El decret d'habitatge arriba al Congrés sense els suports suficients per prorrogar el lloguer de 2,6 milions de persones

El passat 20 de març, el Govern va anunciar les mesures per fer front a la crisi per la guerra de l'Iran. La crisi en el Consell de Ministres es va resoldre aquell divendres amb dos reials decrets llei, un d'ells el de la pròrroga dels lloguers que va forçar Sumar, i que aquest dimarts arriba al Congrés dels Diputats.

Després de quaranta dies en vigor, està previst que el text decaigui a la Cambra Baixa. A l'espera que es produeixi una sorpresa d'última hora al llarg del matí, PP, Vox i Junts votaran en contra que segueixi vigent la possibilitat de sol·licitar la congelació del lloguer per a 2,6 milions de persones, segons el càlcul del Sindicat d'Inquilines. Aquesta organització és una de les que més ha pressionat, tant perquè s'aprovés la mesura com perquè els partits que la tombaran, si més no, s'enfrontin als seus propis votants i els diguin clarament que permetran que se'ls pugui deixar al carrer en un dels moments més tensos a nivell econòmic.

Aquest diumenge ho van fer davant la seu del Partit Popular, però porten pressionant des que es va aprovar el decret, per exemple enviant 70.000 cartes als diputats de la dreta que pretenen tombar el decret, recordant-los que també els inquilins que hi ha entre els seus es veuran afectats, i que dos de cada tres votants del PP donen suport a la pròrroga, segons una enquesta de l'Ateneu de la Dades.

El Sindicat ha estat animant els inquilins a beneficiar-se del decret abans que arribi la cita d'aquest dimarts al Congrés, encara que des del mateix 20 de març adverteixen que el seu abast no és suficient. Aquest dia, van celebrar la seva aprovació com un èxit propi, encara que van lamentar que no era "una congelació real", a més que la mesura "no s'aplicaria a contractes d'habitació o contractes temporals", com va alertar la seva portaveu Valeria Racu. Entre les seves exigències per pal·liar la crisi dels lloguers hi havia també recuperar la moratòria antidesnonaments, la prohibició de fer fora al carrer i tallar subministraments a vulnerables, que PP, Vox i Junts també van tombar per considerar que fomenta l'okupació.

Junts reafirma el seu 'no' malgrat l'acostament de Sumar

A hores que es produeixi la votació, el PP segueix en un 'no' rotund. Això deixa la pilota a la teulada de Junts, el suport del qual va complicar la mateixa líder de Sumar, Yolanda Díaz, quan va qualificar els de Puigdemont com una organització "classista" i "racista". Si ja eren tenses les relacions amb el Govern, els catalans tenen ara a la seva mà el destí d'un decret clau per a la part de Sumar, que dirigeix les negociacions i es nega a donar-se per vençuda.

En aquest sentit, aquest dilluns, el ministre de Drets Socials, Consum i Agenda 2030, Pablo Bustinduy, va anunciar que les negociacions amb Junts seguien en marxa, i va obrir la porta a concedir algunes de les exigències de la dreta catalana per convèncer-los. Ho va fer en una entrevista a La Hora de la 1, però unes hores més tard el titular de Cultura i també de Sumar, Ernest Urtasun es va reafirmar que les vies que Junts posa sobre la taula, "no han de ser un obstacle" per negociar el decret.

El que havien posat sobre la taula és, per una banda, bonificar els propietaris als quals se'ls demani la pròrroga del lloguer amb deduccions fiscals, una mesura que va en contra de les exigències dels Sindicats de Llogaters, que rebutgen de ple les ajudes als propietaris com a forma d'atajar la crisi de l'habitatge. El mateix Urtasun admetia que aquesta concessió va en contra del propi ideari de Sumar: "No són el nostre model", deia, encara que "estem disposats a transitar-les".

L'altra exigència de Junts és l'"IVA franquiciat", que parteix d'una moció dels de Puigdemont per alliberar d'aquest impost els petits autònoms, que el Govern ja va recolzar com a moneda de canvi. Va ser al març, quan PSOE i Sumar van votar a favor al Congrés d'aquesta PNL (proposició no de llei) no vinculant de Junts per eliminar l'IVA als autònoms que facturin menys de 85.000 euros a l'any, que ara obren la porta a convertir en realitat. Urtasun s'excusava en què Sumar sí que està "d'acord" amb aquesta mesura, i recordava que no és més que la transposició d'una directiva europea.

