El Govern espera que la unitat antidesnonaments acordada amb els Comuns estigui funcionant a principis de 2027

La unitat antidesnonaments acordada entre la Generalitat de Catalunya i els Comuns a finals de l'any passat entrarà en marxa en els propers mesos. La consellera de Territori i Habitatge i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, ha assenyalat aquest dimarts en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu que des de l'Executiu català esperen que a finals d'aquest 2026 o principis de 2027 aquest organisme ja pugui estar funcionant després que una entitat del tercer sector presentés un recurs en contra del nou servei que ha endarrerit la seva activació al voltant de tres mesos, segons ha detallat.

En concret, es tracta d'un recurs a la licitació llançada el passat mes de març pel Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica per contractar 56 professionals, presentat davant l'organisme de contractació, que ja l'ha resolt favorablement per a la conselleria. Per tant, en aquests moments la Generalitat pot procedir amb la licitació i amb la consegüent execució de la unitat antidesnonaments.

Com ha explicat Paneque aquest dimarts, la unitat antidesnonaments, que van pactar Govern i Comuns a l'octubre de 2025, tindrà dos objectius. Per una banda, la seva finalitat fonamental serà actuar de manera preventiva coneixent els casos "abans que arribin al límit del dia del llançament" i, per l'altra, s'encarregarà de "coordinar tots els recursos que actuen en casos de vulnerabilitat" -entre ells, serveis socials municipals, les entitats del tercer sector i l'Agència de l'Habitatge de Catalunya (AHC)- en la seva tasca front als desnonaments.

A més, la consellera ha remarcat que la unitat antidesnonaments es desplegarà a tot Catalunya. En aquest sentit, ha avançat que incorporarà un programa de recursos humans de contractació de persones especialitzades que permetin a l'ens treballar des de tot el territori català i totes les vegueries.

"Creiem que és una molt bona proposta", ha defensat Paneque, que ha apuntat que la partida pressupostària per a la unitat antidesnonaments es manté en els 40 milions d'euros que es van decidir després de dur a terme una valoració dels serveis i recursos que feien falta per al funcionament de l'organisme. Així mateix, ha assegurat que, en cas que es consideri necessari, se suplementarà aquesta quantitat econòmica.

L'organisme acordat amb els Comuns per a tot el territori català està inspirat en el Servei d'Intervenció i Mediació de Situacions de Pèrdua d'Habitatge o Ocupacions (SIPHO) de Barcelona, un ens creat el 2015 pel govern municipal de Ada Colau i pioner a tot Espanya, encarregat de prevenir desnonaments i oferir atenció social i jurídica en aquests casos. Al llarg del 2025, el SIPHO va activar 124 vegades el protocol de prevenció del suïcidi.

La Generalitat assegura que sempre ofereix alternativa habitacional: "El que no fem és mirar cap a una altra banda"

En relació amb el desnonament viscut aquest mateix dimarts a Mataró (Barcelona) d'una família formada per una mare soltera, els seus tres fills —un d'ells amb autisme amb un grau de discapacitat del 87%— i el germà de la dona i oncle dels nens, la consellera ha indicat que el Govern sempre ofereix alternativa habitacional per a aquells que són desallotjats. "Sempre s'ofereixen de la mà dels ajuntaments recursos alternatius. Poden ser temporals, però sempre hi ha l'oferta", ha subratllat.

La titular del Departament d'Habitatge ha precisat que l'existència d'oferta alternativa no significa que no es pugui produir un desnonament per la via judicial un cop existeix una sentència ferma, sinó que, quan això passa, s'encarrega de prendre mesures perquè la unitat familiar desallotjada disposi d'un habitatge. Tanmateix, com a primer recurs, l'Executiu activa la línia negociadora per intentar que propietari i llogater de l'immoble arribin a un acord.

De la mateixa manera, Paneque ha recalcat que hi ha algunes famílies que, en comptes d'acceptar l'alternativa habitacional, opten per traslladar-se a l'habitatge d'algun familiar, però que en tots els casos des de la Generalitat s'ofereix l'opció i que mai se'n desentenen. "A diferència d'altres comunitats, el que no fem és mirar cap a una altra banda", ha manifestat. D'altra banda, la portaveu del Govern s'ha expressat a favor que Espanya tingués "un marc normatiu de més protecció" per evitar desnonaments.