El PP s'acosta a Junts i li proposa "acords puntuals" a través d'Albiol

El Partit Popular té els seus ulls posats en la pròxima legislatura i, amb la mirada fixada en el demà de les eleccions generals del pròxim 29 de novembre, sembla estar centrat també en començar a temptejar el terreny per a futurs pactes que els permetin tirar endavant les seves iniciatives legislatives, sent Junts una de les formacions amb les quals contemplen arribar a enteses. La voluntat dels populars d'acostar-se als postconvergents ha quedat demostrada aquest dimecres per l'alcalde de Badalona i candidat per la província de Barcelona, Xavier García Albiol, qui ha defensat arribar a acords en temes puntuals amb la formació dirigida per Carles Puigdemont, com la llei antiocupació que diumenge passat el president del PP, Alberto Núñez Feijóo, va encarregar a Albiol que dirigís o algunes polítiques econòmiques.

"Jo crec que amb Junts potser en alguns aspectes, per exemple en política econòmica o de lluita contra l'ocupació il·legal, ens podem posar d'acord", ha assenyalat el qui s'ha convertit en la gran aposta de Feijóo a Catalunya per a les generals. L'alcalde de Badalona, conegut per tenir un discurs antiokupes gairebé tant com pels seus missatges antiimmigració, creu que "seria positiu" recollir algunes aportacions dels postconvergents per a la redacció de la llei de la qual ja se li ha anunciat com a ponent. "Segur que Junts té bones idees en aquest tema o en polítiques econòmiques", ha declarat.

En una entrevista concedida al programa Cafè d'Idees de RTVE, el cap de llista per Barcelona no només ha advocat per arribar a pactes amb els postconvergents, sinó que també ha reivindicat "intentar fer un esforç per poder arribar a acords puntuals sobre matèries molt concretes" amb "la major part dels grups parlamentaris". En aquest sentit, ha apuntat que Espanya, Europa i el món es troben en una situació complexa en la qual afirma que s'ha "tenir una visió àmplia" i reclama "fer un exercici de responsabilitat tant per part dels qui es trobin en l'oposició com dels qui ocupin el Govern.

Aquesta posició a favor d'arribar a pactes puntuals amb la majoria de grups parlamentaris, tant des de l'oposició com des del Govern, contrasta amb la que el PP ha exhibit al llarg de la legislatura encara vigent, en la qual els populars han volgut assolir pocs acords amb l'Executiu i han optat per una postura de confrontació permanent. No obstant això, ara Albiol indica que la seva formació està disposada a pactar de forma esporàdica fins i tot amb el PSOE, una opció que el batlle de Badalona supedita a la marxa de Pedro Sánchez del partit.

La concordança entre Junts i el PP al Congrés, una història habitual

L'oferiment del PP a Junts per assolir acords puntuals encara no ha rebut rèplica per part dels posconvergents, amb els qui ha intentat contactar ElPlural.com sense obtenir resposta. La possibilitat de tancar pactes ocasionals no sembla tan remota si es té en compte les múltiples vegades en què han coincidit en el sentit del vot al Congrés dels Diputats i el Senat, entre elles, el passat 2 d'octubre, quan es van oposar a la Cambra Baixa als dos decrets en matèria d'habitatge aprovats pel Govern després del desnonament de Maricarmen i el consegüent esclat social per la crisi habitacional.

Les concordança entre el PP i Junts en aquesta legislatura s'ha repetit en diverses ocasions, com va remarcar Feijóo el passat mes de juny en la seva intervenció a la 41 Reunió del Cercle d'Economia, en la qual es va referir al bloc de les dretes com una "majoria social, política i parlamentària" en la qual incloïa Vox, al PNB i als posconvergents i va subratllar que junts havien tirat endavant al Senat iniciatives com, justament, una altra llei antiocupació que no ha pogut ser aprovada al Congrés. Per aquell temps, els populars buscaven convèncer els de Puigdemont de donar suport a una moció de censura presentada pel Partit Popular.

Albiol veu "molt difícil" un acord d'investidura amb Junts

Malgrat de considerar viable i apostar per arribar a pactes puntuals amb Junts, Albiol ha reconegut que veu "molt difícil" acordar la investidura de Feijóo amb els posconvergents en cas que els populars necessitin els seus vots per poder formar govern. "Jo crec que és molt complicat poder arribar a un acord d'investidura com va fer Junts amb Pedro Sánchez l'any 2023", ha expressat el cap de llista del PP, que ha opinat que el partit "en aquests moments, amb el posicionament nacional, està bastant radicalitzat". Segons l'alcalde de Badalona, "només cal escoltar Míriam Nogueras al Congrés o algunes declaracions".

Per tant, Albiol "a priori" no creu que l'escenari d'un pacte d'investidura entre populars i posconvergents es vagi a produir, però sí que dona suport i visualitza acords puntuals. Des del seu punt de vista, són diverses les qüestions en què podrien pactar amb Junts, encara que ha deixat clar que no s'entendran en l'assumpte del model d'Estat per a Catalunya.

El PP planteja endurir les penes per ficar a la presó okupes espanyols i expulsar els migrants

Pel que fa a la llei antiokupació que Feijóo li ha encarregat elaborar, Albiol ha plantejat aquesta setmana que la iniciativa inclogui l'enduriment de les penes per ocupar un habitatge perquè aquesta acció comporti presó en el cas dels ciutadans amb nacionalitat espanyola i expulsió del país per a les persones migrants. Així mateix, aquest dimecres ha detallat que es diferenciarà les persones que no poden pagar un lloguer o hipoteca per la seva situació econòmica de les que no ho fan perquè no poden afrontar la despesa, sinó "perquè han convertit l'okupació en la seva forma de vida".

Albiol ha assegurat que aquest últim grup de gent són "la immensa majoria" i ha assenyalat que a els que no paguin a causa de la seva situació econòmica tindran "un tracte especial o d'acompanyament" a través de mitjans com Serveis Socials. Un compromís que poc concorda amb la seva acció política com a alcalde de Badalona, la qual ha rebut múltiples crítiques per no oferir alternativa habitacional als qui es queden al carrer després d'haver tancat a l'abril de 2024 l'únic alberg municipal amb què comptava la ciutat. Exemple d'això va ser el desallotjament del macroassentament de l'institut B-9, el qual es va produir el passat mes de desembre i va acaparar titulars nacionals, atès que arran d'aquest desenes de persones es van quedar sense sostre al municipi governat per Albiol fins que la Generalitat o entitats socials els van reallotjar, donada la inacció de l'Ajuntament.

Junts ja va presentar una llei antiokupació

Malgrat que Junts no han respost encara a la proposta de formar part de la redacció de la llei antiokupes del PP, sí que s'ha pronunciat sobre la norma encarregada per Feijóo a Albiol. La portaveu dels postconvergents al Congrés, Míriam Nogueras, va reaccionar a l'anunci de la iniciativa amb un missatge a la xarxa social X en què va assenyalar que la seva formació ja va presentar una llei contra l'okupació fa tres anys.

"La llei antiokupes ja està feta. Fa tres anys que Junts la va registrar, es va admetre a tràmit i està bloquejada pels blocs espanyols", va manifestar Nogueras sobre la proposició de llei que el Congrés va admetre a tràmit al març de 2025 que ha quedat bloquejada a la Comissió d'Interior. Entre les mesures recollides en aquesta iniciativa es troba permetre desallotjar els okupes en les primeres 48 hores.