El Parlament aprova els pressupostos per al 2026 de forma definitiva i dóna força a la legislatura d'Illa

El Parlament de Catalunya ha aprovat definitivament els pressupostos de la Generalitat per a l'any 2026. Els nous comptes, els primers des del 2023, han tirat endavant aquest dijous amb el suport del PSC, ERC i els Comuns enfront del vot en contra de Junts, PP, Vox, la CUP i Aliança Catalana. D'aquesta manera, la Cambra catalana dona llum verda al primer projecte pressupostari de la legislatura, el qual assoleix els 49.162 milions d'euros, incrementant en 9.126 milions (22,8%) respecte a l'anterior i en 4.604 milions (10,3%) en comparació amb la despesa a la qual es va arribar el 2025 amb els suplements de crèdit.

A més, el pressupost suposa un increment de la despesa departamental total d'un 24,9%, fins als 40.399 milions. Quant als àmbits prioritaris dels nous comptes, els departaments que compten amb més recursos són el de Salut; el d'Educació i Formació Professional; el de Drets Socials i Inclusió i el de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, el qual gestiona les polítiques habitacionals i de mobilitat de Catalunya.

Illa es copromete a dur a terme l'acció de Govern necessària per desplegar el projecte pressupostari

Després de l'aprovació dels nous comptes, el president de la Generalitat, Salvador Illa, ha pres la paraula per "agrair el vot favorable dels grups que han donat suport al pressupost" i "estendre la mà" a la resta de grups que vulguin treballar en benefici de Catalunya. Així mateix, s'ha compromès a dur a terme l'acció de Govern necessària per desplegar el projecte pressupostari.

En el debat del projecte de llei pressupostari, la consellera d'Economia i Finances, Alícia Romero, ha defensat que els nous comptes "són una gran notícia" pel seu contingut, remarcant que "posen recursos per generar prosperitat" i les condicions perquè hi hagi activitat econòmica i es generi riquesa alhora que es reforça l'Estat del Benestar "perquè aquesta riquesa es pugui compartir". "El futur no s'espera, es construeix i és el que fem nosaltres amb aquest pressupost com una eina ferma i decidida del país per continuar avançant", ha declarat.

Romero defensa que els comptes generen riquesa alhora que reforcen els serveis públics

La consellera ha destacat que els nous comptes suposen una mobilització de "quasi 11.000 milions d'euros per generar activitat econòmica" i destinen "prop de 2.000 milions per generar el talent i el coneixement" dirigits a universitats i centres de recerca. Igualment, ha posat en valor que aporten més recursos per al Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, subratllant que l'activitat agroalimentària representa el 19% del PIB de Catalunya, així com "inversions importants en infraestructures" que permetran una millor connectivitat.

De la mateixa manera, Romero ha destacat que els pressupostos "han d'ajudar que aquesta riquesa es reparteixi reforçant els serveis públics" i que els nous ho fan destinant "tres de cada quatre euros", el que equival a un 75% dels comptes, al reforç de l'Estat del Benestar. La consellera ha detallat que d'aquest percentatge 13.840 milions d'euros són per al Departament de Salut, 8.356 milions per al d'Educació i 4.248 milions per al de Drets Socials.

La consellera demana als grups que estiguin "a l'alçada" respecte al nou model de finançament

Romero també ha explicat que els 49.162 milions d'euros de despesa dels pressupostos per al 2026 suposen un creixement del 81% de l'import dels comptes de fa deu anys. En aquest sentit, ha assenyalat que l'increment dels recursos es deu al fet que "l'economia està creixent" i que part d'aquests els aporta l'Estat a través de l'actual model de finançament, afirmant que han anat augmentant al llarg del temps, però que "són insuficients". Una qüestió que, segons la cap del Departament d'Economia, des de la Generalitat han reivindicat davant del Govern.

No obstant això, Romero ha assegurat que des del Govern intenten posar solucions "més enllà de la queixa" i que això és el que han fet, acordant un nou model de finançament que suposaria 4.700 milions d'euros més per a Catalunya, amb els quals es podrien realitzar moltes de les coses que s'ha demanat en algunes de les esmenes al pressupost presentades per la resta de grups parlamentaris. En relació amb el nou sistema de finançament presentat al gener, ha reclamat a la resta de partits que estiguin "a l'alçada" en la seva futura votació al Congrés dels Diputats.

Reivindicació dels acords i agraïment als socis

Per altra banda, la consellera ha reivindicat que els pressupostos no haguessin estat possibles "si no hagués estat per la capacitat de diàleg, de negociació i d'acord" del Govern del PSC i els seus socis d'ERC i els Comuns. "En un moment en què molt sovint es posa el focus en allò que ens separa i que ens divideix, nosaltres hem volgut posar el focus en allò que ens uneix", ha sostingut.

Segons Romero, el que ha aconseguit tirar endavant els pressupostos ha estat "la voluntat de servir a Catalunya, de negociar per millorar, d'acordar per avançar i per convertir les diferències legítimes en respostes concretes als reptes i problemes de la ciutadania". En aquesta línia, ha agraït a ERC i als Comuns "per les exigències i la feina" i als agents socials i econòmics per les seves "complicitats i suports".

