El ponent que alimenta el pucherazo electoral amb la 'llei d'avis' va animar Feijóo en una reunió secreta amb fiscals el 2023

El magistrat del Tribunal Suprem Antonio Narváez, ponent al seu torn encarregat de redactar la resolució sobre la 'llei d'néts', va animar el líder del PP, Alberto Núñez Feijóo, durant una trobada que van mantenir el president de la formació conservadora i fiscals el 2023.

Segons publicava El País, Narváez va mostrar el seu desig que el Partit Popular assolís el Govern a les pròximes eleccions generals, va alertar sobre els pactes del PSOE d'Euskadi amb els que denominava "filoetarres" i va airejar el rumor que l'Executiu de Pedro Sánchez podria servir-se de l'empresa Indra per dur a terme un pucherazo. El també exmagistrat del Tribunal Constitucional a proposta del PP es va creure aquesta mentida difosa a internet i la va transmetre al polític gallec.

A la trobada a què al·ludeixen aquestes línies, els fiscals van animar, segons la informació publicada pel mitjà esmentat, el president dels 'populares' a desmuntar les lleis del Govern de Sánchez quan arribés a la Moncloa.

Narváez va intervenir en aquell sopar amb Feijóo i va advertir sobre les eleccions al Parlament basc, que van tenir lloc un any després, per assegurar que "s'està perfilant una estratègia de coalició, amb Bildu que és una organització filoterrorista, amb el suport del Partit Socialista d'Euskadi i el que quedi de Podem".

En la mateixa cita es va referir, apunta el diari assenyalat, a la "cohesió territorial" i "fonamentalment" de Catalunya, tot alhora que Narváez s'havia retirat el 2021 de la causa del 'procés' abans que el Constitucional decidís sobre la seva recusació.

Sobre això, cal destacar que el magistrat va decidir inhibir-se durant la tramitació dels recursos de dirigents independentistes condemnats després que el tribunal discutís, de manera informal, si havia de formar part del ple. Després d'haver transcendit aquest debat intern, que va generar una enorme divisió entre els magistrats, va ser ell qui va prendre la iniciativa i va presentar la seva renúncia, que va ser acceptada per unanimitat. L'origen d'allò se situa en una conferència a Granada en què Narváez va equiparar el que va ocórrer a Catalunya amb un cop d'Estat, motiu pel qual la defensa dels alts càrrecs catalans el va recusar.

El Tribunal Suprem paralitza la 'llei d'néts'

El Tribunal Suprem ha paralitzat aquesta setmana cautelarment el vot per a les persones ja inscrites al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) que van aconseguir la nacionalitat a través de l'anomenada 'llei de néts' i les noves inscripcions, per preservar, dicta la interlocutòria, la "transparència del procés electoral i la confiança de la ciutadania en els seus resultats", davant la "magnitud" de l'augment del cens.

La decisió ha estat presa a petició dels ultres de Vox i Iustita Europa i obviant la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i un Lletrat de les Corts, mentre que ha estat recolzada, a més de per Narváez, per altres quatre magistrats conservadors: Luis Díez-Pacheco, Antonio Jesús Fonseca-Herrero, José Luis Requiero i Manuel Delgado-Iribarren. Per contra, ha trobat l'oposició de la progressista María Alicia Millán, qui va formular un vot particular discrepant advertint que les mesures acordades priven els afectats "d'un dels efectes més rellevants inherents al reconeixement de la nacionalitat espanyola, la participació en els processos electorals".

L'Alt Tribunal va transmetre la seva decisió en dues interlocutòries argumentant que el vot d'aquestes persones implica un "increment extraordinari en el nombre d'electors inscrits al CERA", que a més es troba "en constant augment", la qual cosa pot "afectar la transparència del procés electoral i de la confiança de la ciutadania en els seus resultats".

El Suprem xifra que el cens té 408.262 inscrits més, a 1 de juliol de 2026, que el cens corresponent amb els últims comicis de 2023 i emplaça que "tal creixement genera un perill fundat, real i seriós de poder afectar greument l'objectivitat i transparència del procés electoral, causant llavors un dany irreversible".

En definitiva, l'òrgan jurídic estima que per tal d'evitar "una contingència fundada d'incertesa sobre el resultat electoral", la Sala del Contenciós-Administratiu ha estimat la petició de mesures cautelars, que tindrà un caràcter temporal i supeditada a la sentència del tribunal.