La pressió política sobre Pedro Sánchez s'intensificarà aquest dijous en una jornada d'alt voltatge parlamentari. Mentre el president del Govern compareixia al Congrés dels Diputats per informar sobre el darrer Consell Europeu i respondre a les preguntes dels grups sobre les investigacions judicials que afecten dirigents socialistes, el Senat va debatre i aprovar una moció impulsada pel Partit Popular per exigir la dissolució de les Corts i la convocatòria immediata d'eleccions generals.
La iniciativa dels populares arriba després de diversos intents frustrats al Congrés. Tant una esmena presentada per Junts com una altra registrada pel PP per forçar una votació sobre un avançament electoral van ser rebutjades per la Mesa de la Cambra Baixa, on PSOE i Sumar sumen majoria. L'argument utilitzat va ser que la convocatòria d'eleccions constitueix una competència exclusiva del president del Govern, per la qual cosa el Parlament no pot imposar-la mitjançant una resolució.
Davant aquest bloqueig, la direcció d'Alberto Núñez Feijóo va decidir traslladar l'ofensiva política al Senat, on disposa de majoria absoluta. La moció no compta amb efectes jurídics vinculants, ja que la facultat de dissoldre les Corts correspon exclusivament al cap de l'Executiu conforme a l'article 115 de la Constitució. No obstant això, el PP ha convertit la votació en una demostració política de desgast del Govern i en una crida pública a les urnes.
El PP vincula la petició electoral als casos judicials
L'exposició de motius de la iniciativa es recolza en tres grans arguments. El primer és l'acumulació d'investigacions judicials i policials que afecten l'entorn de l'Executiu i del PSOE, una situació que els populars consideren incompatible amb la continuïtat normal de la legislatura.
El segon es refereix al funcionament parlamentari. El PP denuncia que el Govern no ha estat capaç d'aprovar uns nous Pressupostos Generals de l'Estat ni ha convocat un Debat sobre l'Estat de la Nació durant la present legislatura, circumstàncies que interpreta com a símptomes d'una majoria parlamentària debilitada i d'un Executiu cada cop més dependent d'acords puntuals.
El tercer element és la petició expressa perquè Sánchez exerceixi la seva prerrogativa constitucional i convoqui eleccions anticipades amb la finalitat que els ciutadans decideixin el rumb polític del país.
Feijóo endurisce el to i situa Sánchez com a responsable polític
El debat parlamentari ha vingut precedit per una escalada verbal del líder de l'oposició. Durant la seva intervenció al Congrés, Feijóo va acusar el president del Govern d'encapçalar un Executiu marcat per la corrupció i va sostenir que l'única sortida possible passa per retornar la paraula als ciutadans.
El president del PP va assegurar que les investigacions i procediments judicials coneguts els últims mesos configuren un escenari de "responsabilitat política ineludible" per a Sánchez. Segons la seva tesi, els diferents casos que afecten l'entorn governamental, al partit i a antics col·laboradors directes del president formarien part d'un mateix problema polític que exigeix una resposta institucional.
Feijóo va arribar fins i tot a qüestionar la continuïtat del cap de l'Executiu al seu escó i li va reclamar directament la convocatòria d'eleccions. En el seu discurs va insistir que el Congrés ja no debatre si el Govern conserva la confiança suficient per governar, sinó per què continua actuant com si encara en disposés.
El líder popular va vincular a més la situació actual amb l'origen de la legislatura, recordant que la moció de censura del 2018 es va sustentar precisament en la promesa de regeneració democràtica i neteja institucional. Al seu parer, els esdeveniments posteriors haurien desmentit aquell compromís.
Una votació sense efectes legals però amb forta càrrega simbòlica
La moció del Senat no obligarà Sánchez a convocar eleccions. La Constitució reserva aquesta facultat exclusivament al president del Govern. No obstant això, la coincidència temporal entre la votació de la Cambra Alta i la compareixença del cap de l'Executiu al Congrés atorga a la iniciativa una evident dimensió política.
El PP buscava presentar la jornada com una mena d'examen parlamentari a la continuïtat de la legislatura. Mentre Sánchez va defensar l'acció del Govern i va mirar de contenir l'impacte de les investigacions judicials sobre el PSOE, els populars van consolidar la idea que el cicle polític està esgotat i que l'única sortida passa per unes noves eleccions.
La resolució del Senat va servir així com un nou episodi en la batalla política que enfronta el Govern i l'oposició al voltant del desgast provocat pels casos judicials. Una confrontació que, lluny de remetre, amenaça de marcar l'últim tram d'una legislatura cada cop més condicionada per la pressió parlamentària i el debat sobre la continuïtat de Pedro Sánchez al capdavant de l'Executiu.
Suma't a 
Dona suport al nostre treball. Navega sense publicitat. Entra a tots els continguts.
fes-te sociAfegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.