Ir al contenido principal
Política

El Suprem exigeix a la Junta Electoral que impedeixi votar a 163.355 nacionalitzats per la 'llei d'avis'

El tribunal superior estableix que els afectats no podran figurar al cens electoral per a les eleccions generals si no acrediten la seva condició de descendents d'exiliats

elp cat
Comenta
El Suprem exigeix a la Junta Electoral que impedeixi votar a 163.355 nacionalitzats per la 'llei d'avis'. EP

El Suprem exigeix a la Junta Electoral que impedeixi votar a 163.355 nacionalitzats per la 'llei d'avis'. EP

Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.

Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara

El Tribunal Suprem ha exigit a la Junta Electoral Central (JEC) i a l'Oficina del Cens Electoral que garanteixin que 163.355 persones nacionalitzades a l'empara de la coneguda com a 'llei de nets' no puguin exercir el seu dret al vot a les eleccions generals del proper 29 de novembre, llevat que acreditin documentalment ser descendents d'exiliats. La decisió figura en una provisió dictada aquest divendres per la Sala del Contenciós-Administratiu, en què el tribunal recorda a tots dos organismes que han de complir les mesures cautelars acordades anteriorment, que van suspendre el dret al vot dels nacionalitzats per aquesta disposició de la Llei de Memòria Democràtica.

En concret, el Suprem ordena que cap de les 163.355 persones afectades pugui figurar com a elector, tant al cens de residents a l'estranger com al de residents a Espanya. L'única excepció correspon a les 901 persones que ja van aportar una certificació consular, a més d'aquelles que presentin aquest document abans de la jornada electoral. "En conseqüència, que cap de les 163.355 persones incloses puguin figurar com a electors al cens electoral, sigui en el d'electors residents-absents que viuen a l'estranger, sigui en el d'electors residents a Espanya, amb excepció de les 901 persones que van presentar certificació consular, o qualssevol altres que, amb anterioritat al dia de la votació, aportin aquesta certificació consular, en els termes acordats", han explicat.

La resolució arriba després que l'alt tribunal expressés els seus dubtes sobre els informes remesos per l'Advocacia de l'Estat i l'Oficina del Cens Electoral sobre el compliment de les mesures cautelars. Aquesta setmana, l'Advocacia de l'Estat, en representació de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), va comunicar que el cens tancat el passat 1 d'agost recollia 163.355 persones afectades per la suspensió. No obstant això, va afegir que, després de les comprovacions realitzades, la xifra s'havia reduït a 113.326. Aquestes explicacions han portat el Suprem a reclamar una aplicació clara de les mesures acordades, amb l'objectiu d'evitar que els afectats puguin aparèixer com a electors en qualsevol de les modalitats del cens.

En una altra providència, els magistrats han concedit un termini de dos dies, fins dilluns vinent, perquè les parts presentin al·legacions sobre la documentació aportada per l'Advocacia de l'Estat, en representació del Ministeri de l'Interior, relativa als controls de seguretat dels dispositius utilitzats per votar mitjançant DNI digital en les properes eleccions generals. Així mateix, el tribunal ha informat que el Partit Popular ha sol·licitat personar-se en el procediment. No obstant això, li ha requerit que concreti en quina condició pretén intervenir, ja que, segons recorda la Sala, únicament podrà actuar com a part codemandada.

La suspensió no afecta els fills dels nacionalitzats

El procediment judicial es va iniciar arran dels recursos presentats per Iustitia Europa i Vox, que van sol·licitar la suspensió del vot dels nacionalitzats mitjançant l'anomenada 'llei de néts'. El Suprem va acordar paralitzar cautelarment el dret al vot d'aquest col·lectiu, però va rebutjar estendre la mesura als fills d'aquestes persones. Els magistrats van argumentar que la petició s'havia formulat quan el procés electoral ja estava molt avançat i que ampliar la suspensió en aquell moment hauria compromès els principis de seguretat jurídica i estabilitat electoral.

La decisió judicial afecta així milers de persones que havien adquirit la nacionalitat espanyola a l'empara de la Llei de Memòria Democràtica i afegeix un nou element de controvèrsia a les eleccions generals previstes per al proper 29 de novembre.