El Tribunal de Comptes retarda l'aplicació de l'amnistia pels fons del 'procés' malgrat l'aval del TJUE

El Tribunal de Comptes ha tornat a endarrerir l'aplicació de la llei d'amnistia als 35 encausats per presumpte desvïament de fons públics per a la realització del referèndum il·legal de l'1 d'octubre de 2017 amb el rebuig als recursos que van presentar, entre els quals es troben els dels expresidents de la Generalitat Carles Puigdemont i Artur Mas o el del líder d'ERC, Oriol Junqueras, i l'obertura d'un nou termini d'al·legacions. En l'acte notificat dijous passat, l'òrgan fiscalitzador desestimava els reclams que fes efectiva de forma immediata la norma després de l'aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) del passat 16 de juliol.

D'aquesta manera, la consellera del Departament Segon d'Enjudiciament del Tribunal de Comptes, Elena Hernáez, encarregada de jutjar el desvïament de fons públics per part dels dirigents del procés per al referèndum de l'1-O i la promoció internacional de l'independentisme des del 2011 fins al 2017, concedia un nou termini perquè les parts es pronunciessin per segona vegada després de la resolució del TJUE. En aquesta ocasió, la magistrada donava cinc dies que, en cas que no hi hagi hagut cap incident en les notificacions, haurien de finalitzar entre aquest dimarts i aquest dimecres.

Entre les parts, es troba la plataforma Societat Civil Catalana, que exerceix com a acusació particular en el cas, que sosté que els fons desviats sumaven 5,4 milions d'euros enfront dels 3,1 milions que els sol·licitava la Fiscalia abans de la llei d'amnistia. Mentre que el ministeri públic es va mostrar a favor d'estimar les al·legacions presentades pels encausats, l'entitat va impugnar els recursos. Actualment, Societat Civil Catalana és l'única de les parts en contra de l'aplicació de la norma.

La magistrada Hernáez afirma que el nou termini d'al·legacions no va en contra de la sentència europea

En la seva sentència del passat mes de juliol, el TJUE resolia la qüestió prejudicial plantejada pel Tribunal de Comptes el juliol del 2024, avalant l'aplicació de la llei d'amnistia, al·legant que aquesta no va en contra dels interessos financers de la Unió Europea (UE). Des del punt de vista dels magistrats europeus, la norma "no ha pogut ocasionar una reducció dels recursos propis de la Unió". Després del pronunciament de la justícia europea, va acordar reprendre la tramitació del procediment que havia estat suspès durant dos anys i, aleshores, va concedir a les parts deu dies per presentar al·legacions.

Segons defensa Hernáez, l'obertura ara d'un nou termini d'al·legacions per consultar una altra vegada les parts "ni incompleix ni resulta contrària ni incompatible amb els pronunciaments" de la justícia europea. A més, remarca que no és contrari al dret europeu concedir tràmit d'audiència a les parts si això no impedeix que la resolució del Tribunal de Comptes es dicti dins del termini indicat pel TJUE.

Per justificar la reobertura d'al·legacions malgrat el pronunciament del TJUE, el Tribunal de Comptes fa una reinterpretació de la sentència, apuntant que aquesta "no diu res sobre la possibilitat que s'hagués pogut produir una afectació als interessos financers de la UE en l'aspecte relatiu a les despeses previstes en el pressupost de la Unió". En aquest sentit, Hernáez indica que la resolució fa referència únicament a "fons que no provenen del pressupost de la Unió ni hi estan destinats".

La magistrada considera que el pronunciament del TJUE es refereix exclusivament a l'ús de fons públics d'un Estat membre que podrien causar un perjudici actual o potencial al pressupost de la Unió, però no a les activitats finançades amb recursos del propi pressupost europeu. En considerar que amb l'obertura d'un nou termini d'al·legacions no actua en contra del dret europeu, el Tribunal de Comptes defensa que han de "ser desistamats tots els motius dels recursos de reposició que, d'una manera o altra, es basen en què la resolució impugnada incompleix dita sentència".

Aquest seria el cas del recurs interposat per Puigdemont, qui, segons l'acte, sol·licitava que es reprengués "sense més dilació la tramitació amb caràcter preferent i urgent" i es dictés "immediatament resolució que declari amnistiats els fets objecte del procediment i extingida la responsabilitat comptable reclamada, i absolent els recurrents". Així mateix, el líder de Junts demanava que s'aixequessin les mesures cautelars que s'havien adoptat en aquesta causa, "amb devolució de les quantitats afiançades i cancel·lació de les garanties constituïdes en la proporció que li correspongui, lliurant els xứpres i manaments necessaris".