La crisi humanitària i migratòria més gran patida per Ceuta ha obert una incòmoda escletxa sobre les fronteres espanyoles i europees davant els conats d'una possible guerra híbrida. Malgrat que Brussel·les ha detectat la propagació de notícies falses per canals vinculats a Rússia i Israel, no existeix, per ara, una prova pública sòlida que permeti atribuir a Rabat l'organització de l'entrada massiva de més de 70.000 persones migrants.
L'ombra marroquina, tanmateix, roman sobre l'episodi per la naturalesa de la frontera, els precedents del 2021 i la històrica disputa territorial.
El president del Govern, Pedro Sánchez, ha assenyalat precisament aquesta tergiversació com un dels desencadenants de la crisi. En una entrevista concedida aquest dilluns a Hoy por Hoy de la Cadena Ser, el cap de l'Executiu va sostenir que les notícies falses van ser difoses des de xarxes associades a Rússia, Israel i una "internacional ultradretana" que utilitza la immigració per atacar Espanya i Europa.
L'afirmació mereix, tanmateix, una precisió periodística essencial: que determinats actors hagin amplificat una narrativa no equival a demostrar que hagin provocat la mobilització inicial ni, encara menys, que existeixi una operació estatal coordinada darrere d'ella.
Una frontera convertida en escenari
Ceuta torna a aparèixer al mapa europeu no només com a frontera geogràfica, sinó com a punt de fricció entre migració, sobirania, desinformació i competència geopolítica.
Entre el 30 i el 31 de juliol, desenes de milers de persones van creuar des del Marroc cap a la ciutat autònoma. El Ministeri de l'Interior va manejar inicialment una forquilla d'entre 70.000 i 80.000 entrades, mentre que posteriors balanços públics han ofert xifres superiors. La magnitud exacta continua sent objecte de controvèrsia. El que sí que està acreditat és la dimensió extraordinària de l'episodi i l'elevat nombre de víctimes mortals registrat durant els creuaments a peu.
Abans, durant i després de l'allau multitudinària, les xarxes socials van funcionar com un segon territori fronterer: un espai sense tanques, duanes ni garites en què una informació falsa podia viatjar més de pressa que qualsevol patrulla.
La pròpia investigació de VerificaRTVE va documentar continguts que barrejaven imatges reals i falses, mentre que Maldita.es va identificar missatges que presentaven Ceuta com una porta oberta cap a Europa i difonien interpretacions enganyoses sobre les conseqüències jurídiques d'assolir territori
El Suprem i el rumor de la frontera oberta
Al centre d'aquesta segona batalla hi ha una sentència real, però una interpretació que no ho era.
El Tribunal Suprem va dictar el 29 de juny de 2026 la sentència 814/2026, en la qual va establir que el procediment de rebuig a la frontera previst a la Llei d'estrangeria no pot aplicar-se a les persones interceptades al mar quan intenten assolir a peu Ceuta o Melilla. La sentència no va eliminar les fronteres, no va establir un dret automàtic d'entrada i tampoc va autoritzar la lliure circulació per Espanya o per l'espai Schengen. Va determinar que, en aquests supòsits, s'ha d'aplicar el procediment ordinari de devolució amb les garanties legals
El Ministeri d'Exteriors va haver de sortir al pas dels missatges que presentaven la sentència com una obertura de les fronteres. La seva explicació va ser taxativa: accedir irregularment a Ceuta no concedeix dret a romandre a Espanya ni a desplaçar-se a la Península o per Europa.
Aquesta diferència jurídica, aparentment tècnica, va tenir una conseqüència política d'enorme abast. A les xarxes socials, una resolució judicial complexa va ser reduïda a una consigna elemental: "la porta està oberta".
Rússia: amplificar l'incendi, no necessàriament encendre'l
La pista russa és, fins ara, la que compta amb una base institucional internacional més explícita.
La Comissió Europea va confirmar a començaments d'agost que havia detectat canals vinculats a Rússia que van amplificar ràpidament la crisi de Ceuta des del 30 de juliol. Brussel·les va començar a vigilar especialment la circulació de missatges relacionats amb una eventual nova entrada massiva.
