El Govern espanyol enllesteix la setmana de l'habitatge sense decrets, amb els carrers cremant i pensant en les urnes

La setmana de l'habitatge ha acabat de la pitjor manera possible per als milions de persones que esperaven que, aquest divendres, del Congrés dels Diputats sortís el 'sí' a alguna cosa. Els decrets d'habitatge que el Govern va presentar dimarts han rebut multitud de crítiques. Els milers d'acampats a la Puerta del Sol i a les places de tot Espanya els consideraven propostes de mínims, però els van donar el seu suport com a punt de partida per començar a resoldre el principal problema del país.

Ni això ha aconseguit el Govern, que marxa de la Cambra Baixa assenyalant amb el dit el Partit Popular, Vox i Junts per haver tombat tots dos decrets; i esperant que les mobilitzacions massives convocades per al cap de setmana per tot Espanya no demanin també els caps del Partit Socialista i Sumar.

Des de Moncloa asseguren que ara comença el moment d'analitzar l'escenari. El Congrés ha tombat tots els seus extrems. El paquet més gruixut, que incloïa limitar les compres especulatives, suspendre desnonaments, prorrogar lloguers i donar suport a l'accés i la construcció de l'habitatge; l'han tombat PP, Vox i Junts. La mesura en discòrdia -i la que comptava amb més suport als carrers-, la pròrroga automàtica dels lloguers, també ha sumat els vots en contra del Partit Nacionalista Basc (PNB) i Coalició Canària (CC).

Sánchez valora avançar les eleccions

L'escenari en les pròximes hores i dies, afirmen des del Govern, és buscar la millor via per pal·liar les conseqüències que aquestes mesures no hagin passat el filtre parlamentari. Ja sol ser complicat per a la coalició estendre una manta que cobreixi l'ampli arc ideològic del bloc d'investidura. La diferència, en aquest cas, és que l'impacte social del desnonament de Maricarmen, que ells mateixos situen com el punt d'inflexió, ha convertit aquesta sessió extraordinària de divendres en la que podria sentenciar la legislatura.

És aquest el motiu pel qual l'entorn de Pedro Sánchez, segons diversos mitjans, ja no oculta que les pròximes hores seran per decidir si s'avancen les eleccions. El president sap que la derogació d'aquests reials decrets llei no és una anècdota, i que marca un abans i un després en la que ell mateix va definir com la legislatura de l'habitatge.

Tot dependrà dels carrers, que assenyalaran amb el dit tots els responsables. Els discursos d'aquest divendres de la ministra socialista d'Habitatge, Isabel Rodríguez, i del ministre de Drets Socials de Sumar, Pablo Bustinduy, han posat tot el focus en la dreta nacional i catalana per votar en contra.

A Moncloa veuen una absoluta irresponsabilitat per part del PP i Junts que, com reflecteixen les enquestes, hagin votat en contra de mesures que van en la direcció sobre el mercat de l'habitatge que recolzen la gran majoria dels seus propis votants. Les paraules de Sánchez, que ha pres la paraula per sorpresa just abans de la votació, han estat clares: "Feu el correcte, perquè si no la història us jutjarà abans del que creieu i amb més contundència de la que imagineu".

El PP assegura que Feijóo espera ansiós les urnes

Caldrà veure si aquest termini de judici es compleix el diumenge 29 de novembre, que és la primera data que es planteja en cas d'avançament electoral. Qui l'espera ansiós, asseguren les fonts del PP consultades, és Alberto Núñez Feijóo, que tot just acabar la sessió ha reunit els mitjans per començar a prendre posició en el que, si s'obren les urnes, serà un plebiscit entre rendistes i inquilins.

Tot apunta que així ho plantejarà el Govern, al qual el líder popular ha exigit que dissolgui les Corts i convoqui eleccions anticipades. Feijóo ha pres les pròpies dades del Ministeri d'Habitatge per esgrimir que amb Sánchez és amb qui menys habitatge s'ha construït, i ha insistit, com ha fet a l'hemicicle el seu vicesecretari Juan Bravo, que els propis decrets d'habitatge que el seu partit ha tombat no haurien impedit el desnonament de Maricarmen.

L'argument és que el primer text, en l'article que prohibia desnonar persones vulnerables fins al 2028, incloïa una excepció. Si l'Administració oferia una "alternativa habitacional" a l'inquilí, i aquest la rebutjava "sense causa justificada", els jutges podien ordenar aixecar la suspensió del desallotjament. En el cas de Maricarmen, la Comunitat de Madrid li va oferir allotjar-la en una residència pública a quilòmetres de casa seva com a "alternativa" al pis a la capital en què viu des de fa set dècades, i del qual un fons voltor la va desnonar la setmana passada als seus 87 anys.

