El Govern demana tenir "un debat pausat sobre la seguretat a Catalunya" i defensa que "les xifres estan millorant"

Amb la qüestió de la seguretat al centre de la conversa política després d'un cap de setmana en què s'han produït diversos incidents amb arma blanca, entre ells l'apunyalament a una dona a la localitat barcelonina d'Esplugues de Llobregat, la consellera d'Interior i Seguretat Pública, Núria Parlon, s'ha mostrat oberta a tenir "un debat pausat sobre la seguretat a Catalunya" que es recolzi en xifres. "És important que puguem donar les dades i sobretot que no aprofitem fets com aquest, que ens deixa a tots fora de joc mentalment, perquè no ho entenem, per generar por, alarma i confrontació a la societat", ha assenyalat.

"Les xifres de seguretat estan millorant", ha defensat Parlon en una entrevista concedida aquest dimarts al programa Café d'idees de RTVE, en la qual ha remarcat que les dades sobre els homicidis a Catalunya mostren "una tendència molt lineal i molt baixa". En aquest sentit, ha apuntat que l'any 2005 van succeir 43 "fets de criminalitat letal", mentre que el 2024 van ser 64 i el 2025 van succeir 53, subratllant que les xifres es mantenen estables malgrat l'increment de la població dels últims 20 anys.

Així mateix, la consellera ha afirmat que aquestes dades indiquen que no es pot fer "una associació automàtica" entre el nombre d'homicidis i l'augment de la migració. Segons Parlon, això "és important explicar-ho" en aquests moments atès que "un fet de la gravetat del que es va produir a Esplugues" situa la població "en un marc lògic de ràbia, d'ira i d'impotència, però també de por". "Hem d'aïllar aquesta situació", ha apuntalat.

La consellera assegura que no s'ha confirmat que l'atacant d'Esplugues llançés crits islàmics

Respecte al cas de l'apunyalament mortal a una dona de 41 anys ocorregut a Esplugues dissabte passat, Parlon ha reiterat que, d'acord amb la informació del primer atestat de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) dels Mossos d'Esquadra, encarregada de la investigació, l'autor "probablement tenia una conducta alterada i delirant". "Suposem que aquesta persona estava totalment desequilibrada, més enllà de la gravetat dels fets", ha explicat.

Quant als crits islamistes que, segons algunes fonts, hauria llançat l'atacant, la titular del Departament d'Interior de la Generalitat ha sostingut que és una informació que no tenen confirmada i que, malgrat que s'hagi "dit molt a peu de carrer i per moltes de les persones que actuaven com a testimonis a les xarxes socials", "cal contrastar millor". Des del punt de vista de la consellera, en la difusió d'aquesta dada ha jugat un factor important "el boca a boca".

A més, Parlon ha reafirmat que les primeres diligències de la investigació dels Mossos no apunten que l'agressió es tracti d'un atac terrorista, encara que no ha descartat del tot la possibilitat. "Mai no es pot descartar res, però ara mateix no és la hipòtesi del mòbil", ha declarat.

Per altra banda, ha destacat que un cas com el d'Esplugues, en què "espontàniament una persona a peu de carrer" assassina una dona, té una especial afectació en la ciutadania a causa de lo inusual del cas. "És un cop molt gran de cara a l'opinió pública i les percepcions de la ciutadania d'inseguretat", ha assegurat.

L'utilització de la dreta radical del succés d'Esplugues

La consellera d'Interior també ha aprofitat la seva intervenció per reclamar que no s'aprofitin successos com el d'Esplugues "per generar por i alarma en la societat". En aquesta línia, ha denunciat que hi ha partits que "ho fan contínuament formulant sil·logismes" per introduir la idea d'inseguretat i que qualsevol persona de la mateixa procedència que un criminal pot delinquir.

Segons Parlon, "aquesta és una de les màximes que està fent servir una part de la dreta radical amb interessos polítics" que estan en contra del model de convivència defensat pel Govern. "Utilitzar la nacionalitat com un element per situar un imaginari en el qual les persones que han vingut de fora i tenen una religió diferent són tots potencialment terroristes, lladres o delinqüents va generant un imaginari que nosaltres no compartim", ha manifestat.

Parlon advoca per "treballar amb la lògica del fenomen i no des del fet aïllat" la problemàtica de les armes blanques

Durant l'entrevista, Parlon s'ha referit també a la proposta del PP d'endurir la normativa sobre les armes blanques, descartant que el Govern vagi a endurir de moment les penes per possessió d'aquest tipus d'armes. Per a la consellera, cal "treballar amb la lògica del fenomen i no des del fet aïllat" i fer-ho amb una major visió pedagògica.

En aquest sentit, la consellera ha remarcat que en l'actual legislatura s'ha desplegat el Pla DAGA, un dispositiu activat pels Mossos d'Esquadra en coordinació amb la Guàrdia Urbana i altres policies locals amb l'objectiu de reduir la presència d'armes blanques a la via pública. Segons Parlon, aquesta estratègia no només busca retirar aquest tipus d'objectes de l'espai públic, sinó també abordar la problemàtica de fons.

En canvi, Parlon sí que ha defensat obrir una via per endurir les penes en el cas dels delictes amb armes de foc, especialment quan per als vinculats a negocis criminals. Una qüestió que ha afirmat que ja s'ha plantejat en més d'un debat des del cos dels Mossos.