Actualment, la informació disponible no demostra que Rússia organitzés l'arribada de desenes de milers de persones a Ceuta. De fet, investigacions sobre l'activitat digital prèvia apunten que la ingerència estrangera detectable no va precedir necessàriament la mobilització: les xarxes vinculades a Rússia van començar a explotar la crisi quan aquesta ja estava en marxa.
Moscou troba en les fractures migratòries europees un terreny particularment fèrtil perquè la immigració afecta simultàniament la seguretat, la identitat, la política interior i la confiança entre Estats membres. Una frontera desbordada produeix imatges; les imatges produeixen emocions; les emocions, relats. I els relats poden convertir-se en munició política.
Israel: una narrativa territorial que circula per les xarxes
El cas israelià presenta una naturalesa diferent i exigeix encara més cautela. Durant la crisi van aparèixer comptes israelians o vinculats a sectors favorables a Israel que van difondre a X el missatge #FreeCeuta i la idea que Ceuta i Melilla serien "colònies espanyoles". La investigació de Maldita.es ha documentat la circulació d'aquesta narrativa.
Però d'aquesta constatació no es deriva que l'Estat d'Israel hagi intervingut en la crisi migratòria ni que existeixi una operació oficial israeliana contra Espanya.
La distinció entre comptes particulars, xarxes ideològiques, actors d'influència i estructures estatals és cabdal. Confondre-les convertiria el periodisme en allò que precisament ha de combatre: una fàbrica d'atribucions sense proves suficients.
El Marroc: la pregunta incòmoda
Sánchez ha asseverat que no existeix informació de les Forces i Cossos de Seguretat ni del Centre Nacional d'Intel·ligència que permeti atribuir a les autoritats marroquines l'organització de l'entrada massiva. El president ha defensat, a més, que Rabat va oferir una "cooperació instantània" una vegada desencadenada l'emergència.
Però tampoc resulta raonable ignorar el context.
Els serveis d'intel·ligència espanyols consideren probable que continuïn les accions encobertes en la denominada zona grisa, un espai situat entre la normalitat diplomàtica i el conflicte obert. Entre les amenaces assenyalades figuren la desinformació, els ciberatacs, el sabotatge i la instrumentalització dels fluxos migratoris. Les mateixes informacions apunten que no s'ha demostrat una planificació estatal marroquina de la crisi de juliol, encara que sí que s'investiga el grau de passivitat o facilitació que va poder existir sobre el terreny.
El precedent de maig de 2021
La memòria de Ceuta, a més, conserva un altre episodi difícil d'oblidar.
Al maig de 2021, al voltant de 10.000 persones van entrar a la ciutat en tot just dos dies, després que el Marroc relaxés el control fronterer. La crisi va coincidir amb l'estada a Espanya de Brahim Ghali, líder del Front Polisari, traslladat a un hospital de Logronyo per rebre tractament mèdic. El Govern de Sánchez va negar aleshores que existís una relació causal entre tots dos esdeveniments.
A penes començada aquella crisi, Espanya va aprovar una ajuda de 30 milions d'euros per finançar el desplegament de les autoritats marroquines contra la immigració irregular, una partida que, segons el Govern, ja estava contemplada abans de l'entrada massiva.
L'episodi va il·lustrar que Europa necessita el Marroc per controlar la seva frontera meridional i, al mateix temps, aquesta dependència concedeix a Rabat una capacitat d'influència considerable.
Ceuta i Melilla: dues ciutats fora del relat simplista
La disputa territorial precedeix amb molt les actuals guerres de desinformació.
Ceuta i Melilla són ciutats autònomes espanyoles i formen part de la frontera exterior de la Unió Europea, encara que posseeixen particularitats respecte de l'espai Schengen i del territori duaner comunitari.
