El Suprem declara extingida la responsabilitat penal de Junqueras però amb un atac 'furibund' al Constitucional

La Sala Penal del Tribunal Suprem ha declarat extingida la responsabilitat criminal derivada de la sentència de la causa del procés respecte dels condemnats Oriol Junqueras, Dolors Bassa, Jordi Turull i Raül Romeva, en aplicació de la Llei d'Amnistia i en assumir en la seva integritat la part dispositiva de la sentència del Tribunal Constitucional que va concedir l'empar a l'exconsellera Bassa.

La Sala que ha dictat l'acte està formada pels magistrats Andrés Martínez Arrieta (president), Manuel Marchena (ponent) i Antonio del Moral, que no han dubtat a deixar per escrit una dura crítica al Tribunal de Garanties. Entre les lletjors que deixen anar es troba el considerar que en la sentència existeix una "innecessària grandiloqüència" del Constitucional que "revela el desig d'adornar un raonament invasiu de l'àmbit jurisdiccional" del Suprem

Respecte a la petició d'eliminació d'antecedents penals anotats arran de la sentència que els va condemnar, que sol·liciten els quatre exmembres del Govern català citats, més les defenses de Joaquín Forn, Meritxell Borràs, Carme Forcadell i Josep Rull, condemnats en la mateixa causa, el tribunal acorda posar en coneixement del Ministeri de Justícia el seu acte amb la finalitat que hi procedeixi.

L'acte resumeix les consideracions de la sentència del Constitucional per atorgar l'empar i declarar la nul·litat dels actes del Suprem que van considerar que la Llei d'Amnistia n'excloïa l'aplicació al delicte de malversació dels condemnats en la causa del procés, per concórrer un benefici personal de naturalesa patrimonial.

Acusen el TC d'ingerència

Després de destacar que assumeix en la seva integritat la decisió del TC, el Suprem ressalta que "la fonamentació jurídica de la majoria que ha inspirat l'atorgament d'empar inclou consideracions que són manifestament prescindibles per atorgar sentit a la resolució estimatòria. Atribuir a la interpretació d'aquesta Sala una «dràstica contradicció», una «reducció teleològica», una «interpretació extensiva», una «interpretació imprevisible dels preceptes aplicables», un distanciament del «sentit comú», de «la lògica», de la finalitat de la llei i, en fi, l'absència d'un elemental «nexe de coherència», representa enriquir la seva decisió amb consideracions absolutament innecessàries per al suport del que s'ha resolt".

L'escorça d'aquells vocables, la seva innecessària grandiloqüència revela el desig d'adornar un raonament invasor de l'àmbit jurisdiccional que correspon al Tribunal Suprem amb expressions cridades a camuflar la intensitat de la ingerència", consideren els magistrats del TS.

Agrega l'acte que "la resolució subscrita per set magistrats del Tribunal Constitucional conté una desqualificació que arriba a altres catorze magistrats que han defensat la interpretació que ara es considera vulneradora del dret a la tutela judicial efectiva. Entre els destinataris d'aquests sobrants epítets hi hauria d'incloure cinc dels magistrats que van subscriure les resolucions recorregudes, tres dels qui van integrar la Sala d'apel·lació, el magistrat que va assumir la instrucció de la causa i, el que resulta més cridaner, cinc magistrats del propi Tribunal Constitucional que han mostrat la seva inconformitat amb el criteri de la majoria i han expressat en un vot particular el seu desacord amb la «…reiterada suplantació del rol funcional que correspon al Tribunal Suprem en la interpretació i aplicació de la legalitat ordinària».

Per al Suprem, "és més que evident que l'error o l'encert d'una resolució judicial no pot fixar-se a partir de paràmetres quantitatius basats en el nombre de magistrats que subscriuen un o altre criteri. Però també ho és que el significatiu nombre de magistrats que han expressat la seva coincidència amb la tesi que ara rebutja la majoria del Tribunal Constitucional fa molt difícil acceptar amb naturalitat la irracionalitat que s'atribueix a la decisió recorreguda. En efecte, l'acte que es deixa sense efecte arran de la sentència que atorga l'empar es va cenyir a la interpretació reiterada sobre el delicte de malversació mantinguda durant dècades i que forma part de l'acervo jurisprudencial".

Acusen el TC de trencar amb la seva jurisprudència

Indiquen els magistrats que "la resolució que atorga l'empar a la Sra. Dolores Bassa no és interpretada per aquesta Sala com la manifestació d'un conflicte institucional amb el Tribunal Constitucional, sinó com una ruptura d'aquest òrgan amb la seva pròpia jurisprudència històrica".

L'acte subratlla que "aquesta Sala no s'endinsa en la controvèrsia dogmàtica, de tanta incidència pràctica, sobre l'abast de les decisions del Tribunal Constitucional que han eixamplat, fins a límits inèdits en la seva pròpia història, l'espai que l'art. 123 de la CE reserva al que s'ha d'entendre per garanties constitucionals. Ans al contrari, assumim en la seva integritat la part dispositiva de la sentència que atorga l'empar".

"Tampoc pretenem abordar en una resolució d'aquesta naturalesa els efectes que aquesta interpretació extensiva està generant en el perímetre reservat constitucionalment al Tribunal Suprem com a «òrgan jurisdiccional superior en tots els ordres». La mutació del Tribunal de garanties constitucionals en una última instància amb capacitat revisora de la interpretació de qualsevol norma jurídica susbcrita pel Tribunal Suprem està desdibuixant el disseny que van voler els constituents de 1978 en definir les relacions entre els jutges independents, inamovibles, responsables davant la llei (art. 117.1 de la CE) i els qui sense aquestes garanties i durant un període temporal tancat de 9 anys s'ocupen de preservar «les garanties constitucionals».

"Per a la història han quedat, explica el Suprem, resolucions del Tribunal Constitucional en què s'afirmava –per cert, de forma unànime– que «el respecte que, de manera general, s'ha d'observar en relació amb les decisions dels òrgans judicials adoptades en l'àmbit de la interpretació i de l'aplicació de la legalitat ordinària, "ha de ser, si escau, encara més escrupolós quan la resolució que s'enjudicia és... del Tribunal Suprem –a qui està conferida la funció d'interpretar la llei ordinària"».

"La resolució que atorga l'empar a la recurrent s'aparta també de precedents en què el Tribunal Constitucional afirmava que «la balança de la Justícia constitucional no pot inclinar-se en cap sentit per optar entre dues solucions igualment raonables sense interferir en el nucli de la potestat de jutjar, la independència de criteri de la qual proclama la Constitució, ja que l'empar no està configurat com una última instància ni té una funció casacional, operatives una i altra en l'àmbit de la legalitat (STC 37/1995)»", assenyalen la Sala que va enjudiciar el procés.

Així mateix, "constata que la sentència dictada pel sector majoritari del Tribunal Constitucional es distancia de la seva pròpia llei reguladora, que imposa un deure de contenció argumental en el seu art. 54 de la LOTC 2/1979, de 3 d'octubre. En ell es disposa que «quan la Sala o, si escau, la Secció conegui del recurs d'empara respecte de decisions de jutges i tribunals, limitarà la seva funció a concretar si s'han violat drets o llibertats del demandant i a preservar o restablir aquests drets o llibertats, i s'abstindrà de qualsevol altra consideració sobre l'actuació dels òrgans jurisdiccionals».