El Tribunal Suprem ha decidit no elevar al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) una qüestió prejudicial sobre la regularització extraordinària de migrants aprovada pel Govern. La decisió suposa que el litigi seguirà, per ara, el seu recorregut en la jurisdicció espanyola i evita que sigui Luxemburg qui analitzi en aquesta fase si la mesura encaixa o no amb el marc comunitari.
La possibilitat d'acudir a la justícia europea s'havia obert després que el propi Suprem demanés a les parts personades en el procediment que es pronunciessin sobre la conveniència de plantejar una consulta al TJUE. No obstant això, després d'estudiar les al·legacions, l'alt tribunal ha optat per no activar aquest mecanisme i mantenir el debat dins de l'àmbit nacional.
El conflicte judicial té el seu origen en els recursos presentats pels governs d'Aragó i la Comunitat Valenciana, tots dos governats pel PP, contra el decret que regula aquest procediment extraordinari. Les comunitats recurrents consideren que la norma podria entrar en contradicció amb el nou marc europeu en matèria migratòria i havien defensat la necessitat que el TJUE aclarís si la regularització s'ajusta al Dret de la Unió.
Un pols polític i jurídic amb la immigració de fons
La decisió del Suprem suposa un revés per a l'estratègia de les administracions autonòmiques que pretenien portar l'assumpte a Europa. L'alt tribunal no entra encara en el fons del recurs, però sí descarta que existeixi en aquest moment un dubte interpretatiu suficient com per paralitzar el procediment i elevar una qüestió prejudicial.
En aquest punt ha resultat especialment rellevant la posició de l'Advocacia de l'Estat, que es va oposar a traslladar el cas a Luxemburg. El servei jurídic del Govern va defensar que les autoritzacions de residència per raons humanitàries formen part de les competències que conserva cada Estat membre i que la normativa europea no impedeix a Espanya articular mecanismes propis de regularització.
L'Advocacia també va sostenir que una qüestió prejudicial no pot utilitzar-se com una via per obtenir un pronunciament consultiu general sobre una decisió política o administrativa. Al seu parer, aquest instrument ha de reservar-se per resoldre dubtes concrets sobre la interpretació del Dret europeu, cosa que, segons el seu criteri, no es donava en aquest cas.
A més, el Govern va advertir que una eventual suspensió del procediment podria generar perjudicis directes a les persones migrants que ja han iniciat els tràmits o que compleixen els requisits previstos en la norma. Davant d'això, les comunitats recurrents insisteixen que el decret envaeix un terreny condicionat pel nou Pacte Europeu de Migració i Asil.
La regularització extraordinària permet sol·licitar una autorització de residència i treball a persones migrants que ja es trobaven a Espanya i que compleixen les condicions fixades per l'Executiu. Es tracta d'una mesura de gran impacte social i administratiu, tant pel nombre potencial de beneficiaris com pel debat polític que ha generat des de la seva aprovació.
L'Executiu defensa que el procediment busca donar resposta a situacions d'arrelament i vulnerabilitat, així com aflorar realitats laborals i socials que ja existeixen al país. Els seus detractors, en canvi, el presenten com una mesura d'efecte crida i qüestionen que pugui aprovar-se sense un encaix més estricte amb la política migratòria europea.
Amb la seva decisió, el Suprem evita de moment que l'assumpte es desplaci al pla comunitari, però el procés judicial continua obert. El tribunal haurà de resoldre més endavant si el decret s'ajusta a dret i si les impugnacions autonòmiques tenen base suficient per anul·lar-lo totalment o parcialment.
Suma't a 
Dona suport al nostre treball. Navega sense publicitat. Entra a tots els continguts.
fes-te soci
Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.