El clima de tensió que es va viure entre Estats Units i la Xina durant els primers compassos del segon mandat de Donald Trump sembla que s'està calmant progressivament, encara que segueixen quedant algunes coletades del que va ser el conflicte econòmic que van mantenir. Les polítiques aranzelàries impulsades pel president dels EUA van provocar una situació especialment convulsa a nivell internacional, degut a la gran quantitat de països sobre els quals decidia imposar aquests tributs. Ara bé, va ser amb l'Estat asiàtic amb el qual el líder dels republicans nord-americans es va mostrar més sever, donant lloc a una important crisi entre ambdues nacions, considerades dues de les principals potències econòmiques internacionals.
La tirantor existent entre Estats Units i la Xina va començar a abordar-se poc a poc, començant a fer passos més grans cap a la normalització de les relacions en la treva acordada entre Donald Trump i Xi Jinping a Corea del Sud el mes d'octubre del passat any. Un primer punt d'encontre en el qual es va seguir treballant i que està deixant moments de rellevància per a les relacions internacionals, com va ser la visita que el president nord-americà va fer a la Xina el mes de maig d'enguany o la visita que, tal com s'ha confirmat a l'inici d'aquesta setmana, farà el líder de l'Executiu xinès a Washington a finals d'aquest mes.
La trobada a Washington podria consolidar el retorn a la senda del diàleg
El Govern xinès anunciava aquest dilluns que el president del país, Xi Jinping, viatjarà als Estats Units entre el 23 i el 25 de setembre per realitzar una visita d'Estat, durant la qual està previst que mantingui una trobada amb el president nord-americà, Donald Trump. El Ministeri d'Exteriors de la Xina ha confirmat el desplaçament en un breu comunicat, en el qual assenyala que Xi acudirà al país nord-americà per invitació del propi Trump. Per ara, les autoritats xineses no han ofert més informació sobre els actes o reunions que compondran l'agenda del mandatari durant la seva estada.
La reunió entre Xi i Trump, anunciada pel propi president nord-americà el passat 23 de juliol, serà la segona que ambdós líders mantinguin aquest any. L'anterior trobada va tenir lloc a Pequín al maig i va concloure amb el compromís d'ambdós governs de treballar per construir "una relació constructiva d'estabilitat estratègica".
Trump ja havia avançat al juliol que el seu homòleg xinès viatjaria a Washington el 24 de setembre. L'anunci es va produir després que el secretari d'Estat nord-americà, Marco Rubio, i el ministre d'Exteriors xinès, Wang Yi, mantinguessin converses al marge d'una cimera de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) celebrada a Filipines.
Durant aquella trobada, ambdós responsables van abordar la necessitat de trobar àmbits en els quals els Estats Units i la Xina puguin cooperar i avançar així cap a unes condicions que permetin que la visita de Xi a territori nord-americà sigui "molt positiva".
Què es va abordar a Pequín?
En els capítols que componen la història de la política internacional va quedar marcada fa uns mesos la primera visita en nou anys que un president nord-americà realitzava a la Xina. Trump aterrava al costat de la delegació que componia l'expedició al país asiàtic per reunir-se amb el seu homòleg, Xi Jin Ping, una trobada que es donava, malgrat els afalacs expressats pel nord-americà en els primers compassos d'aquella cita, en un moment de especial tensió entre ambdós països marcat per una tirant situació comercial entre ambdues superpotències econòmiques.
La encaixada de mans entre Donald Trump i Xi Jinping a Pequín resultava especialment cridanera pel moment en què tenia lloc, ja que el context en què succeïa no era sinó d'un gran alt voltatge polític i econòmic. La trobada s'organitzava amb l'objectiu principal de rebaixar les tensions existents entre ambdós països, així com per abordar vies per millorar les relacions comercials entre ambdues nacions. En aquells dies, Pequín acusava Washington d'intentar frenar el seu desenvolupament mitjançant restriccions a l'exportació de xips i tecnologies avançades, mentre els Estats Units observaven amb preocupació la capacitat xinesa per controlar minerals estratègics i terres rares essencials per a la seva indústria.
"La relació entre la Xina i els Estats Units serà millor que mai abans", va assegurar Trump en les seves primeres declaracions davant la premsa al costat del mandatari xinès. El president republicà va insistir al maig en el to cordial que ha mantingut històricament amb Xi Jinping i va arribar a definir-se com el seu "amic". "Quan teníem un problema, el solucionàvem molt ràpid i tindrem un futur fantàstic junts", va afirmar.
Xi, molt més contingut, va recórrer de nou al seu discurs habitual sobre un món immers en "canvis sense precedents en un segle". El líder xinès va advertir sobre la situació que travessa el panorama internacional, immers en una etapa de "turbulències i transformacions entrellaçades", llançant una reflexió dirigida tant a Washington com a la resta del planeta, preguntant si "podran la Xina i els Estats Units superar l'anomenada trampa de Tucídides i obrir un nou paradigma de relacions entre grans potències?".
La imatge d'ambdós mandataris caminant junts per la plaça de Tiananmen i donant-se la mà enmig de la solemne cerimònia organitzada per Pequín pretenia transmetre estabilitat. El Govern xinès va tornar a fer gala d'una escenografia reservada a les grans visites d'Estat, trobant-se els dos presidents en el seu camí salves d'honor, himnes militars i desenes de nens agitant banderes de tots dos països al crit de benvinguda.
La visita de Trump a la Xina va concloure amb millores en les relacions entre ambdues superpotències i, tot i que no es va assolir un gran acord que resolgués les diferències estructurals entre ambdues potències, sí que es van anunciar diversos compromisos concrets.
Un dels principals beneficiats va ser Boeing. La Xina va assumir un compromís inicial per adquirir 200 avions de la companyia, amb la possibilitat d'ampliar l'operació fins a 750 aeronaus. L'acord, encara pendent de concretar-se en la seva totalitat, suposaria una important oportunitat per a Boeing, que feia anys que no tancava grans comandes al mercat xinès. També beneficiaria GE Aerospace, els motors de la qual equipen part d'aquests avions.
El sector agrícola nord-americà va obtenir igualment compromisos rellevants. Pequín va acordar mantenir compres de productes agrícoles nord-americans per almenys 17.000 milions de dòlars anuals durant 2026, 2027 i 2028, a més de facilitar l'accés al mercat xinès de productes com la carn de boví i les aus. Empreses com Cargill es troben entre les principals beneficiàries d'aquesta reobertura.
En l'àmbit tecnològic, Nvidia buscava recuperar l'accés al mercat xinès per als seus xips d'intel·ligència artificial H200. Washington havia autoritzat determinades vendes, però durant la visita no es va materialitzar un gran contracte. Apple i Tesla tampoc van anunciar grans operacions, tot i que els seus executius van participar en les reunions amb les autoritats xineses per defensar els seus interessos en un mercat estratègic.
Els grans bancs i fons nord-americans, com BlackRock, Blackstone, Goldman Sachs i Citigroup, van tractar d'aconseguir majors oportunitats d'inversió i accés al mercat financer xinès.
A més, tots dos Governs van acordar crear mecanismes permanents de diàleg sobre comerç i inversió i avançar en la cooperació sobre terres rares i altres minerals crítics. En conjunt, les empreses van obtenir principalment major accés i previsibilitat, mentre que Boeing i el sector agrícola van ser els que van aconseguir compromisos comercials més concrets.
Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.