El Suprem sopesa aturar la regularització de migrants i elevar el cas al TJUE

El termini per presentar la sol·licitud de la regularització extraordinària finalitza aquest dimarts i es calcula que al voltant de 1,2 milions de migrants han accedit al tràmit, el doble de l'estimat en un principi. Comença ara el període de tres mesos que té el Govern per anar resolent els expedients, encara que alguns ja han anat rebent el vistiplau; tanmateix, tot podria aturar-se si el Tribunal Suprem compleix les amenaces d'elevar la llei a instàncies europees per si pogués xocar amb la normativa comunitària.

Així consta en una provisió emesa la setmana passada per l'Alt Tribunal, i revelada El Mundo fa escasses hores, en què es deixa constància de "el dubte de si podria entrar (la regularització) en col·lisió amb les normes" de la Unió Europea (UE). Aquesta resposta als recursos de dos governs autonòmics del Partit Popular (PP), el de València i el d'Aragó, arriba després que els magistrats hagin desestimat altres protestes similars en els últims mesos, un parer que podria canviar.

La provisió tan sols porta la firma de tres dels set magistrats de la Sala Tercera del Suprem, concretament de Wenceslao Olea, Fernando Román i Carlos Lesmes, sent els dos primers els que ja havien emès vot particular en les resolucions anteriors, contràries a les cautelars. No obstant això, l'esperable és que el text espanyol acabi elevant-se al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), una vegada finalitzi el curt període d'al·legacions i prengui una decisió la Sala del Contenciós-Administratiu.

Els dubtes del Suprem

L'Alt Tribunal presenta diversos dubtes que podrien justificar la paralització de la regularització i el trasllat de la polèmica al TJUE, que tindria l'última paraula. La primera d'elles és la possible col·lisió amb el Pacte de Migració i Asil (PMAUE). El Suprem apunta que amb aquest acord europeu "es van assumir obligacions pels Estats i per la pròpia Unió sobre un nou sistema d'asil i migració" i dubta sobre si cada Estat individualment, en aquest cas Espanya, pot il·luminar normes "que puguin anar en contra de les previsions" de la UE.

Altres de les qüestions exposades pels magistrats de la Sala Tercera és l'establiment d'un procediment generalitzat que concedeix el permís d'estada al país, en comptes d'un reconeixement individualitzat de cada concessió de residència i amb excepcions clarament taxades. Això, juntament amb l'arxiu i revocació d'ordres d'expulsió podria xocar, segons el Suprem, amb la Directiva Europea de Retorn, en concedir el dret "pel mer fet de l'estada irregular a Espanya".

En aquesta línia, el Tribunal es pregunta si "és admissible que els qui estiguin en situació irregular a Espanya no se sotmetin a una ordre de retorn amb les excepcions particulars de la norma comunitària, sinó que se'ls reconegui un dret de residència temporal amb caràcter general pel mer fet de l'estada irregular a Espanya". A més, com a últim gran bloc de dubtes, el Suprem qüestiona els efectes que la norma podria tenir en altres Estats de la UE i de l'espai Schengen.

Les persones que obtinguin el permís de residència a través de la regularització extraordinària poden gaudir de lliure circulació durant 90 dies per l'espai Schengen "sense que consti coordinació prèvia al respecte amb els altres Estats membres". Això, en opinió del Suprem, podria xocar amb el marc conjunt donat pel conjunt de la UE, atès que un procés de regularització "no s'efectua únicament en interès dels Estats membres en les fronteres dels quals es realitza, sinó en l'interès conjunt dels Estats".