El Govern es personarà com a acusació particular contra els responsables dels disturbis de Barcelona

El Govern es personarà com a acusació particular contra els responsables materials i els instigadors de els disturbis que es van produir al centre de Barcelona dissabte passat 24 d'octubre. Una decisió acordada en la reunió del Consell Executiu d'aquest dimarts, en la qual s'ha aprovat encarregar al Gabinet Jurídic que engegui les actuacions necessàries per defensar els interessos de la Generalitat, així com garantir la protecció i l'assistència jurídica del personal al seu servei afectat -14 agents dels Mossos d'Esquadra van resultar ferits- pels fets que s'han saldat fins al moment amb 130 detinguts, dels quals 76 són menors.

"S'han ocasionat danys a l'espai públic i lesions a agents de l'Administració de la Generalitat. Per tant, podem fer-ho i així ho farem", ha explicat la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu. La intenció de l'Executiu català és que l'Advocacia de la Generalitat assumeixi tant l'assistència com la representació i la defensa jurídica dels seus treballadors afectats. Així mateix, contempla la possibilitat d'exercir d'acusació popular en cas que es compleixin les condicions establertes legalment per a això.

L'opció que el Govern de Salvador Illa es presenti com a acusació particular en un procés judicial i que pugui exercir les accions penals i civils corresponents respecte a fets en què hagi pogut resultar perjudicada està recollida a la llei 7/1996, del 5 de juliol, d'organització dels serveis jurídics de l'Administració de la Generalitat de Catalunya. En la mateixa s'indica que "els advocats de la Generalitat poden actuar en exercici de l'acció popular en defensa de la legalitat i de l'interès conjunt de la ciutadania de Catalunya en diversos supòsits.

La Generalitat demana a la Fiscalia que determini la responsabilitat dels pares o tutors legals dels menors

Paneque ha afirmat que el Govern "articularà tots els mecanismes que té al seu abast per actuar amb tot el pes de la llei sobre els qui hagin participat en aquests altercats", inclòs sobre els pares o els tutors legals dels menors d'edat. En aquest sentit, ha assenyalat que s'han iniciat actuacions a través de la Fiscalia de Menors per determinar-ne la responsabilitat.

La consellera ha detallat que, tot i que la responsabilitat penal és individual i en el cas dels joves d'entre 14 i 17 anys s'aplica la justícia de menors, "la llei preveu la responsabilitat civil solidària dels pares". La responsabilitat dels adults pot ser moderada pel jutge i Panque ha donat a conèixer que "el Govern ha traslladat la seva voluntat que això sigui així".

El Govern assegura que si cal instarà "modificacions a nivell europeu" en relació amb les plataformes

Respecte als organitzadors de la convocatòria, la portaveu de l'Executiu català ha apuntat que en aquests moments els Mossos d'Esquadra continuen investigant i que "cal temps per saber qui o quin grup hi ha darrere". Segons la consellera, la policia catalana està invertint tots els recursos que té "per esclarir qui va mobilitzar, ordenar o articular aquest tipus d'actuació".

A més, Paneque ha deixat clar que des del Govern i el cos de Mossos destinaran tots els mecanismes dels quals disposen perquè les xarxes socials i els canals de missatgeria a través dels quals els grups anònims coneguts com Blocus van incitar els disturbis que van tenir lloc a Barcelona, inspirant-se en els succeïts a França i altres països europeus en les últimes setmanes "no es converteixin en un espai d'impunitat". De fet, ha assegurat que "si cal instar modificacions a nivell europeu", ho faran. "Les plataformes no es poden convertir en un espai d'impunitat en el qual no hi hagi responsables dels missatges que es donen i es traslladen", ha reivindicat.

Per altra banda, la titular de Territori també ha insistit que els aldarulls i saquejos de comerços de dissabte a Barcelona "no es tracta de cap moviment vinculat a cap tipus de protesta ni dret o reivindicació". En aquesta línia, ha sostingut que són "uns disturbis que no tenen res a veure amb el que fins ara s'havia pogut viure a Catalunya".