Nova York torna a convertir-se aquesta setmana en el gran aparador de la diplomàcia internacional. Des d'aquest dimarts, caps d'Estat, presidents de Govern i ministres dels 193 països membres de Nacions Unides passaran per la tribuna de l'Assemblea General per fixar posicions, mantenir reunions bilaterals i mirar d'acostar postures sobre algunes de les crisis que dominen l'agenda mundial. Ucraïna, Gaza i el Sudan hi tornaran a ser presents, tres conflictes molt diferents que comparteixen una característica: tots han acabat posant a prova la capacitat real de l'ONU per intervenir quan els interessos de les grans potències xoquen o quan els crits diplomàtics no troben traducció sobre el terreny.
El debat general de la 81a Assemblea arrencarà el 22 de setembre i es perllongarà fins al dia 28, dins d'una setmana d'alt nivell que Nacions Unides presenta com una oportunitat per revitalitzar la cooperació internacional. L'agenda inclourà a més trobades sobre canvi climàtic, prevenció de pandèmies, desenvolupament i amenaça nuclear. Tot i això, seran les guerres obertes les que tornaran a concentrar bona part de l'atenció política i mediàtica.
La cita arriba a més en un moment especialment delicat per a la pròpia organització. António Guterres afronta els seus últims mesos com a secretari general, els EUA han reduït el seu suport financer a diferents organismes i el sistema multilateral torna a conviure amb una realitat difícil de defugir: bona part de les negociacions decisives es produeixen cada cop més fora de Nacions Unides i directament entre les grans potències. L'absència de Xi Jinping, que aquesta setmana viatjarà a Washington per reunir-se amb Donald Trump, ofereix una imatge especialment gràfica d'aquesta situació.
Ucraïna i la contradicció de tenir Rússia dins del Consell de Seguretat
La guerra d'Ucraïna tornarà inevitablement a la primera línia de l'Assemblea. Volodímir Zelenski té previst trobar-se amb Trump a Nova York després de més de quatre anys de guerra i en plena recerca de vies diplomàtiques per reduir l'escalada. Rússia hi serà representada pel seu ministre d'Exteriors, Serguei Lavrov.
El conflicte ha exposat des del 2022 un dels problemes estructurals més evidents de les Nacions Unides. Rússia és alhora una de les parts de la guerra i un dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat amb dret de veto. Moscou ja ha utilitzat aquesta capacitat per bloquejar iniciatives relacionades amb Ucraïna, incloses propostes que reclamaven reafirmar la sobirania i la integritat territorial ucraïneses.
Això no significa que les Nacions Unides hagin desaparegut del conflicte. Les seves agències mantenen activitat humanitària, l'Assemblea General ha servit com a fòrum per mesurar el suport internacional a diferents resolucions i l'organització continua intervenint en qüestions relacionades amb seguretat alimentària, energia o comerç pel mar Negre. Però el marge canvia quan la qüestió passa a l'òrgan encarregat d'adoptar decisions vinculants sobre pau i seguretat.
El propi disseny del Consell explica bona part d'aquesta dificultat. Estats Units, la Xina, Rússia, França i el Regne Unit poden impedir l'aprovació d'una resolució substantiva mitjançant el seu vot negatiu. La norma va néixer per garantir que les principals potències romanguessin dins del sistema construït després de la Segona Guerra Mundial. Vuit dècades després, aquesta mateixa arquitectura permet que els grans conflictes en què una d'elles està directament implicada puguin bloquejar el principal òrgan de seguretat de l'ONU.
Gaza torna a col·locar el veto i la diplomàcia cara a cara
La guerra i la crisi humanitària a Gaza oferiran un altre exemple d'aquestes limitacions. La qüestió palestina ha travessat bona part dels grans debats de les Nacions Unides dels últims anys i ha provocat successius enfrontaments al Consell de Seguretat. Estats Units ha utilitzat en diverses ocasions el seu dret de veto sobre resolucions relacionades amb Gaza, mentre Washington sosté que determinades iniciatives no tenien en compte les seves condicions per avançar cap a una sortida negociada.
El conflicte arribarà a més a aquesta Assemblea amb un element diplomàtic especialment significatiu. Mahmud Abbas tornarà a intervenir per videoconferència després que els Estats Units li negui per segon any consecutiu el visat per assistir presencialment a Nova York. L'Assemblea General va aprovar la seva participació telemàtica per 152 vots a favor, tres en contra i quatre abstencions. Washington va justificar la mesura per les actuacions de l'Autoritat Palestina en organismes i tribunals internacionals, mentre els representants palestins la van rebutjar i van acusar els EUA de dificultar la via diplomàtica.
Benjamin Netanyahu també té previst intervenir durant la setmana. Les reunions al voltant de Gaza coincidiran amb una situació humanitària encara molt deteriorada i amb enormes necessitats de reconstrucció. En els últims dies, l'ensorrament d'un edifici danyat per atacs anteriors va provocar almenys 20 morts i va tornar a mostrar les condicions en què continuen vivint moltes famílies desplaçades.
