Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.
La Diputació Permanent del Congrés dels Diputats ha aprovat aquest dijous el decret de mesures d'habitatge aprovat pel Govern després de la convocatòria electoral per al 29 de novembre. El text amb el gruix de les mesures, que va decaure a principis d'octubre en ple inici de la mobilització social, ha estat convalidat amb els únics vots en contra del Partit Popular, Vox i Junts; i gràcies al 'sí' del PNB. D'aquesta manera, es converteixen en llei punts com la pròrroga temporal dels contractes de lloguer, la prohibició de desnonar vulnerables, les bonificacions fiscals a propietaris i inquilins i les ajudes per a la construcció i compra d'habitatges.
En canvi, el segon decret –que aquest dijous s'ha debatut en primer lloc- ha estat derogat amb el vot en contra de tota la dreta, inclosos els jeltzale. Aquest és el que incloïa la pròrroga automàtica dels lloguers que, a la pràctica, els convertia en indefinits. Aquesta mesura, al contrari que les que sí s'han convalidat, no havia entrat en vigor, ja que el Govern no l'havia publicat al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE).
A la calor de la vaga general d'aquest dimecres, el Govern aconsegueix així retornar l'habitatge al centre del debat, a penes unes hores que arrenqui oficialment la campanya per al 29N. Per fer-ho, ha fet ús de la Diputació Permanent, l'òrgan de guàrdia que assumeix la titularitat del Legislatiu quan les Corts estan dissoltes.
La representació diferent dels partits feia que PSOE i Sumar ja no depenguessin de Junts, el vot en contra del qual va ser el detonant de la convocatòria electoral. D'aquesta manera, i amb el 'sí' anticipat del PNB, el Govern ha aconseguit tirar endavant el primer dels decrets per un vot. El PP i Vox han criticat durament aquesta dinàmica, que el diputat popular per Navarra Sergio Sayas ha qualificat de "frau democràtic sense precedents".
El Govern aprofita l'impuls de la vaga
El Govern arribava al Congrés sabent-se guanyador, per la qual cosa els discursos han reflectit les poques hores que queden perquè arrenqui la campanya. També s'han recolzat molt en la vaga general, que Pablo Bustinduy ha qualificat com a reflex de "l'interès de les classes treballadores d'aquest país".
El ministre ha criticat durament la patronal i les dretes, per la seva contradicció en qualificar la vaga com a "fiasco", però reclamar alhora les pèrdues econòmiques que els va causar: "Les dues coses alhora, jo crec que no pot ser, jo crec que el que es va demostrar ahir, una vegada més, és que la riquesa la generen els treballadors, si paren els treballadors i les treballadores no es produeix res, i els mateixos que diuen que són els empresaris els que creen la riquesa, ahir estaven ploriquejant per les pèrdues", ha recordat.
Com va ocórrer a l'octubre, al titular de Drets Socials li ha tocat defensar el decret que ha decaigut. No obstant això, el seu to ha estat triomfalista i molt crític amb les dretes. "Vostès parlen sovint de sobirania, de meritocràcia", els ha dit a PP, Vox i Junts. "Com pot dormir tranquil·la una persona que se'n va al llit sense saber si la faran fora de casa seva quan venci el seu contracte?", els ha llançat.
La defensa de l'altre decret, el que sí ha estat convalidat, ha anat a càrrec de la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, qui tampoc ha obviït el moment d'impuls que suposa la vaga i que l'habitatge torni al centre del debat: "El dret de l'habitatge va guanyar ahir al carrer i als centres de treball i espero també que guanyi a les urnes", ha desitjat. La socialista ha criticat el vot en contra de PP, Vox i Junts, novament, als dos decrets, i els ha recordat que les seves mesures "beneficien votants de la dreta i la ultradreta".
L'esquerra demana el cessament de Marlaska per la violència policial
L'altre assumpte que ha copat la sessió, també relacionat amb la vaga, ha estat la violència de la Policia Nacional contra els manifestants aquest dimecres, que ha obligat el Ministeri de l'Interior a obrir una investigació i prohibir l'ús de gasos lacrimògens com els que alguns agents van ruixar a la cara dels vaguistes.
Poc abans d'arrencar la sessió, el candidat del Frente Amplio per Madrid, Emilio Delgado, ha demanat la dimissió o cessament de Fernando Grande-Marlaska com a ministre. A ell s'han sumat poc després Bustinduy, que es remetia a les paraules del seu company de coalició; o la portaveu de Movimiento Sumar, Verónica Barbero. Ja a la Diputació, la secretària general de Podemos, Ione Belarra, ha demanat empara a la presidenta del Congrés, Francina Armengol, i ha demanat també la dimissió de Marlaska. A ella s'ha sumat també Gabriel Rufián, qui ha recordat que el seu partit, ERC, "va ser el primer" a demanar el cessament del ministre.
Per la seva banda, el PSOE ha anunciat que descarta aquest extrem, i ha demanat distingir entre l'actuació de la Policia en els disturbis a Barcelona, que consideren justificada; i la de Madrid, "que a ningú ens agrada". El portaveu socialista al Congrés, Patxi López, ha estat taxatiu: "Per descomptat no contemplem la dimissió del ministre", ha assegurat.