El PP busca trobar-se a Catalunya després dels anys de 'la guerra del Piolín'

Vuit anys després de l'últim conclau celebrat pel PP de Catalunya, la delegació catalana del Partit Popular celebrarà aquest dissabte un congrés en què es revalidarà el lideratge d'Alejandro Fernández i en què el president nacional de la formació, Alberto Núñez Feijóo, pretén exhibir una millora i normalització de les relacions amb la seva sucursal catalana abans de les cites electorals del 2027 i 2028, després d'uns anys de confrontació i tensió. La reunió que tindrà lloc a l'hotel Eurostars Grand Marina de Barcelona es durà a terme en un context diferent respecte al del congrés extraordinari del novembre del 2018, el qual es produïa en un dels pitjors moments dels populars al territori català després d'haver registrat un dels resultats electorals més baixos de la seva història en els comicis del desembre del 2017 convocats després de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució per part del Govern de Mariano Rajoy.

Al novembre del 2018, l'esclat del procés era un succés encara molt recent, així com ho era la resposta del Govern de Rajoy. Feia tan sols un any del referèndum il·legal de l'1 d'octubre del 2017 i, per tant, també de l'arribada del vaixell Moby Dada, més conegut com a Piolín, al setembre d'aquell mateix any, que va servir d'allotjament per als policies i guàrdies civils traslladats a Catalunya per impedir l'1-O. Lluny d'apaivagar les aigües, l'actuació policial qualificada de desproporcionada per diverses interlocutòries judicials va avivar el conflicte i el distanciament entre una part de la societat catalana i l'Estat espanyol. En aquest context, encara que ja amb Rajoy fora del Govern i amb Pablo Casado al capdavant del Partit Popular, Fernández va ser proclamat president del PP català en un congrés celebrat a la localitat barcelonina de Sitges.

Un conclau que arriba després d'anys de confrontació entre Fernández i Feijóo

Prop d'una dècada més tard de l'últim congrés, Fernández revalidarà el seu lideratge del PP de Catalunya malgrat la complicada relació que va mantenir amb Gènova durant uns anys, entre altres causes, els intents de Feijóo d'acostar-se a Junts després de les eleccions generals del 23 de juliol de 2023. El setembre d'aquell mateix any, Fernández va criticar obertament que Feijóo obrís la porta a dialogar amb els postconvergents en cerca del seu suport per a una investidura. "No pot ser la solució donar més prebendes a la insaciable burgesia nacionalista i que paguem els constitucionalistes catalans. A sobre ens diuen que hem de callar perquè crispem. No callarem", va declarar al respecte.

En aquell temps, Fernández va deixar clar que la tensió amb la cúpula nacional del PP no era nova. De fet, Gènova hauria intentat apartar-lo de la presidència de la seva delegació catalana incorporant-lo a les llistes per a les eleccions generals 23-J amb la finalitat de restar-li notorietat. Una opció a la qual Fernández es va negar, cosa que, segons el diputat del Parlament va assenyalar, va tenir conseqüències respecte a la relació amb els seus companys de partit. "Sabia que pagaria un preu extern i intern quan vaig rebutjar anar al Congrés", va afirmar.

La confrontació pública entre el PP de Catalunya i la direcció nacional també va comportar que Feijóo volgués treure's de sobre Fernández, forçant el seu relleu com a candidat popular a la presidència de la Generalitat en les eleccions catalanes del maig de 2024. No obstant això, això no va succeir i Fernández va repetir com a cap de llista, aconseguint passar dels tres escons al Parlament amb els quals s'havia quedat el partit el 2021 als quinze i triplicar els seus vots. El bon resultat electoral de Fernández va fer que a Gènova no quedés més remei que assumir el seu lideratge, el qual revalidarà aquest dissabte després que ningú més hagi presentat candidatura i de superar els 300 avals necessaris, aconseguint els 1.551.

Segons el president del PP català assegurava el passat mes d'abril -just un any després de publicar el llibre A calzón quitado (La Esfera de los Libros), en el qual acusava la direcció de Gènova de ser una "autèntica trituradora humana" de líders de les seves delegacions catalana i basca i d'imposar "tuteles" sobre aquestes-, les seves diferències amb Feijóo s'havien solucionat. "Aquestes friccions no es poden negar perquè van existir, però fa molt de temps que formen part del passat", va apuntar.

