El 'no' de Junts als decrets d'habitatge, una més de les seves negatives a intervenir el mercat al Congrés i al Parlament

Després de més d'una setmana d'intenses mobilitzacions socials reclamant accions efectives en matèria d'habitatge arran del desnonament de Maricarmen, aquest divendres els dos reials decrets en l'àmbit habitacional aprovats dimarts pel Consell de Ministres aterran al Congrés dels Diputats. No obstant això, el vot en contra de Junts, anunciat dijous a la nit després d'una reunió de l'Executiva del partit, impedirà que tots dos tirin endavant. D'aquesta manera, la negativa dels postconvergents tombarà mesures com la prohibició dels desnonaments a persones vulnerables fins al 31 de desembre de 2030, la pròrroga dels lloguers fins a finals de 2028 o la regulació dels arrendaments de temporada.

Des de Junts s'ha explicat que rebutjaran els dos reials decrets i s'ha reclamat la retirada del conegut com a 'decret Maricarmen' per "elaborar un nou text que comenci a revertir la greu situació de l'habitatge", argumentant, entre altres raons, que moltes de les mesures reduiran l'oferta de lloguers i qualificant algunes de les iniciatives d'"expropiació". Una postura que els postconvergents han donat a conèixer després de crear incertesa durant els últims dies sobre quin seria finalment el seu sentit del vot, però que segueix la línia de la seva postura tant al Congrés com al Parlament de Catalunya d'oposició a tota llei o iniciativa que suposi una major regulació en matèria habitacional, posi fre a l'especulació immobiliària o pugui afavorir els inquilins enfront dels propietaris. En definitiva, a intervenir el mercat.

Junts s'alinea amb PP i Vox per tombar totes les mesures d'habitatge del Govern al Congrés

Una ocasió recent i especialment sonora en què Junts va demostrar prioritzar els interessos dels propietaris respecte als dels inquilins des de la Cambra Baixa va ser el seu rebuig al decret llei impulsat per Sumar enmig de la crisi per la guerra d'Iran per prorrogar dos anys els lloguers que vancessin abans del 31 de desembre de 2027 i posar un topall màxim a la pujada anual del seu preu del 2%. Juntament amb PP i Vox, els postconvergents van tombar la iniciativa que es calcula que hauria beneficiat 2,6 milions de persones que comptaven amb arrendaments que vancessin entre el 21 de març de 2026 i finals de l'any que ve.

Llavors, els postconvergents van justificar la seva decisió argumentant, entre altres qüestions, que el decret deixava desprotegits els propietaris davant els casos d'impagament, assegurant que no exigia que l'inquilí estigués al corrent de pagament. "Es reconeix un dret automàtic sense condicionar-lo al compliment de l'obligació principal del contracte", va afirmar la diputada de Junts al Congrés Marta Madrenas. Així mateix, va manifestar que la iniciativa podria generar "inseguretat jurídica sistèmica" a causa del seu xoc amb algunes normatives vigents.

No obstant això, la intervenció més recordada del debat sobre el decret votat a l'abril va ser la del portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, en què acusava els postconvergents de moure's en funció dels seus interessos econòmics. "Sabeu quina és la vostra bandera? La tinc aquí, és petitona, però molt efectiva. 50 pavos. Podria ser més. Aquesta és la vostra bandera, la que compartiu amb PP i Vox per fotre gairebé tres milions de persones", va sostenir en referència als set diputats de Junts a la Cambra Baixa, als quals va criticar per mentir fent entendre que en el text es parlava d'expropiació i d'un topall del 0%.

Aquell mateix mes d'abril, tot just una setmana abans de tombar la pròrroga dels lloguers, Junts també es va alinear amb el PP i Vox per donar llum verda a una proposició de llei que retallava la protecció a les famílies vulnerables davant desnonaments en reduir el màxim d'ingressos mensuals que pot guanyar una persona perquè es consideri que es troba en una situació de vulnerabilitat i, per tant, perquè es pugui evitar el seu desallotjament, dels 1.800 als 900 euros. D'altra banda, la iniciativa també suposaria eliminar la designació de zones de mercat residencial tensionat (ZMRT) i, per tant, el topall del preu del lloguer.

A més, la proposta pretenia suprimir l'article de la Llei d'Arrendaments Urbans que permet que els inquilins vulnerables puguin prorrogar el seu lloguer durant un any al mateix preu i condicions estipulats si l'arrendador és un gran tenidor. Igualment, reduïa el termini per oferir una alternativa habitacional a les persones en situació de vulnerabilitat que s'enfronten a un desnonament dels dos mesos establerts actualment a un mes.

Uns mesos abans, al gener de 2026, els postconvergents van coincidir en el seu sentit de vot amb PP i Vox per evitar que el Congrés aprovés el reial decret llei 16/2025, el qual prorrogava la moratòria de desnonaments fins al pròxim 31 de desembre. La caiguda d'aquesta iniciativa, que ara es recupera en el 'decret Maricarmen', va suposar el fi de la suspensió extraordinària de desallotjaments en els casos de persones sense alternativa habitacional activada el 2020 amb motiu de la pandèmia de la Covid.

L'oposició de Junts a les mesures en matèria habitacional promogudes pel Govern i els seus socis no és nova. La llei d'habitatge de 2023, que va introduir la figura de les zones tensionades i la regulació de preus del lloguer a tot l'Estat, també es va trobar amb el rebuig dels postconvergents, encara que no van poder impedir la seva aprovació. Des del partit liderat per Carles Puigdemont es va denunciar que el text envaïa competències que corresponien a les comunitats autònomes, encara que també van apuntar que estaven en desacord amb intervenir de forma directa el mercat del lloguer.

La posició de Junts al Parlament: del seu rebuig a regular els lloguers temporals a la seva oposició a prohibir la compra especulativa

Igual que al Congrés, els postconvergents també han votat en contra de mesures que afavoreixen els inquilins i pretenen frenar l'especulació immobiliària al Parlament, com és el cas del gruix de la llei d'adopció de mesures urgents en matèria d'habitatge i urbanisme debatut el passat mes de desembre, que incloïa tanto la regulació dels lloguers de temporada i d'habitacions com la creació d'un Registre de Grans Tenidors. Aquests punts i la resta de la norma van tirar endavant malgrat el rebuig dels postconvergents.

De la mateixa manera, la Cambra catalana va aprovar a l'abril un decret llei per endurir el control i la transparència sobre la regulació del preu dels lloguers que tampoc va comptar amb el suport de Junts. La mesura estableix que els propietaris d'habitatges llogats hauran d'informar les persones que vulguin llogar-los de l'import màxim que els poden cobrar segons la llei d'habitatge de 2023, així com de la seva condició de grans tenidors en cas de ser-ho.

Una altra iniciativa respecte a la qual Junts s'ha mostrat clarament en contra es tracta de la prohibició de la compra especulativa a Catalunya pactada entre el Govern de Salvador Illa i els Comuns, la qual el Parlament va decidir tramitar per lectura única per tal que es pogués aprovar de forma definitiva abans que finalitzés el període de sessions al juliol. No obstant això, els posconvergents i els populars la van paralitzar en presentar recursos en contra de la proposició de modificació de la llei d'urbanisme catalana que recull la proposta davant del Consell de Garanties Estatutàries (CGE). En aquests moments, les formacions d'esquerres es troben treballant en canviar el text per reforçar les seves garanties jurídiques en funció de les conclusions que a l'agost va pronunciar l'òrgan.