Així ho ha donat a conèixer l'agència Reuters, que ha pogut accedir a la informació a través d'una font. Estats Units estaria plantejant diferents accions que tornarien a condicionar el panorama polític internacional, estant entre elles diferents opcions per castigar els aliats de l'OTAN que, segons consideren al país nord-americà, no van donar suport a les operacions estatunidenques en la guerra amb l'Iran, incloent-hi la suspensió d'Espanya de l'aliança i la revisió de la posició dels Estats Units sobre la reclamació britànica de les Illes Malvines.

Concretament, aquestes idees que estudia l'Administració Trump s'haurien plantejat en un correu electrònic la informació del qual ha revelat una font a aquesta agència. Seria aquest, per tant, un nou gest pel qual el president dels Estats Units cercaria intimidar o acovardir a aquells que no concedeixen els seus desitjos. Així, aquestes possibles actuacions que aquest escrit posa sobre la taula es deuen a la reticència o negativa d'alguns aliats a concedir als Estats Units accés, bases i drets de sobrevol (coneguts com a ABO) per a la guerra contra l'Iran.

D'aquesta manera, en aquest correu electrònic s'indica que es podria plantejar la suspensió de països denominats com a "difícils" en comptar amb llocs importants o prestigiosos a l'OTAN. Aquesta idea seria una continuació de les dures crítiques que Trump ha realitzat a aquells territoris que formen part de l'organització internacional i que es van negar a enviar les seves armades per ajudar a obrir l'estret d'Ormuz, que va ser tancat al transport marítim mundial després de l'inici de la guerra aèria el 28 de febrer.

Davant aquesta informació, Reuters va preguntar al secretari de premsa del Pentàgon, Kingsley Wilson, per aquest correu electrònic, cosa a la qual va respondre que "com ha dit el president Trump, malgrat tot el que els Estats Units ha fet pels nostres aliats de la OTAN, ells no hi van ser per a nosaltres". A això afegia que "el Departament de Guerra s'assegurarà que el President tingui opcions creïbles per garantir que els nostres aliats deixin de ser un tigre de paper i compleixin amb la seva part".

Espanya desafia l'estratègia militar de Trump

Espanya s'ha convertit en una autèntica pedra a la sabata per a Donald Trump dins de l'OTAN, especialment en el terreny militar, per dues decisions clau que qüestionen directament l'estratègia nord-americana: el rebuig a l'augment de la despesa en defensa fins al 5% del PIB i la negativa a participar en la guerra contra l'Iran.

El primer d'aquests xocs és estructural. Trump ha impulsat que els aliats elevin la seva inversió militar fins al 5%, un objectiu que la majoria ha acceptat, però que Espanya ha rebutjat frontalment, mantenint-se al voltant del 2%. Aquesta posició no és només pressupostària, sinó política: el Govern espanyol considera aquest nivell "desproporcionat", cosa que situa Madrid com una excepció incòmoda dins de l'Aliança i com a símbol de resistència a la pressió nord-americana.

El segon conflicte és encara més sensible: l'operatiu militar. Espanya ha rebutjat donar suport a l'ofensiva dels Estats Units contra l'Iran i, sobretot, ha impedit l'ús de bases estratègiques com Rota i Morón per a operacions militars. Aquesta decisió afecta directament la capacitat logística de Washington en una zona crítica com l'estret d'Ormuz, generant una ruptura poc habitual entre aliats.

Suma't a El Plural

Dona suport al nostre treball. Navega sense publicitat. Accedeix a tots els continguts.

fes-te soci