La posició espanyola es recolza, a més, en una llarga trajectòria històrica i jurídica. Ceuta va romandre sota sobirania espanyola després de la separació de Portugal i la seva situació va quedar reconeguda en el Tractat de Lisboa de 1668. Melilla havia estat incorporada a la Corona de Castella el 1497. Documentació del propi Congrés recull aquests títols històrics i els tractats posteriors que van consolidar la sobirania espanyola.
El Marroc, per contra, manté una reivindicació política sobre ambdues ciutats des de la seva independència el 1956, vinculada a la concepció històrica del denominat Gran Marroc.
El Sàhara com a teló de fons
La relació entre Madrid i Rabat no pot comprendre's sense el Sàhara Occidental.
Al març de 2022, el Govern de Sánchez va anunciar un canvi històric en la posició espanyola i va passar a considerar la proposta marroquina d'autonomia com la base "més seriosa, realista i creïble" per resoldre el conflicte. El gir va provocar una profunda crisi amb Algèria, principal rival regional del Marroc i suport històric del Front Polisari.
La relació hispano-algeriana ha començat posteriorment a recompondre's. Al març de 2026, José Manuel Albares va visitar Alger i tots dos països van anunciar la reactivació del Tractat d'Amistat i el rellançament de la cooperació bilateral. Algèria continua sent, a més, un soci energètic estratègic per a Espanya.
L'últim moviment rellevant en el tauler sahrauí va arribar amb la Resolució 2797 del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, aprovada el 31 d'octubre de 2025. El text va prendre nota del creixent suport internacional a la proposta d'autonomia marroquina i va assenyalar que una autonomia sota sobirania marroquina podria constituir una solució viable, però va mantenir el marc del procés polític auspiciat per les Nacions Unides i la referència a una solució acceptable per a les parts. Rússia, la Xina i el Pakistan es van abstenir; Algèria no va participar en la votació.
No és, per tant, correcte equiparar automàticament el Sàhara Occidental amb Ceuta i Melilla. Són controvèrsies diferents, amb històries, marcs jurídics i posicions internacionals diferents.
La dependència europea
La qüestió de fons és més àmplia que el Marroc. Durant anys, la Unió Europea ha construït una part essencial de la seva política migratòria sobre l'externalització del control fronterer. El Marroc, Turquia, Tunísia i altres països veïns han rebut cooperació i finançament per contenir els moviments migratoris abans que arribin a territori comunitari.
El model ofereix un avantatge immediat: redueix les arribades a Europa. Però té un cost estratègic: transfereix part del poder de control de la frontera europea a estats tercers. Quan la relació funciona, l'externalització sembla cooperació. Quan es deteriora, pot transformar-se en dependència.
Ceuta representa aquesta paradoxa en la seva forma més nua. La frontera europea comença literalment a l'altre costat d'una tanca, però la seva estabilitat depèn també del que decideixin les autoritats situades a l'altre costat.
La frontera entre la influència i l'evidència
L'expressió "guerra híbrida" resulta útil per descriure la combinació d'instruments militars, econòmics, tecnològics, migratoris, diplomàtics i propagandístics que es poden emprar sense assolir formalment el llindar d'un conflicte armat.
Per això el veritable mapa de la ingerència a Ceuta no hauria de dibuixar-se únicament amb fletxes que apuntin cap a Moscou, Tel Aviv o Rabat. Ha d'incorporar graus de certesa.
Rússia apareix vinculada a l'amplificació de narratives després de l'inici de la crisi. Israel apareix relacionat amb determinades campanyes digitals sobre la qüestió territorial, sense que això permeti atribuir responsabilitat a l'estat israelià. El Marroc roman al centre de l'equació geogràfica, diplomàtica i territorial, però el Govern espanyol sosté que no disposa de proves que acreditin una intervenció directa de les seves autoritats en l'organització de l'allau.
I existeix una quarta força, potser menys visible però més profunda: la vulnerabilitat estructural d'Europa davant de qualsevol crisi migratòria que pugui ser convertida en combustible polític.
Suma't a 
Dona suport al nostre treball. Navega sense publicitat. Entra a tots els continguts.
fes-te sociAfegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.