El dret a vot de milers d'espanyols descendents d'exiliats franquistes és el nou camp de batalla entre el PSOE i el Partit Popular a les portes de les eleccions generals del 29 de novembre. La decisió del Tribunal Suprem de mantenir la suspensió cautelar de determinades inscripcions al cens electoral exterior ha deslligat una confrontació que transcendeix la mera interpretació de la Llei de Memòria Democràtica. Mentre els socialistes denuncien un atropellament democràtic, els conservadors han convertit la resolució en un argument per acusar Pedro Sánchez de manipular el cens electoral, malgrat que l'Alt Tribunal – el dictamen del qual ha comptat amb el vot particular d'una magistrada – no ha declarat provat cap frau.
La resolució del Suprem coincidia pràcticament amb els festejos del Dia de la Hispanitat. La Secció Quarta de la Sala del Contenciós-Administratiu ha rebutjat els recursos de l'Advocacia de l'Estat, recolzats per la Fiscalia, contra les mesures cautelars acordades al setembre. Cinc dels sis magistrats n'han ratificat el manteniment, amb el vot discrepant d'Alicia Millán, qui advertia que l'avançament electoral introdueix la decisiva circumstància que una suspensió provisional pot ocasionar un perjudici irreversible. Si els afectats no voten el 29N, una eventual sentència favorable posterior no els permetria participar en els comicis.
Gènova celebra el fall i apunta a Sánchez
La reacció no es va fer esperar i va arribar paral·lelament des de la Moncloa, Ferraz i el carrer de Gènova. El Partit Popular situava la decisió judicial en el terreny de la confrontació electoral. La seva vicesecretària de Coordinació Sectorial, Alma Ezcurra, celebrava que "ni Sánchez ni ningú està per sobre de la Llei i dels Tribunals". La dirigent conservadora va persistir en la seva ofensiva en assegurar que "la democràcia espanyola resisteix gràcies a la Justícia". "Per molt que el PSOE contracti sicaris contra ella", va reblar, en una nova mostra de la duresa del discurs popular contra l'Executiu.
Cayetana Álvarez de Toledo va voler sumar-se a la festa i, malgrat que es tracta simplement del rebuig d'un recurs i no la resolució final del cas, va acusar directament el president del Govern d'haver intentat "manipular el cens electoral". La parlamentària defensava que Espanya compta amb institucions capacitades per limitar el poder i ha reclamat unes eleccions "netes" el proper 29N. Acusació que transforma una controvèrsia jurídica sobre els requisits d'inscripció electoral en una sospita de frau electoral per part del Govern, pujant al carro d'una Isabel Díaz Ayuso que, en els prolegòmens de la desfilada, agitava dit fantasma.
I és que, malgrat l'onada de reaccions conservadores, el Suprem no ha acreditat frau electoral ni una operació de l'Executiu per alterar el resultat dels comicis. Les seves interlocutòries mantenen mesures provisionals mentre s'examina la legalitat de determinats criteris administratius. L'Alt Tribunal considera oportú preservar les garanties del cens, però encara no ha emès una sentència sobre el fons del litigi. Cosa que no ha impedit que, abans fins i tot de conèixer la decisió, Alberto Núñez Feijóo manifestés la seva confiança que el Suprem fos "conseqüent" amb les seves anteriors cautelars.
El PSOE carrega contra PP i Vox
La resposta socialista ha estat igualment contundent. Rebeca Torró, secretària d'Organització del PSOE, acusava PP i Vox de promoure una exclusió electoral que perjudica directament els descendents de l'exili. "Els néts del règim franquista podran votar, però no els dels exiliats, tal com volien PP i Vox", denunciava la dirigent a les seves xarxes socials, alhora que vinculava la situació amb l'"anhel feixista" d'ambdues formacions i advertia que no pararien de denunciar "aquest atropellament".
El mateix Pedro Sánchez havia defensat durant la recepció del 12 d'Octubre, en una conversa amb periodistes, que "una democràcia no pot tenir ciutadans de primera i de segona". El cap de l'Executiu va alertar que fins a 400.000 espanyols podrien quedar-se sense votar, una xifra que no s'ha de confondre amb els 163.020 possibles afectats identificats específicament en el procediment. El Govern estudia ara, a través de l'Advocacia de l'Estat, si hi ha marge per recórrer la decisió davant el Tribunal Constitucional.
Per la seva banda, l'Alt Tribunal ha ordenat publicar les seves resolucions al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) i comunicar-les als consolats. Els interessats disposaran de cinc dies hàbils des de l'endemà de la seva publicació per personar-se en el procediment amb un advocat i procurador. Mentrestant, el Partit Popular tira gasolina al foc en la seva ofensiva contra el PSOE en ple inici de la precampanya electoral.
Afegeix ElPlural.com com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.