El Tribunal Constitucional ha rebutjat la demanda presentada pel Defensor del Poble contra la decisió del Tribunal Suprem de paralitzar cautelarment el dret a vot de 163.000 espanyols que tenien dret a sufragi per la coneguda com a Llei de Nets. El Tribunal de Garanties dona suport a la ponència d'Arnaldo amb 10 vots contra 2, i consideren que la demanda presentada per Ángel Gabilondo és prematura.
Fonts de Govern afirmen que respecten la decisió del Tribunal Constitucional sobre el recurs d'empara presentat pel Defensor del Poble, considerant que la via judicial prèvia no està esgotada davant el Tribunal Suprem. No obstant això, afegeixen que, "la decisió del Ple de l'òrgan de garanties constitucionals es limita a motius procedimentals i no aborda el fons de la qüestió, com tampoc ho ha fet el Suprem".
Per últim, afegeixen que "el Govern continua defensant que tots els nacionals espanyols tenen dret a vot, el dret més sagrat en democràcia, tal com estableix la Constitució. En conseqüència, confiem que la decisió definitiva deixi clar que no es pot suspendre massivament el dret de vot amb una mesura cautelar, sense sentència ferma i sense audiència a cada afectat i que no hi pot haver ciutadans de segona categoria amb diferència de drets".
El recurs de Gabilondo
El recurs d'empara d'Ángel Gabilondo davant el Tribunal Constitucional per intentar frenar la suspensió del dret al vot que afecta milers d'espanyols que van adquirir la nacionalitat mitjançant la coneguda com a llei de nets incloïa una peticó perquè s'adoptin "mesures cautelaríssimes" i perquè el Constitucional es pronunciï sobre la interpretació realitzada pel Tribunal Suprem. La resposta haurà d'arribar, previsiblement, aquesta setmana.
La institució va explicar que Gabilondo ha pres aquesta decisió després de rebre diferents sol·licituds de particulars i organitzacions que reclamaven la seva intervenció. Així mateix, el Defensor ha estudiat el pronunciament de la Sala del Contenciós-Administratiu del Suprem del passat 12 d'octubre, en què es va ratificar la suspensió del dret al sufragi de les persones nacionalitzades a través d'aquesta llei. L'objectiu de la iniciativa és que els afectats puguin exercir el seu dret a votar en les properes eleccions generals, previstes per al 29 de novembre.
El Suprem
La mesura adoptada pel Suprem suposa un precedent sense parangó en la història democràtica espanyola, a causa de la magnitud de la població afectada. D'acord amb les xifres facilitades pel Govern, la suspensió arriba a 163.020 ciutadans. La resolució es va produir aproximadament un mes i mig abans dels comicis i no va atendre les peticions de l'Advocacia de l'Estat ni de la Fiscalia, que havien defensat que es revoqués la decisió.
Ambdós organismes també havien advertit de les dificultats per revisar el cens electoral dels espanyols residents a l'estranger abans de la celebració de les eleccions. L'alt tribunal, tanmateix, sosté que el dret al vot no té un caràcter absolut i que el seu exercici s'ha de compatibilitzar amb els interessos generals. Entre aquests, destaca la necessitat de garantir la fiabilitat del cens electoral i evitar possibles irregularitats, objectius que, segons la seva interpretació, han de prevaler sobre l'interès individual dels ciutadans afectats.
La suspensió també ha generat situacions contradictòries. Alguns dels espanyols perjudicats van poder participar en les eleccions de 2023, ja que ja havien obtingut la nacionalitat gràcies a la llei de néts. Tanmateix, ara no podran votar en els comicis del pròxim 29 de novembre. Al mateix temps, els qui van aconseguir la nacionalitat per aquest procediment, però resideixen actualment a Espanya, mantenen el seu dret a participar en les eleccions. Això es deu al fet que la mesura afecta exclusivament a la inscripció en el cens electoral dels residents a l'estranger.
Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.