Però mentre Bustinduy i Urtasun celebraven en públic que "hi ha temps" que els de Puigdemont s'ho repensin, Junts reafirma que votaran en contra. Les fonts del partit consultades per ElPlural.com són clares: "El Govern sap el que plantegem. No hem de negociar res ni estem negociant res", asseguren. Sobre l'acostament de Sumar, creuen que "acrediten que han entès què defensa Junts i que estan disposats a executar-ho", i posa la pilota a la teulada del PSOE: "Continuarà sense acceptar que no té majoria i volent aprovar les seves propostes només per la porta del darrere?", es pregunten.

On on també han parlat és al PP, "l'única força política que s'ha negat" a negociar, segons Urtasun. Fonts populars asseguren que no revelen la seva posició fins als debats, encara que es refereixen a les declaracions de la seva portaveu parlamentària, Ester Muñoz, que va mantenir dissabte que rebutgen el Reial Decret-llei i van demanar al Govern "que reflexioni" en una entrevista a RNE.

Sumar pressiona el PSOE

Una vegada passi la votació, sigui quin sigui el resultat, en sectors de Sumar hi haurà una reflexió sobre el suport del PSOE a les seves iniciatives. Els de Yolanda Díaz han fet extensiva la seva pressió a PP i Junts a la part socialista del Govern, a la qual han demanat una vegada i una altra que col·labori en les negociacions. L'última vegada aquest dilluns, quan Urtasun els va llançar una nova "crida". Fonts de Ferraz asseguren que ells també han participat en la negociació, i que no donen per perdut el decret malgrat el 'no' que ha mantingut Junts.

Però el cert és que, des del mateix 20 de març, es va notar el gust del PSOE per aquest decret. Començant perquè aquell dia els membres de Sumar es van negar a asseure's al Consell de Ministres per forçar que el text, directament, existís. Ho van aconseguir, però Pedro Sánchez ho va esmentar en a penes un minut, després de dedicar-hi uns trenta a desgranar l'altre decret, el de les mesures anticrisi, que es va aprovar uns dies després al Congrés. Des d'aleshores, el president va deixar clar que si Sumar volia que el seu decret tirés endavant, era cosa seva, deixant-los sols davant un 'no' anticipat el primer dia per PP, Vox i Junts.

La caiguda del decret obre l'escenari judicial

La sessió al Congrés dels Diputats comença a les 15:00 hores, i després de diversos debats es procedirà a la votació, en la qual està previst que decaigui el decret. Fins a aquest moment, encara poden sol·licitar la pròrroga aquells inquilins el contracte dels quals expiri abans del 31 de desembre de 2027, mitjançant una petició per escrit als seus propietaris. El text, a més,limita al 2% del preu actual l'actualització anual dels contractes, en substitució del que pugui pujar l'IPC (índex de preus al consum) per la crisi derivada de la guerra a l'Iran.

Urtasun recordava també que el decret pot suposar per a alguns inquilins, entre els quals hi ha molts que voten al PP, un estalvi de fins a 2.000 euros cada any, partint de la base que per a molts altres la mesura suposa directament no perdre la casa en la qual estan de lloguer en poder prorrogar el seu contracte dos anys més. A més, en algunes ciutats amb els preus tensionats, l'estalvi pot augmentar a "entre 600 i 700 euros al mes", segons el ministre.

La possibilitat d'acollir-se a ell existeix per a més d'un milió de contractes, segons les dades que ha anat aportant el Sindicat de Llogateres en els seus comunicats. Tanmateix, passada la votació s'obrirà un nou escenari: el judicial. I és que, si el decret decau, seran els tribunals els que hagin de decidir sobre aquelles sol·licituds de pròrroga que s'hagin demanat durant aquests quaranta dies, però que no s'hagin tramitat encara.

I aquí és on hi ha un altre dels punts de tensió entre el PSOE i Sumar, amb la ministra d'Habitatge, la socialista Isabel Rodríguez, admetent que seria un escenari jurídic "inèdit", i dient que espera que la Justícia es posi "sempre del costat del dret a l'habitatge", però sense donar peu que es vagi a prendre cap mesura per donar garanties jurídiques als qui es vegin en aquesta situació.