La frontera del Tarajal veia en la jornada d'aquest diumenge passat com milers de ceutins arribaven fins allà, mobilitzant-se per manifestar-se en contra de la preocupant situació que la ciutat autònoma viu des de finals del mes de juliol. Durant una hora, van exercir un bloqueig que va generar una important situació de tensió, davant el mur que van conformar per evitar el creuament dels vehicles que esperaven al costat marroquí per accedir a Espanya. Un moment especialment tibant que va portar els agents de policia espanyols a exercir un cordó per frenar l'avanç dels manifestants i propiciar el seu camí de retorn cap a l'esplanada Juan XXIII.
No obstant això, no només el costat espanyol de la frontera es presència una cridanera imatge al final de la setmana, ja que a Fnideq tenia lloc un important desplegament d'agents de seguretat. Aquesta localitat marroquina és la ciutat marroquina més propera a la frontera ceutina amb Espanya, a l'protectorat de la qual va pertànyer fins al 1956, i a ella va enviar Rabat aquest diumenge a un total de 3.000 efectius fent que els accessos des de Tànger fins a Castillejos estiguin plens de controls i retens policials, amb patrulles de la Gendarmeria en els desviaments de carretera, on agents de paisà reclamen la documentació a tots els menors de 30 anys.
La mobilització d'agents s'estendrà, almenys, fins al dimecres, quan se celebrin al Marroc les eleccions legislatives. Aquesta és, precisament, una data en la qual s'ha alertat que podria donar-se un possible nou intent d'accés massiu de milers d'immigrants a Espanya. De fet, el blindatge de la frontera marroquina s'ha produït després que l'Ambaixada espanyola traslladés a les autoritats de Rabat la proliferació de missatges en línia que estarien a prop de derivar en que tingui lloc una nova allau humana que es dirigeixi a Ceuta en plena jornada electoral al Marroc.
El Marroc tindrà un nou Govern, però les relacions amb Espanya les seguirà marcant Mohamed VI
El Marroc celebra el 23 de setembre eleccions per elegir el seu pròxim Govern en uns comicis en els quals les reivindicacions sobre Ceuta i Melilla han començat a tenir una presència cada vegada més gran en la campanya, encara que els experts no preveuen un canvi substancial en la política exterior del regne alauita ni, en particular, en la seva relació amb Espanya.
La principal raó és que la política exterior marroquina continua estant marcada pel rei Mohamed VI i el seu cercle més proper. El monarca és qui fixa les prioritats internacionals i designa el ministre d'Exteriors, actualment Naser Burita, la continuïtat del qual es dóna pràcticament per descomptada després de gairebé una dècada al càrrec. Durant aquest període, Marruecos ha aconseguit avenços internacionals en la seva principal prioritat, com era el Sàhara Occidental.
Diferents experts han apuntat a Europa Press que estaria a prop de donar-se una reedició de l'actual coalició de Govern, integrada per l'Agrupació Nacional Independent (RNI), el Partit Autenticitat i Modernitat (PAM) i Istiqlal. En aquest escenari, no s'esperen grans modificacions en la política exterior, els principals eixos de la qual seguiran sent el Sàhara Occidental i, des d'aquest estiu, les reivindicacions sobre Ceuta i Melilla. Aquestes últimes han cobrat més protagonisme durant la campanya per la utilització d'una retòrica nacionalista per part d'alguns dirigents, encara que els analistes consideren que pot respondre principalment a objectius electorals.
La crisi migratòria de finals de juliol a Ceuta tampoc no ha ocupat un paper central en la campanya, encara que ha afectat la imatge internacional del Marroc. La previsió dels experts és que les tensions bilaterals continuïn durant un temps per després reduir-se progressivament, donat l'interès d'ambdós països a mantenir la cooperació.
No obstant això, en els propers mesos podrien sorgir nous obstacles, entre ells la prevista visita dels Reis a Ceuta i Melilla, la possible aprovació de la llei de nacionalitat per als saharauis i els moviments diplomàtics d'Algèria. Els analistes també assenyalen un eventual canvi de Govern a Espanya com un dels factors que podria alterar la relació bilateral.
Afegeix ElPlural.com com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.