Junts assegura que en votar els pressupostos s'ha decidit entre dos models de Catalunya

El primer a parlar en el debat ha estat el diputat de Junts Toni Castellà, que ha assenyalat que aquest dijous el Parlament no només votava un pressupost, sinó "dos models de Catalunya", que segons el posconvergente consisteix en què Catalunya continuï "instal·lada en la resignació" o, per contra, recuperi "l'ambició i el lideratge". Així mateix, ha acusat el Govern de no tenir "un rumb clar".

Per a Castellà, existeix un "elefant a l'habitació que pateixen tots els ciutadans catalans" i aquest és el "_infrafinançament estructural_" per part de l'Estat que pateix Catalunya. "Que no siguin corresponsables no vol dir que no tinguin la corresponsabilitat de prendre decisions respecte a això, perquè cada any se'n van milers de milions d'impostos dels catalans que no tornen", ha etzibat al Govern.

ERC defensa que tots els seus acords busquen "reforçar la capacitat de Catalunya per decidir el seu futur"

Per la seva banda, des d'ERC, la seva portaveu parlamentària, Ester Capella, ha manifestat que "Catalunya no es podia permetre continuar instal·lada en una pròrroga pressupostària permanent" i que des del seu partit no creuen "en el bloqueig com a projecte polític", sinó en una "política exigent que negocia, estén condicions, obté avenços i quan arriba a un acord el compleix". A més, ha remarcat que des del primer dia van fixar "una prioritat molt clara", la qual consistia en què, per tenir nous pressupostos, Catalunya havia de guanyar capacitat de decisió.

"Els pressupostos per si sols no resolen els problemes del país, però sense que permeten decidir quin país volem construir i cap a on volem anar", ha assenyalat Capella, que ha reivindicat que els nous comptes incorporen "una agenda de país que no hi era abans de la negociació amb Esquerra Republicana". Igualment, ha indicat que encara que tots els acords que han incorporat "poden semblar diferents entre si", aquests "persegueixen un mateix objectiu", que és "generar més oportunitats i reforçar la capacitat de Catalunya per a decidir el seu futur".

Els Comuns assenyalen l'habitatge com a clau per a frenar l'extrema dreta

Quant als altres socis d'investidura d'Illa, la presidenta del grup parlamentari dels Comuns, Jéssica Albiach, ha defensat que "és important que Catalunya tingui tots els recursos possibles al seu abast" i ha advocat per marcar les polítiques públiques del Govern "com a mínim en habitatge" per a deixar clar que no és un bé per a invertir ni guanyar diners, sinó "per a viure". En aquest sentit, ha recordat que en l'acord que va signar amb Illa al febrer per a tirar endavant els primers pressupostos que l'Executiu català va presentar, els quals la Generalitat va retirar al març per a continuar les negociacions amb ERC, s'incloïa la prohibició de la compra especulativa d'habitatges que "comença aquesta setmana a caminar en el Parlament" i que esperen que es faci efectiva abans d'agost.

Albiach ha reclamat que se'ls parin els peus als fons voltor i se'ls expulsi del territori català i ha opinat que aquesta serà la clau per a frenar els partits d'ultradreta en les pròximes eleccions. "Deixar clar que Catalunya està a favor de la gent i en contra dels acaparadors ha de ser la principal labor política d'aquesta legislatura. És la millor manera de parar l'extrema dreta", ha declarat.

L'extrema dreta apel·la a la "prioritat nacional"

Per altra banda, el secretari general del PP de Catalunya, Juan Fernández, ha criticat els pressupostos assegurant que "consoliden un model que castiga sistemàticament qui crea riquesa i protegeix en canvi l'expansió constant de l'aparell administratiu". Des de Vox, el portaveu al Parlament, Joan Garriga, ha acusat els pressupostos de tenir "més propaganda que gestió" i convertir la Generalitat en "una màquina de recaptar impostos i repartir subvencions, oblidant-se d'alguna cosa essencial: primer els de casa", instant a "prioritzar els nacionals en els ajuts socials o en l'habitatge de protecció oficial".

Per la seva banda, la líder d'Aliança Catalana, Sílvia Orriols, ha afirmat que els nous comptes atempten "contra la Catalunya pròspera i occidental". Prèviament, l'altra diputada amb què compta el partit d'extrema dreta independentista, Rosa Maria Soberana, ha sostingut que el model que es reflecteix en els pressupostos "transmet el missatge que és més rendible viure de les prestacions que incorporar-se al mercat de treball" i ha acusat les persones migrades d'aprofitar-se'n. "Sempre ens han dit que la immigració venia a guanyar-se la vida. Segur? O ve a viure de l'esforç dels contribuents catalans?", ha afegit.

Encara que per altres raons, també s'ha mostrat crítica la diputada de la CUP Laure Vega, que ha opinat que els nous pressupostos "no tenen una decisió que li digui a la gent que la seva vida serà millor". En aquesta línia, ha denunciat que des del poder polític s'ha "robat la idea que la vida podia ser millor", cosa que per a Vega es tracta del "robatori més gran de tots". "El temps que perdem no torna, per això és tan important governar", ha apuntat.