El retorn de Puigdemont es consuma com l'última bala de Junts per sortir de la crisi

Les últimes enquestes oficials catalanes conegudes en la darrera setmana dibuixen una situació tant al conjunt de Catalunya com a la ciutat de Barcelona en què la formació que surt pitjor parada és sens dubte Junts. En el cas de les eleccions al Parlament, els postconvergents passarien de ser segona força amb 35 escons a veure's relegats a la quarta posició amb entre 16 i 18 diputats, segons el baròmetre d'opinió política del Centre d'Estudis d'Opinió de la Generalitat (CEO) publicat el passat dijous. Així mateix, divendres es va presentar el baròmetre municipal de la capital catalana, que els augura un descens de vots en les properes municipals que els faria deixar de ser el grup municipal més ampli de l'Ajuntament per convertir-se en el més petit.

En ambdós comicis, el descens de Junts contrasta amb l'auge d'Aliança Catalana, partit que seria el que li robarien un major percentatge de vots. No obstant això, hi hauria una qüestió clau en el futur dels postconvergents més enllà de l'amenaça de la formació d'extrema dreta independentista dirigida per Sílvia Orriols, i aquesta seria el pervenir del seu líder, Carles Puigdemont, que aquest mateix dijous viurà un nou capítol decisiu amb el fall del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) sobre la Llei d'Amnistia. Clau per al retorn de l'expresident de la Generalitat a Catalunya i, per tant, per poder solucionar un dels majors problemes dels postconvergents: la manca d'un lideratge clar sobre el terreny.

En aquest sentit, Toni Aira, professor de comunicació política de la UPF-BSM de Barcelona School of Management, assenyala a ElPlural.com que la pèrdua d'escons de Junts que pronostica el CEO es deuria principalment al fet que els sondejos "pregunten sobre una opció política que està sense candidat a la vista" a causa que "Puigdemont, que seria el candidat natural, està pendent que se li apliqui una Llei d'Amnistia que el Tribunal Suprem (TS) va decidir que no li aplicava". Per tant, segons Aira, el problema principal dels postconvergents no seria Aliança Catalana, sinó el fet de comptar amb "una fotografia incompleta" en l'actual panorama polític català.

Per al politòleg, en el que s'ha de centrar Junts "no és tant a recuperar forces, sinó a definir-se, dibuixar-se i projectar-se sense la hipòtesi del lideratge en incògnita", ja sigui amb Puigdemont podent exercir el seu paper des de Catalunya o cedint-lo a una altra persona. "Aquest lideratge no només serà electoral, sinó que també serà estructural i orgànic. No és el mateix tenir un líder polític a més de mil quilòmetres de distància que no pugui exercir sobre el terreny i que la gent i els militants ho sàpiguen", apunta.

Les sentències que el TJUE dicti aquesta setmana, clau per aplanat el camí per al retorn de Puigdemont

El que necessitaria Junts, per tant, seria certesa per al seu electorat i per a això sembla vital el retorn de Puigdemont, el qual encara està en l'aire per la negativa del TS a aplicar la Llei d'Amnistia. Aquesta setmana dita norma podria avançar cap a la seva completa aplicació o, per contra, allunyar-se més d'ella, depenent de la sentència que el TJUE dictarà aquest mateix dijous. La Gran Sala del tribunal europeu dictaminarà les seves dues primeres sentències respecte a l'amnistia, les quals decidiran si l'òrgan judicial avala la seva aplicació en els casos relacionats amb l'utilització de fons públics per finançar el referèndum de l'1 d'octubre de 2017, una qüestió que afecta Puigdemont, entre d'altres, i en els de la dotzena de membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) acusats de terrorisme.

Aquestes sentències del TJUE no suposaran la tornada de Puigdemont, almenys no de forma directa, a causa que en elles no es farà referència a la qüestió que el TS defensa que no es pot emparar: l'enriquiment personal o benefici patrimonial. Sobre aquest assumpte, Puigdemont i altres polítics com el secretari general de Junts, Jordi Turull, o el president d'ERC, Oriol Junqueras, han presentat recurs d'empara davant el el Tribunal Constitucional (TC), que els ha admès a tràmit i estaria esperant a la resolució del tribunal europeu per emetre la seva resolució, que es preveu que es conegui a l'octubre. Per tant, s'espera que les sentències que es dictin aquesta setmana siguin decisives per a la causa de Puigdemont i un possible retorn després de nou anys d'exili a Waterloo (Bèlgica) després que el 28 d'octubre de 2017 deixés el país fugint de la justícia espanyola.