Aquí torna a aparèixer la doble condició de Nacions Unides. Les seves agències resulten essencials per sostenir part de l'assistència humanitària i documentar les conseqüències del conflicte, mentre la seva capacitat política depèn de decisions que poden quedar bloquejades al Consell de Seguretat. L'Assemblea permet a més que la qüestió palestina conservi una dimensió internacional que no depèn únicament de les negociacions entre Israel, els Estats Units i els països de la regió, encara que les seves resolucions no tinguin la mateixa capacitat vinculant que les del Consell.
El Sudan recorda que no totes les guerres tenen el mateix focus
El Sudan arribarà a Nova York amb molta menys atenció mediàtica que Ucraïna o Gaza, però amb una crisi humanitària de dimensions enormes. La guerra entre l'Exèrcit sudanès i les Forces de Suport Ràpid va començar l'abril del 2023 i ja ha obligat a desplaçar-se a més de 14 milions de persones, segons Nacions Unides. Prop de 20 milions afronten a més situacions de fam mentre els recursos disponibles per atendre-les disminueixen.
Guterres ha demanat precisament abans de l'Assemblea que s'exigeixin responsabilitats als països que continuen subministrant armes o suport militar als contendents. Una missió internacional de Nacions Unides ha advertit que l'assistència exterior ha permès ampliar la capacitat d'atac de les parts, inclòs l'ús de drons contra objectius allunyats del front.
La dimensió humanitària mostra, de nou, fins a quin punt l'organització pot resultar imprescindible fins i tot quan no aconsegueix aturar una guerra. El Programa Mundial d'Aliments necessita al voltant de 300 milions de dòlars addicionals per mantenir les seves operacions actuals al Sudan. El seu pressupost per al país ha caigut aquest any fins a uns 206 milions de dòlars, enfront dels 645 milions de l'exercici anterior, obligant-lo a concentrar l'ajuda en els cinc milions de persones considerades més vulnerables.
El Sudan representa així una altra cara dels límits de l'ONU. No hi ha aquí un bloqueig idèntic al provocat per la presència de Rússia al Consell de Seguretat respecte a Ucraïna, però sí que apareixen problemes igualment difícils de resoldre: interferència d'actors exteriors, finançament insuficient, escassa pressió internacional i una guerra prolongada sense un procés polític capaç d'imposar-se a la lògica militar.
Una organització qüestionada que tothom continua utilitzant
La paradoxa acompanyarà tota la setmana. Nacions Unides arriba a aquesta Assemblea General sotmesa a crítiques sobre la seva eficàcia, la seva estructura i el seu finançament, però continua sent el lloc al qual pràcticament tots els governs acudeixen quan necessiten internacionalitzar una crisi, buscar suports o defensar públicament la seva posició.
Trump serà un dels grans protagonistes de les primeres jornades. El president nord-americà tornarà a la tribuna després d'haver reduït aportacions a Nacions Unides i retirat els EUA de diferents organismes durant el seu segon mandat. El seu govern ha pagat recentment 725 milions de dòlars de les quantitats pendents al pressupost ordinari, encara que Washington continua acumulant endarreriments.
La relació dels EUA amb l'organització resumeix bona part de la contradicció. Washington qüestiona el seu funcionament i reclama reformes, però continua sent un dels seus principals finançadors i conserva, juntament amb altres quatre potències, una posició privilegiada dins del Consell de Seguretat. Una cosa semblant ocorre amb la resta de grans actors internacionals: Nacions Unides pot semblar insuficient, però cap renuncia al poder i a la legitimitat que proporciona ocupar un seient als seus principals òrgans.
L'Assemblea d'aquesta setmana tampoc es limitarà a les guerres. La intel·ligència artificial, la crisi climàtica, la preparació davant noves pandèmies i l'amenaça nuclear compartiran agenda amb els conflictes armats. El propi lema escollit per a aquest període de sessions, "Restaurar la confiança, gestionar la transformació: unes Nacions Unides que compleixin per a tothom", reflecteix fins a quin punt l'organització ha situat la seva pròpia capacitat de resposta entre els assumptes que necessita abordar.
Ucraïna, Gaza i el Sudan faran, tanmateix, especialment visible la distància entre el que l'ONU pot coordinar i el que pot imposar. Pot reunir els adversaris, sostenir operacions humanitàries, documentar abusos i mantenir oberts canals diplomàtics. El que no pot fer per si sola és substituir la voluntat dels Estats que la integren, especialment quan els qui tenen major capacitat per desbloquejar una crisi són també els qui posseeixen interessos directes en ella.
Aquesta serà una de les preguntes que recorreran Nova York durant els propers dies. No tant si Nacions Unides continua sent necessària, cosa que la pròpia presència de desenes de dirigents sembla respondre, sinó què es pot esperar d'una organització creada per administrar la cooperació entre Estats quan són aquests mateixos Estats els que impedeixen assolir acords sobre algunes de les guerres més greus del planeta.
Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.