Feijóo busca mostrar unitat abans d'unes generals en què Catalunya serà clau

Amb el nou congrés, el qual hauria d'haver-se convocat el 2022, Feijóo busca mostrar una imatge d'unitat amb el PP català en un moment en què Catalunya és un territori clau de cara a les pròximes generals. En les últimes, els populars van obtenir 473.620 vots, que es tradueixen en sis escons, mentre que el PSOE va aconseguir 19 diputats amb 1.221.335 vots. Una diferència que va permetre a Pedro Sánchez tornar a ser investit president del Govern.

"Catalunya serà decisiva per al canvi polític. Cada diputat, regidor i vot que se sumi a la nostra candidatura permetrà acostar una mica més Feijóo a la Presidència", va reconèixer fa dues setmanes la presidenta del comitè organitzador del congrés, Llanos de Luna, en una roda de premsa en la qual van donar a conèixer alguns detalls del conclave. Entre ells, que l'acte que clausurarà Feijóo servirà per definir el full de ruta del PP de Catalunya per als anys vinents i actualitzar els seus estatuts.

Possible canvi en la secretaria general del PP català

"Volem més. Llibertat, ordre, convivència, projecte, futur" és el lema triat per al congrés, el qual, segons De Luna, fa referència al canvi polític que des del PP consideren que ha de produir-se, reivindicant-se com a alternativa al socialisme i a l'independentisme. En aquest sentit, des del Partit Popular sostenen que, malgrat haver-se superat l'etapa del procés, s'ha de canviar la política en àmbits com la seguretat o el dinamisme de l'economia catalana. Tots dos temes es troben en la ponència que s'abordarà en el nou conclave, així com l'enduriment de la política migratòria.

Quant als possibles canvis dins de la delegació catalana, De Luna va afirmar que serà el president del PP català qui decideixi qualsevol variació respecte als càrrecs. Malgrat no haver estat anunciat encara, es preveu que l'actual secretari general del Partit Popular de Catalunya, Santi Rodríguez, deixi el lloc, la qual cosa podria anunciar-se durant el congrés del dissabte que aquest mateix presidirà. Entre els noms que sonen com a successors destaca el del portaveu de la formació en el Parlament, Juan Fernández, qui va ser primer tinent d'alcalde a Badalona durant els dos primers mandats de Xavier García Albiol.

El PP català endureix el seu discurs migratori davant l'auge de Vox i Aliança Catalana

La redefinició de l'estratègia i l'organigrama del PP de Catalunya també es porta a terme amb vista a les municipals del 2027 i les autonòmiques del 2028 al territori català. Respecte a aquests últims comicis, les últimes enquestes plantegen un possible avançament de Vox als populars. El partit d'extrema dreta liderat a Catalunya per Ignacio Garriga no és l'única formació ultra que podria robar-li vots al Partit Popular en les pròximes eleccions al Parlament, també hi ha Aliança Catalana. Els sondejos pronostiquen que l'agrupació xenòfoba dirigida per Sílvia Orriols serà la que més creixi, passant de tenir tan sols dos escons a disputar-se ser la segona força més votada, un increment que, si bé es fonamentaria en la fuga de suports de Junts, suposaria el robatori de vots a tota la dreta.

Amenaçat per l'auge dels dos partits xenòfobs, el PP de Catalunya ha endurit en els últims mesos el seu discurs respecte a la immigració. Exemple d'això és el text de la ponència que dibuixa el full de ruta que es debatrà dissabte, en què els populars alerten que "una migració descontrolada" suposa la "tensió de la convivència" i un "deteriorament de la qualitat de vida". Així mateix, en el document manifesten que el "fonamentalisme islamista" és "una ideologia totalitària" que suposa un risc per a la llibertat individual i la igualtat entre homes i dones, així comE diferencien la migració llatinoamericana de la musulmana per compartir "arrels culturals" amb els espanyols.