El PP oblida l'amnistia abans de la sentència del TJUE i se centra en la corrupció per atacar el Govern de Sánchez

Al PP sembla que ja no li interessa l'amnistia, almenys des del punt de vista estrictament discursiu. Tampoc judicial, ja que el partit d'Alberto Núñez Feijóo no preveu amplificar la sentència que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) emet aquest dijous, sigui quin sigui el resultat.

El líder de l'oposició va deixar entreveure la nova estratègia de la seva formació fa un parell de setmanes a Barcelona, on va cridar a "passar pàgina" del desafiament independentista després d'anys centrant-hi el debat i emplaçant a la protesta ciutadana. Molts van interpretar aquell missatge a l'interna com un gest a Junts enmig del debat de la moció de censura.

El PP manté la seva opinió sobre aquella decisió que va permetre el perdó dels líders del procés, però ja no consideren aquest tema, ni de bon tros, el més important. Això sí, tampoc preveu retirar el recurs d'inconstitucionalitat que van presentar davant el Tribunal Constitucional el 2024. Si bé, la majoria de dirigents populars creuen a més que l'organisme jurídic amb seu a Luxemburg avalarà el gruix de la norma després que l'advocat general donés el vistiplau als principals punts de la llei en un dictamen emès el passat 13 de novembre que sense caràcter vinculant. Caldrà veure quin és el resultat en les properes hores.

Independentment, el febrer del 2024, amb la detenció del que fos assessor de José Luis Ábalos, Koldo García, el partit conservador va canviar radicalment el full de ruta contra el Govern i va començar a centrar-la en la corrupció; una oposició que mantenen en la mateixa matèria després de les condemnes a l'exministre de Transports o les investigacions contra l'expresident del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero o del 'cas Leire Díez'. Així mateix, la dreta beu de la investigació del jutge Juan Carlos Peinado sobre Begoña Gómez i de la recent condemna al germà del responsable de Moncloa, David Sánchez, malgrat el polèmic d'alguns d'aquests processos judicials.

Així les coses, la nova forma de fer del PP passaria per dos motius. D'una banda, consideren que el que ara pot fer realment mal al'Executiu és la corrupció i, encara que al partit no ho reconeguin, la seva aproximació amb Junts, que no passa desapercebuda.

Els populars han mostrat la seva sintonia amb les sigles de Carles Puigdemont en múltiples votacions parlamentàries, i en última instància la formació independentista ha copiat el model de Feijóo amb la llei de néts, sembrant el dubte i preguntant quants subscriptors s'afegiran a les circumscripcions catalanes. En qualsevol cas, l'acostament del principal partit de l'oposició amb els neoconvergents perseguiria un objectiu clar: arribar als seus set diputats de cara a una possible moció de censura que, no obstant això, pel moment roman més que en stand by i amb la impossibilitat de Feijóo de treure els suports necessaris.

El secretari general del PP, Miguel Tellado, va abundar a finals de juny en aquesta idea que la Catalunya del 2026 no és la del 2017, per la qual cosa "no es pot seguir pensant el mateix perquè el context és un altre", mentre que en l'actualitat "l'amenaça no és el secessionisme", sinó la "permanència en el Govern" del que va taxar com "organització criminal".

És sobradament conegut que el Partit Popular està dividit en dues realitats, la de l'ala més moderada i que segueix una corrent aznarista. Precisament, José María Aznar va veure amb molt recel l'acostament a Junts i va demanar al polític gallec una "majoria nacional" per assolir la Moncloa.

La veritat és que la possibilitat de presentar una moció de censura roman morta, i molt menor és la probabilitat en aquests moments que una hipotètica acció d'aquest tipus rebés el suport dels independentistes. Juga a més un altre factor important: el possible retorn de Puigdemont a Espanya.