En cas que l'evolució judicial possibilite el retorn de Puigdemont en un temps prudencial, això permetria als postconvergents "reestructurar-se i orientar-se", així com mantenir "una disputa interna a propòsit dels models i del lideratge", com assenyala Aira. "Una vegada ell pugui tornar, si és que passa, tant si decideix prendre les regnes com si decideix cedir el pas, això ajudarà Junts", afirma.

Des del punt de vista d'Aira, que Puigdemont torni i decideixi seguir al capdavant de Junts seria important per al canvi de la situació del partit, però si opta per "simplement tenir un paper de referència que no hagi de passar pel lideratge orgànic", la formació tindria encara així la possibilitat de definir el seu lideratge i l'opció política que vol representar, amb la qual no compta en aquests moments. "A dia d'avui, el problema que té és que no pot fer-ho perquè té la figura importantíssima en tots els partits, que és la del lideratge, en aquest llimbs on el manté la judicatura espanyola", defensa.

El politòleg Toni Aira assenyala un possible sobredimensionament del declivi de Junts i l'auge d'Aliança Catalana

No obstant això, Aira agafa amb pinces els resultats de l'últim baròmetre del CEO, especialment en quedar encara a prop de dos anys per a les pròximes eleccions catalanes. El professor de comunicació política opina que la pèrdua d'escons que pronostica respecte als postconvergents, tant al Parlament com al Congrés, on passaria de tenir 7 diputats a comptar amb entre 4 i 5, podria servir més per "performar la realitat" que per representar-la. En aquesta mateixa línia, el politòleg considera que, si bé sí que existeix "una tendència generalitzada a l'alça d'una força política com Aliança Catalana", que compta amb paral·lelismes en altres països, aquesta estaria sobredimensionada per part de les enquestes.

Segons el sondeig del CEO, la formació d'Orriols passaria de les seves 2 diputades actuals a comptar amb almenys 23 escons i podent arribar als 25, disputant-se ser la segona força al Parlament amb ERC, que obtindria entre 24 i 26. A més, el partit d'índole xenòfob aconseguiria fer-se amb un 28% dels votants de Junts a les eleccions catalanes del maig del 2024. Uns resultats que per Aira mostren un escenari incert mentre no es resolgui l'escenari de Puigdemont, encara que sí que creu que els posconvergents han de "fer molts deures", no només amb la projecció dels seus lideratges, sinó també respecte a la definició del seu posicionament.

La situació del grup municipal de Junts a Barcelona

Pel que fa al cas del baròmetre municipal de Barcelona presentat divendres passat, el qual reflecteix que Junts -formació més votada a la ciutat comtal el maig del 2023- es convertiria en la setena força, passant de aconseguir el 13,5% dels vots a obtenir tan sols el 2,6%, Aira recorda que les enquestes pronosticaven també un mal resultat per als posconvergents en els anteriors comicis abans que es confirmés que l'exalcalde Xavier Trias seria el candidat i que finalment els posconvergents van guanyar a la capital catalana. Però remarca que l'actual alcaldable, Jordi Martí i Galbis, elegit cap de llista en unes primàries en contra de la voluntat de Puigdemont i la resta de la cúpula fa tan sols unes setmanes, "no és Trias".

"Sabem el difícil que és la política municipal, ja no només per als qui ostenten el poder, sinó sobretot per als qui estan en l'oposició", subratlla Aira, que creu que Junts també continua tenint deures a realitzar a la ciutat de Barcelona ara que ja té tancat el seu candidat. Malgrat això, el professor de la UPF-BSM creu que, estant a gairebé un any vista de les municipals, el resultat real dels posconvergents a Barcelona pot diferir respecte al mostrat actualment per les enquestes.