Moncloa descarta que Junts els hagi traït

Aquest era un dels arguments del PP per votar en contra dels dos decrets. En el cas de Junts, era més complicat. Fins aquest dijous, tot apuntava que els nacionalistes catalans anaven a permetre la convalidació del primer dels textos, encara que fos amb la seva abstenció. Així es plantejava a Moncloa, on Isabel Rodríguez, en la roda de premsa posterior al Consell de Ministres en què els va presentar, va assegurar que aquest decret s'havia negociat "durant mesos" amb tots els grups del bloc d'investidura.

Despejat el suport de Podem, que ha votat a favor dels dos per mandat dels moviments socials, i del PNB, que va anunciar a primera hora el seu suport al primer; els ulls quedaven dijous en la reunió de la direcció de Junts a poques hores de la votació. Els catalans van decidir, segons ells per unanimitat, tombar els dos decrets.

Per tant, el Govern arribava al Congrés a retreure, i no a defensar. Rodríguez ha recordat a la tribuna que el primer text conté "el 90%" de les mesures proposades pels nacionalistes. La veritat és que les bonificacions fiscals i la protecció al petit propietari, que mosquejaven a les esquerres, eren les rebaixes que feien imaginar que aquest decret si sobreviuria al parlament.

No ha estat així, per la qual cosa la ministra, Bustinduy i Sánchez han convertit les seves intervencions en un assenyalament, sobretot al PP, però també a Junts. També el portaveu d'ERC, Gabriel Rufián, que ha carregat molt durament contra la dreta catalana traient de nou el bitllet de 50 euros que, assegura, és la seva bandera.

Malgrat la sorpresa, a Moncloa descarten que Junts els hagi enganyat. Creuen, igual que algunes fonts dels socis d'esquerres, que la seva traïció ha estat als ciutadans catalans que pateixen el problema de l'habitatge, igual que la del PP i Vox. Sobre un possible interès polític a tombar els decrets, recalquen que, durant el discurs de Miriam Nogueras, la portaveu de Junts se centrava en el fons dels decrets, i no en qüestions polítiques. Els retreuen també que era impossible que es pactés un conjunt de mesures amb ells, en estar involucrats també la resta dels socis d'investidura, i afirmen: "Això d'avui és significatiu, i ho veurem a les urnes", diuen les fonts del Govern.

Tots els ulls a Sumar, i a Bustinduy

Així, la setmana acaba amb els ulls posats en molts llocs. A Moncloa, Sánchez es prendrà aquest període de reflexió per decidir si aquests dies històrics, en què la Sol s'ha tornat a omplir de tendes de campanya i els partits s'han assegut a corre-cuita per deixar clar que el Congrés actual no serveix per aprovar mesures progressistes, condueixen a les urnes.

A l'altre costat de l'Executiu, Sumar afronta un moment delicat. Si el president convoca eleccions, la coalició afrontarà els primers dies de precampanya sense candidat. El Frente Amplio –nom escollit pels quatre partits, Esquerra Unida, Més Madrid, Comuns i Moviment Sumar; per concórrer junts a les generals- es reuneix diumenge, sense que hagi transcendit el més que imaginable motiu d'aquest 'còncil'.

De fet, entre els altres partits de l'esquerra hi ha, segons les seves fonts, la preocupació perquè, a dia d'avui, no hi hagi una opció definida a l'esquerra del PSOE. La marxa de Yolanda Díaz continua sense haver-se traduït en l'elecció d'un nou candidat, i els candidats tampoc no acaben de ser clars.

El favorit de la majoria ha parlat aquest divendres des de la tribuna del Congrés, per defensar el decret de la pròrroga automàtica dels lloguers. Bustinduy també ha assenyalat el PP, Vox i Junts, però ho ha fet posant veu als moviments que escoltaven atents des de la Carrera de San Jerónimo, a mig camí entre el Congrés i la Puerta del Sol. " Poden cridar molt alt 'Espanya' o 'Catalunya', però votaran contra el seu poble per onejar la bandera del rentisme", els ha dit el ministre.

El diumenge podria consagrar-se com el candidat que espera l'esquerra des de principis d'any. Per a això, Pablo Bustinduy haurà de convèncer l'única persona que no vol que sigui ell, que es diu Pablo Bustinduy.