El Govern i ERC ultimen el seu acord pressupostari per presentar-lo la setmana del 18 de maig

El pacte pressupostari entre el Govern de Salvador Illa i ERC és cada cop més a prop i sembla que arribarà amb temps perquè Catalunya pugui tenir nous comptes abans d'estiu, complint així amb l'objectiu de tirar-les endavant abans que finalitzi l'actual període de sessions parlamentàries que PSC i els republicans van marcar quan van acordar que es fes marxa enrere a la tramitació dels pressupostos per seguir amb les negociacions. L'Executiu català i els republicans estarien en aquests moments ultimant un acord que es presentaria de forma imminent, concretament en la setmana del 18 de maig, just després de la celebració de les eleccions andaluses i quan es compliran dos mesos de la retirada del projecte pressupostari.

Una societat que actuï com a Consorci d'Inversions i una nova línia ferroviària que connecti les ciutats de la segona corona metropolitana de Barcelona

Aquest acord pressupostari inclourà, segons haurien avançat fonts coneixedores de la negociació a El Periódico, tres pactes clau per a Esquerra Republicana després d'haver apartat de l'equació el traspàs de l'IRPF que centrava les exigències del partit liderat per Oriol Junqueras abans de tancar la retirada dels pressupostos. Un d'ells seria la constitució d'una societat mercantil participada entre la Generalitat i l'Estat que controli l'execució de les inversions pressupostades per a Catalunya, encarregant-se de realitzar la funció que estava prevista que dugués a terme el Consorci d'Inversions presentat a l'abril pel Govern i els republicans, el qual va ser tombat al Congrés dels Diputats per Junts, PNB, PP i Vox.

Per altra banda, l'Executiu català hauria acordat amb ERC la creació d'una nova línia orbital ferroviària de Rodalies que connecti la segona corona metropolitana de Barcelona, de la qual formen part ciutats com Mataró, Sabadell, Terrassa, Martorell, Granollers, Vilafranca del Penedès, o Vilanova i la Geltrú sense passar per la capital catalana. Aquest projecte, també conegut com Quart Cinturó Ferroviari, porta dècades sobre la taula i té com a finalitat millorar la mobilitat entre els municipis propers a la ciutat comtal no integrats a la seva àrea metropolitana, reduint d'aquesta forma la seva dependència a la ciutat de Barcelona.

El pacte preveu el traspàs d'una competència estatal, encara que deixa la cessió de l'IRPF a un costat

El tercer gran punt de l'acord pressupostari hauria de veure amb el traspàs a Catalunya d'una competència estatal, la qual cosa permetrà assolir avenços en "sobirania nacional", com ha continuat reclamant ERC malgrat deixar de banda la qüestió de la gestió de l'IRPF. Els republicans haurien entès que arribar a un pacte amb el Govern en aquest àmbit no era una cosa viable en aquests moments, ni tan sols després de la marxa de María Jesús Montero del Ministeri d'Hisenda per presentar-se com a candidata a les eleccions andaluses, un fet que va arribar a plantejar-se com una facilitat per desbloquejar la cessió de l'impost sobre les persones físiques degut a les reticències de Montero a aquesta.

Tanmateix, això no significa que Esquerra Republicana hagi abandonat la qüestió del traspàs de l'IRPF, sinó que l'hauria apartat de les negociacions pressupostàries amb el Govern. Actualment, el pla d'ERC respecte a la cessió d'aquest tribut passaria per tancar-la a través del registre d'esmenes al nou model de finançament acordat al gener després que n'iniciï la tramitació al Congrés.

Per altra banda, d'acord també amb la informació avançada per El Periódico, el pacte pressupostari entre Govern i ERC inclouria la realització d'una Comissió Bilateral entre l'Estat i la Generalitat que serveixi per ratificar les mesures esmentades i el compromís del Govern amb el seu compliment. Tot i que encara no hi hauria una data tancada per a la celebració de la trobada, l'Executiu espanyol ja estaria buscant en el calendari un dia per dur-la a terme.

ERC va assegurar que les negociacions avançaven "bé" i va avançar els "elements clau" de l'acord

Que el Govern i Esquerra Republicana es trobin ja al tram final de la seva negociació pressupostària concorda amb les declaracions concedides per tots dos en la darrera setmana. Dilluns passat el sotssecretari de comunicació i portaveu d'ERC, Isaac Albert, va assegurar en una roda de premsa que aquesta avançava "bé, correctament" i va avançar que els "elements clau" al voltant dels quals giraven les converses per arribar a un acord per tirar endavant uns nous comptes estaven relacionats amb polítiques territorials, mesures de mobilitat, la millora de serveis públics com la salut i l'educació, la defensa de la llengua catalana i l'avenç en la sobirania de Catalunya.

Així mateix, Albert va assenyalar que el secretisme respecte a les reunions entre la seva formació i el Govern es devia més a "la voluntat d'avançar" que a una estratègia negociadora i va remarcar que l'eix central de les negociacions per part seva és "l'ambició nacional". "El PSC sap que la clau està en el que portem dient des del primer dia, des de l'arribada d'aquesta nova direcció", va apuntar.

Illa té "tota la confiança" que hi haurà pressupostos abans d'estiu

Per la seva banda, el president de la Generalitat, Salvador Illa, va afirmar divendres passat en una entrevista concedida al programa Hoy por Hoy de Cadena SER que tenia "tota la confiança" que el Govern i ERC complirien l'acordat quan van pactar retirar els pressupostos de la seva tramitació parlamentària i els comptes s'aprovarien abans que finalitzi el període de sessions. A més, va sostenir que tant l'Executiu català com els republicans estaven treballant en aquesta línia.

"Jo vaig presentar els pressupostos com és la meva obligació, em van demanar que els retiréssim, que els parléssim, que els treballéssim, i això estem fent", va remarcar Illa. Igualment, el cap del Govern va defensar que el territori català necessita uns nous comptes i que és important que els progressistes catalans llancin un missatge que "tenint diferències i visions diferents de com han de ser les coses a Catalunya" són capaços d'assolir "un mínim comú denominador, un acord pel bé de la ciutadania".