El Tribunal Constitucional ha donat aquest dimarts un pas decisiu per tancar un dels principals fronts que encara mantenia incompleta l'aplicació de la llei d'amnistia. El ple ha avalat per majoria que el delicte de malversació vinculat a l'organització del referèndum de l'1 d'octubre de 2017 quedi inclòs dins de la norma i ha estimat el recurs d'empara presentat per l'exconsellera d'ERC Dolors Bassa.
La resolució, elaborada pel president del tribunal, Cándido Conde-Pumpido, qüestiona directament la interpretació utilitzada fins ara pel Tribunal Suprem per excloure la malversació de l'amnistia. El Constitucional sosté que aquella lectura va ser "extensiva, contrària a l'esperit i finalitat de la norma" i va vulnerar el dret de Bassa a la tutela judicial efectiva.
La decisió obliga ara el Suprem a dictar una nova resolució conforme a la doctrina fixada pel tribunal de garanties. En el cas de Bassa, l'efecte pràctic serà la desaparició de la condemna d'inhabilitació que encara pesava sobre ella fins al 2030 pel delicte de malversació.
La importància de la sentència, tanmateix, va bastant més enllà de la situació personal de l'exconsellera. El criteri fixat pel Constitucional és aplicable als altres dirigents independentistes afectats per la mateixa interpretació del Suprem, entre ells Oriol Junqueras, Jordi Turull i Raül Romeva, així com a Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, processats per malversació però no jutjats en trobar-se fora d'Espanya.
El Constitucional corregeix la interpretació del Suprem
L'origen del conflicte es remunta al juliol de 2024, quan la Sala Penal del Tribunal Suprem va decidir no aplicar l'amnistia als delictes de malversació relacionats amb el procés. Els magistrats van entendre aleshores que l'ús de fons públics per organitzar el referèndum havia suposat un benefici personal per als seus responsables en forma d'estalvi de despeses, una interpretació que situava aquells fets dins de les exclusions previstes per la pròpia llei.
El Constitucional rebutja ara aquest raonament. La ponència de Conde-Pumpido considera que el Suprem va reduir de forma excessiva l'àmbit d'aplicació de la norma i va acabar deixant fora precisament conductes que el legislador havia volgut incloure en l'amnistia. Abans de la votació d'aquest dimarts, el president del TC ja havia sostingut que la interpretació del Suprem provocava una "dràstica contracció" de l'abast de la llei i s'allunyava de la seva finalitat declarada. EFE va recollir el contingut de la ponència de Conde-Pumpido i les seves crítiques al criteri del Suprem.
El tribunal entén que la llei diferencia entre una malversació destinada a finançar les actuacions relacionades amb el procés i una utilització dels diners públics dirigida a l'enriquiment patrimonial personal. Equiparar ambdues situacions, segons la majoria del Constitucional, buidaria de contingut una part substancial de la norma.
La disputa també arribava a una segona excepció invocada pel Suprem: la possible afectació dels interessos financers de la Unió Europea. Aquest argument va perdre bona part del seu recorregut després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea avalés el juliol passat la compatibilitat de la llei d'amnistia amb el dret comunitari i recordés que aquest tipus de mesures formen part, amb determinats límits, de les decisions polítiques que poden adoptar els Estats membres.
Un efecte que va molt més enllà de Bassa
Encara que la sentència resol formalment el recurs presentat per Dolors Bassa, el seu abast té conseqüències per a tots els dirigents del procés als quals el Suprem va negar l'aplicació de la llei per malversació.
En el cas dels ja condemnats, la nova doctrina afecta directament Oriol Junqueras, Jordi Turull i Raül Romeva, que encara mantenien penes d'inhabilitació vinculades a aquest delicte. El propi Constitucional feia setmanes que preparava una doctrina comuna per a aquests casos i havia abordat prèviament el recurs de Turull, la resolució del qual apuntava ja en la mateixa direcció.
El fall té encara més rellevància per a la situació de Carles Puigdemont. L'expresident no va ser jutjat pel Tribunal Suprem en abandonar Espanya el 2017, però continua processat per malversació i manté vigent una ordre nacional de detenció dictada pel magistrat instructor Pablo Llarena.
La previsió és que, una vegada que la sentència del Constitucional sigui notificada i publicada, Llarena revisi la situació de Puigdemont i dels exconsellers Toni Comín i Lluís Puig, als quals afecta la mateixa interpretació de la malversació. El Suprem ja havia assumit internament que, si el criteri del Constitucional era extrapolable a tots els casos, hauria d'aixecar les ordres de detenció i aplicar l'amnistia. El País va avançar al setembre que el Suprem preveia retirar l'ordre contra Puigdemont després de rebre el pronunciament definitiu del TC.
El Constitucional havia rebutjat al gener suspendre cautelarment aquesta ordre de detenció mentre resolia el recurs de Puigdemont, per la qual cosa la situació del líder de Junts' permaneixia bloquejada fins que el tribunal fixés una doctrina definitiva sobre la malversació.
L'amnistia entra en la seva recta final
La sentència suposa un dels últims grans obstacles per a l'aplicació completa d'una llei aprovada al juny de 2024 i que des d'aleshores ha recorregut un llarg itinerari judicial tant a Espanya com a Europa.
La controvèrsia sobre la malversació es va convertir en el principal punt de fricció entre el Suprem i el Constitucional. Mentre la Sala Penal va sostenir que determinats actes relacionats amb l'1-O quedaven fora de la llei per implicar enriquiment personal o afectar interessos europeus, el tribunal de garanties considera ara que aquesta lectura va desnaturalitzar la voluntat expressada pel legislador.
El mateix Conde-Pumpido havia advertit abans del ple d'aquest dimarts que la decisió que adoptés el Constitucional seria "vinculant per a tots els jutges i tots els tribunals", inclòs el Suprem.
Quan la resolució sigui formalment comunicada, correspondrà per tant a l'alt tribunal espanyol adaptar les seves decisions anteriors al nou criteri constitucional. Per a Bassa suposarà l'eliminació definitiva de la seva inhabilitació; per a Junqueras, Turull i Romeva, la revisió de les penes encara pendents; i per a Puigdemont, Comín i Puig, la possibilitat que desapareguin les ordres de detenció que han condicionat la seva situació judicial durant els últims anys.
La sentència no executa per si sola totes aquestes conseqüències, però sí fixa el criteri jurídic que ha de guiar els següents passos. Després de més de dos anys de batalla interpretativa, la malversació del procés queda encaminada cap a l'amnistia i el retorn de Puigdemont entra en la seva fase més pròxima des que va abandonar Espanya a l'octubre del 2017.
Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.