parcial i temporal dels seus efectes en extingir la responsabilitat penal per certs fets determinats, limitats en el temps i per la seva naturalesa".

No obstant això, l'advocat general va qüestionar alguns aspectes procedimentals de la llei, com els dos mesos de termini als jutges perquè decideixin si l'han d'aplicar.