El nou front de la crisi de Ceuta: 2.500 menors i 2.500 possibles sol·licitants d'asil

Durant la crisi migratòria de Ceuta, al voltant de 80.000 persones van accedir irregularment a la ciutat autònoma, en un context marcat per la permissivitat de les autoritats marroquines. Segons les estimacions que maneja el Govern, aproximadament el 90% ja ha retornat al Marroc, mentre que unes 8.000 persones romanen a Ceuta.

Les raons que expliquen l'arribada massiva continuen sense aclarir-se per complet. Entre els factors apuntats figuren el descontentament de part de la joventut marroquina, la falta d'expectatives, la circulació d'informació falsa a les xarxes socials i la decisió de les autoritats marroquines de permetre el pas durant l'allau.

La dimensió operativa d'aquesta emergència es concentra ara en unes 5.000 persones: prop de 2.500 menors i altres tants migrants que podrien sol·licitar protecció internacional. La resta serien, principalment, adults sense dret a acollida, la situació dels quals haurà de resoldre's mitjançant els procediments de retorn corresponents.

Una crisi amb causes encara obertes

L'impacte sobre Ceuta resulta especialment significatiu: la ciutat compta amb uns 83.000 habitants, per la qual cosa la permanència d'al voltant de 8.000 migrants suposa un increment temporal de població proper al 10%, amb una forta pressió sobre els serveis públics i els recursos d'acollida.

A això s'hi suma la dimensió geopolítica de la crisi i el temor que una intervenció més contundent provoqués un nombre encara més gran de víctimes. 142 persones van morir, segons les xifres citades en el text, encara que el balanç podria haver estat superior.

Menors i possibles sol·licitants d'asil

El Govern calcula que entre els menors que romanen a la ciutat hi ha aproximadament 600 nenes i uns 400 menors de 13 anys, la qual cosa evidencia, segons l'Executiu, un canvi en el perfil dels qui protagonitzen les entrades irregulars.

Espanya ha de garantir la protecció dels menors no acompanyats, encara que aquells que siguin reclamats per les seves famílies i desitgin retornar podran fer-ho conforme als procediments establerts.

El segon gran grup està format per uns 2.500 potencials sol·licitants d'asil, entre ells persones procedents de països en conflicte o sotmeses a situacions de persecució. Les seves sol·licituds hauran d'analitzar-se individualment abans de determinar si compleixen els requisits per rebre protecció internacional.

Un repartiment de responsabilitats dins del Govern

La gestió de la crisi ha posat de manifest diferents enfocaments dins de l'Executiu. Mentre la ministra de Defensa, Margarita Robles, ha reivindicat el caràcter espanyol de Ceuta, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, ha defensat el retorn al Marroc dels qui van entrar irregularment.

El titular d'Interior, Fernando Grande-Marlaska, ha precisat que ja s'han obert més de 400 expedients de protecció internacional. Els qui obtinguin el reconeixement d'aquest dret podran romandre a Espanya; els qui no compleixin els requisits quedaran subjectes als procediments d'expulsió.

Reforç de l'acollida

L'Executiu prepara noves mesures per afrontar la situació. Entre elles figura la previsió de destinar 25 milions d'euros a l'atenció dels menors no acompanyats, una partida que podria ampliar-se si les necessitats ho requereixen.

També està previst convocar una conferència sectorial per organitzar el repartiment dels menors entre les comunitats autònomes. Paral·lelament, el Govern sosté que existeixen places disponibles a la Península per atendre els sol·licitants de protecció internacional.

Ceuta tem una nova arribada massiva

La crisi, tanmateix, roman oberta. El president de Ceuta, Juan Jesús Vivas, considera que la situació continua sent "insostenible" i ha expressat la seva preocupació davant la possibilitat que es produeixi una nova entrada massiva al voltant del 15 d'agost.

La resposta espanyola tindrà a més una dimensió europea. La gestió de la frontera, les diferències entre els governs sobre política migratòria i la pressió d'alguns socis comunitaris afegeixen una nova capa de complexitat a una crisi que, dues setmanes després de l'allau, comença a tenir xifres més precises, però manté oberta bona part de les seves incògnites.