El Ple del Tribunal Constitucional ha suspès aquest dimecres la llei que va aprovar a l'abril el Partit Popular a Madrid, que habilitava l'Executiu d'Isabel Díaz Ayuso a exercir l'acció popular en determinades causes judicials. Els jutges admeten el recurs d'inconstitucionalitat que va presentar el president del Govern, Pedro Sánchez, i donen un nou cop a la presidenta de la Comunitat de Madrid.
Aquest projecte de llei que l'Assemblea va convalidar a l'abril amb la majoria absoluta del PP, va reformar diverses normes per permetre a l'administració regional personar-se en causes judicials contra protestes com les propalestines durant La Vuelta ciclista a Espanya del 2025, entre altres.
El recurs presentat per Sánchez invocava l'article 161.2 de la Constitució Espanyola, que permet al Govern impugnar davant el Constitucional resolucions de les comunitats autònomes. La Carta Magna estableix que "La impugnació produirà la suspensió de la disposició o resolució recorreguda, però el Tribunal, si escau, haurà de ratificar-la o aixecar-la en un termini no superior a cinc mesos". El Ple especifica que deixa sense efecte la Llei 1/2026 des de la data en què el president va interposar el recurs, al mes de juliol.
Sánchez va al·legar que la norma, que va reformar normes ja existents per ampliar les competències de la Comunitat de Madrid en assumptes "d'interès general", podia ser contrària a l'article 149.1 de la Constitució. Concretament, a l'apartat que atorga a l'Estat la competència exclusiva en la "legislació processal".
La llei d'Ayuso per perseguir manifestacions incòmodes
Els diputats de PP i Vox a l'Assemblea van votar a favor del projecte de llei, que l'Advocacia General de la Comunitat de Madrid també va qualificar com a "inconstitucional". Es va tractar d'una reforma a diverses lleis existents per permetre a l'administració regional exercir l'acció popular, entre altres supòsits, contra manifestacions com les que van tenir lloc a Madrid durant La Vuelta en contra del genocidi d'Israel a Palestina, durant l'estiu del 2025.
La norma que ha suspès el Constitucional va reformar les lleis autonòmiques Forestal i de Protecció de la Natura (16/1995, de 4 de maig), d'Espectacles Públics i Activitats Recreatives (17/1997, de 4 de juliol) i de Patrimoni Cultural (8/2023, de 30 de març).
Amb ella, la Comunitat de Madrid podia personar-se com a acusació en "els casos en què s'atempti contra el patrimoni natural, es danyi l'històric-artístic o es cometin delictes que afectin el desenvolupament d'esdeveniments i espectacles públics", supòsits que s'afegeixen als casos de violència contra la dona i de terrorisme. Això significa que podien perseguir, per exemple, els incendis forestals provocats, però també les manifestacions que ells consideressin que anessin en contra de "l'interès general".
Usar els tribunals contra Sánchez
El Constitucional ja havia tombat textos similars en altres regions per ser "inconstitucionals" i incompatibles amb les competències de l'Estat; i a més les Corts Generals tenen pendent votar la reforma de la Llei d'Ejudici Criminal (LECrim) del Govern, que de tirar endavant també deixaria sense efecte la norma de la Comunitat de Madrid.
El Govern d'Ayuso no va ocultar en cap moment el veritable objectiu de la llei. "Tots sabem que al Govern de Pedro Sánchez no li agraden els contrapesos", va començar la seva defensa a l'Assemblea el conseller de Presidència, Miguel Ángel García Martín. El portaveu de Sol va dir alt i clar que amb aquesta llei busquen "limitar els somnis d'autòcrata del pitjor president de la democràcia", i va al·legar que la Comunitat de Madrid estava indefensa davant l'actuació de la Fiscalia en els casos que contemplava la llei.
Suma't a 
Dona suport a la nostra feina. Navega sense publicitat. Entra a tots els continguts.
fes-te sociAfegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.