El PSC guanyaria les municipals a Barcelona amb una oposició més dividida per la irrupció d'Aliança i la tornada de la CUP

A poc més de mig any de les municipals del maig del 2027, Jaume Collboni guanyaria les eleccions municipals a Barcelona davant d'una oposició més fragmentada davant la irrupció d'Aliança Catalana i el retorn de la CUP. Així ho reflecteix l'enquesta elaborada pel Gabinet d'Estudis Socials i Opinió Pública (GESOP) per a El Periódico publicada aquest dijous, la qual mostra que el PSC seria la primera força a l'Ajuntament de la capital catalana amb entre 9 i 10 regidors (actualment en compta amb 10) i el 20,2% dels vots, mentre que Junts seria la formació més perjudicada respecte als comicis del 2023, en els quals va ser el partit més votat i va obtenir 11 regidors, passant a ocupar el quart lloc amb entre 5 i 6.

Segons el sondeig realitzat entre el 10 i el 21 de setembre amb una mostra de 802 entrevistes, la segona força seria ERC, que amb la seva secretària general i candidata a Barcelona, Elisenda Alamany, aconseguiria fer-se amb entre 6 i 7 regidors frent als cinc dels quals disposa en aquests moments al Consistori i el 14% dels vots. Per tant, Alamany milloraria el resultat obtingut per la seva predecessora, Ernest Maragall, el maig del 2023, i ho faria en part impulsada per el transvasament d'electors procedents dels Comuns, els qui perdrien un 10,6% dels seus votants en favor dels republicans i un 9,7% que anirien al PSC.

Aquesta transferència de vots explicaria en part el retrocés de Barcelona en Comú, amb el diputat al Congrés Gerardo Pisarello com a candidat, que passaria d'obtenir 9 regidors en els passats comicis a sumar entre 5 i 6 amb el 12,2% dels vots. Amb la mateixa forquilla de regidors comptaria un Junts que, amb l'11,9% dels electors, registraria el major descens a la ciutat comtal en comparació amb els resultats del 2023, en els quals el seu anterior candidat, l'exalcalde Xavier Trias, va ser el guanyador malgrat que no va aconseguir els suports suficients per formar govern. Ara, amb Jordi Martí com a alcaldable, l'enquesta augura un pitjor escenari per als posconvergents a Barcelona.

El retrocés de Junts coincidirà amb la irrupció d'Aliança Catalana trepitjant-li els talons molt de prop. La formació d'extrema dreta independentista amb Jordi Aragonès, un dels seus fundadors i ideòlegs, com a candidat a Barcelona es mouría també en una forquilla d'entre 5 i 6 regidors i obtindria l'11,5% dels vots, tan sols 4 dècimes per darrere dels posconvergents. A més, el partit d'índole xenòfoba li robarien a Junts un 21,3% dels electors, el major traspàs de votants que reflecteix l'enquesta. Les següents formacions a les quals trauria un percentatge més elevat de vots serien al PP (12%) i a Vox (10,9%), la qual cosa provaria el calat del seu discurs antimigratori fins i tot dins de la dreta no independentista.

PP i Vox aconseguirien tots dos entre 3 i 4 regidors, amb el 8,3% i el 7,5% dels vots, respectivament. El sondeig planteja la possible pèrdua d'un regidor per al Partit Popular, que ja en compta amb 4, mentre que la formació d'ultradreta milloraria el seu resultat de 2023, quan en va obtenir 2. L'ascens del partit, que torna a comptar amb Gonzalo de Oro com a candidat, estaria impulsat justament pel 14,2% de l'electorat que li trauria als populars liderats per Daniel Sirera, qui també repeteix com a alcaldable.

La gran novetat de l'última enquesta sobre les municipals a Barcelona respecte a les publicades en els últims mesos és el retorn de la CUP, que tornaria a comptar amb representació a l'Ajuntament després de perdre la que tenia el 2019 amb entre 2 i 3 regidors. El sondeig pronostica el retorn de la formació anticapitalista i independentista al Consistori tan sols cinc dies després que el partit ratifiqués la diputada del Parlament Laure Vega com a candidata, completant així la llista d'alcaldables.

Possibles aliances després dels comicis

Malgrat la seva victòria, Collboni necessitarà el suport d'altres formacions per comptar amb els 22 vots en què se situarà la majoria absoluta en la pròxima legislatura, en la qual l'Ajuntament passarà de tenir 41 regidors a 43 degut a l'increment de la població, i poder tornar a ser investit alcalde. L'aliança que a priori sembla més viable seria la del PSC amb ERC i Comuns, la qual sumaria 23 regidors en cas que les tres formacions compleixin les millors previsions de l'enquesta.

En concret, el sondeig atorga entre 20 i 23 regidors a la hipotètica aliança del PSC amb ERC i Comuns. Si no assolissin junts la majoria absoluta, es requeririen els vots de la CUP perquè Collboni pugui revalidar el seu mandat tan sols amb el suport de formacions d'esquerres. No obstant això, els escenaris en què un altre partit es faci amb l'alcaldia semblen poc viables. Els partits independentistes podrien arribar a assolir la majoria absoluta, però això inclouria Aliança Catalana en l'equació, que és improbable que obri pas a un govern d'Esquerra. L'altra opció per als republicans seria comptar amb Junts, la CUP i Barcelona en Comú, una aliança a la qual l'enquesta concedeix entre 18 i 22 regidors.

Collboni és el candidat favorit i l'únic que aprova

Quant a la popularitat dels candidats, Collboni (PSC) és el preferit dels enquestats amb un 19,9% de suport, seguit per Alamany (ERC), amb un 8,3%, i Pisarello (Barcelona en Comú), amb un 8%. Per la seva banda, Aragonès (Aliança Catalana) és el favorit d'un 3,4% dels entrevistats, Martí (Junts) d'un 2,7%, Sirera (PP) d'un 2,6% i, en últim lloc, De Oro (Vox) d'un 1%. En el sondeig no es pregunta per Vega (CUP) atès que es va començar a elaborar abans que fos anunciada com a alcaldable.

Així mateix, Collboni és l'únic candidat que aprova en la valoració del conjunt d'enquestats amb un 5 i és, a part, el més conegut, sent identificat per un 93,4%. Amb una puntuació per sobre del 4, el segueixen Alamany amb un 4,7 de nota i un percentatge de coneixement del 62,1%, Pisarello amb un 4,4 i un 63,6%, Aragonès amb un 4,3 i un 59,8%. Els tres alcaldables pitjor valorats són De Oro amb un 2,5 (el coneix el 31,4%), Sirera amb un 3,1 (62,8) i Martí amb un 4 (40,3).