El cas mascaretes busca aclarir la X de la corrupció amb les declaracions de Koldo, Ábalos i Aldama

Un dels principals casos de corrupció coneguts en l'últim lustre a Espanya afronta aquest dimarts la que pot ser la seva més rellevant sessió als tribunals. José Luis Ábalos, Koldo García i Víctor de Aldama compareixen davant del jutge pel seu paper com els tres agents principals del 'cas Mascaretes', trama que hauria mobilitzat fins a 60 milions d'euros en contractes públics i pels quals aquest trio, a més d'altres membres de la xarxa, podria haver-se beneficiat d'un total de 10 milions en mossegades.

En plena tragèdia sanitària, quan la pandèmia de la COVID-19 assolia el món i tenia gran incidència a Espanya, Ábalos, Koldo i Aldama, tal com es jutja, haurien teixit una xarxa de contractes públics per la qual van rebre, aparentment, sengles comissions il·legals. La trama es va conformar al voltant de l'adquisició de material sanitari el 2020, aprofitant per a això l'excepció que atorgaven els contractes d'emergència davant la situació que es vivia i els quals no requerien ser trets a concurs públic. Així, als jutjats s'investiguen les adjudicacions milionàries que haurien rebut determinades empreses, com Soluciones de Gestión, i les mossegades a les quals haurien accedit intermediaris i càrrecs públics.

De les primeres sospites a la investigació de la UCO i el posterior judici

La trama va sorgir, com es mencionava el 2020, quan es van atorgar aquesta sèrie de contractes que van quedar sota sospita. Entre el 2022 i el 2024 el 'cas Mascaretes' va començar a adquirir més notorietat, en produir-se l'actuació de la UCO que va dur a terme una sèrie de registre i informes que van propiciar que aquesta trama sortís a la llum i que Ábalos deixés la primera línia política. Durant el 2025 la causa va anar avançant als tribunals, tal és així que tant el qui fos ministre de Transports com Koldo García van ser enviats a presó provisional en trobar el jutge riscos de fuga i de destrucció de prova, així com subratllar el grau d'implicació directa en la gestió pública.

L'obertura del judici oral va tenir lloc a final del passat any, concretament al mes de desembre, i apuntant el jutge del Tribunal Suprem que els implicats podrien haver comès delictes d'organització criminal, suborn, tràfic d'influències, malversació de fons públics, prevaricació, falsedat documental i ús d'informació privilegiada. En relació als tres principals agents d'aquesta presumpta trama de corrupció, la Fiscalia demana 24 anys de presó per a Ábalos, 19 per a Koldo i 7 per a Aldama.

Gairebé 80 testimonis i tres claus principals

Aquest mes d'abril començava el judici, concretament el dia 7, havent marcat un total de 13 sessions i citant gairebé 80 testimonis a declarar. El procés es troba ja en la seva fase final als tribunals i amb les declaracions d'Ábalos, Koldo i Aldama frega ja la seva conclusió passant a quedar a l'espera del dictamen del jutge. En definitiva, s'està buscant aclarir quin paper va jugar cadascú en aquest triangle que van conformar i el seu grau d'implicació en la trama.

Al llarg de les últimes setmanes en què es venen donant les declaracions dels testimonis, es venen exposant tres idees principals: la primera situa Koldo com a executor i possible "transmissor" d'ordres dins del ministeri, la segona apunta Aldama com a intermediari que disposava d'accés privilegiat a l'administració i la tercera que presenta Ábalos com a vèrtex polític sota sospita de beneficiar-se o permetre l'operativa.

El circuit econòmic, les empreses implicades i l'entorn dels acusats

Les preguntes que s'han anat realitzant als principals testimonis han buscat perfilar amb major detall el funcionament de la presumpta trama. Així, els seus testimonis han anat dibuixant una xarxa en la qual confluïen interessos empresarials, contactes polítics i un entorn personal que, segons les acusacions, s'hauria beneficiat indirectament de l'operativa.

En el cas de Carmen Pano, la seva declaració davant el tribunal va apuntar a l'existència de pagaments en efectiu vinculats a l'operativa empresarial. Segons va exposar en seu judicial, part de les transaccions relacionades amb adjudicacions públiques no haurien seguit els cànons bancaris habituals. El seu testimoni va ser utilitzat per les acusacions per reforçar la tesi que existien fluxos de diners opacs associats als contractes d'emergència durant la pandèmia.

Per la seva banda, Claudio Rivas, soci de Víctor de Aldama, va descriure davant del tribunal l'estructura empresarial que envoltava l'intermediari. En la seva compareixença va explicar el funcionament de diverses societats vinculades a l'operativa investigada i va detallar com, segons la seva versió, Aldama actuava com a nexe entre empreses interessades en contractes públics i contactes dins de l'Administració. També va reconèixer l'existència de relacions empresarials complexes, encara que va matisar el seu grau de coneixement sobre possibles irregularitats.

En l'àmbit institucional, el testimoni de Juan Ignacio Díaz Bidart, excap de gabinet de l'exministra Reyes Maroto, va ser rellevant per situar Aldama en l'entorn ministerial. En la seva declaració va assegurar que l'empresari tenia capacitat d'accés a alts càrrecs i participava en reunions sense càrrec oficial, cosa que va ser interpretat per l'acusació com un indici de possible tràfic d'influències. No obstant això, també va precisar que desconeixia si aquests contactes tenien contraprestacions irregulars.

En la mateixa línia, Javier Hidalgo, ex CEO de Globalia, va reconèixer en la seva compareixença que va mantenir contacte directe amb Aldama en el marc de les gestions relacionades amb el rescat d'Air Europa. Davant del tribunal va descriure l'empresari com una figura que actuava d'intermediari recurrent en converses empresarials, encara que va negar que existissin pagaments il·lícits o contraprestacions irregulars en dites gestions.

Finalment, el judici ha analitzat també l'entorn personal de l'exministre José Luis Ábalos, especialment a través de la declaració de la seva exparella, Jésica Rodríguez. En la seva compareixença davant del tribunal, va confirmar la seva relació sentimental amb l'exministre durant el període investigat i va explicar que va participar en alguns desplaçaments vinculats a l'agenda institucional, sempre en el marc de viatges organitzats o coordinats per l'entorn de Koldo García. El seu testimoni s'ha utilitzat per situar l'existència d'una relació de proximitat entre l'àmbit privat de l'exministre i l'operativa logística de l'assessor, encara que sense atribuir-li funcions de gestió ni participació en decisions administratives o econòmiques.

En la mateixa línia, l'exparella de Koldo García, Patricia Uriz, també va declarar davant del tribunal. En la seva intervenció va aportar detalls sobre el funcionament quotidià de l'entorn de l'exassessor durant els mesos de pandèmia, descrivint un context d'intensa activitat, trucades constants i desplaçaments relacionats amb la gestió de material sanitari. El seu testimoni s'ha centrat en el pla personal i logístic, sense reconèixer participació directa en l'adjudicació de contractes, encara que ha estat incorporat a la causa com a part de l'anàlisi de l'entorn operatiu de Koldo en els moments clau de la presumpta trama.

Per altra banda, el fill de José Luis Ábalos també ha declarat en seu judicial per desvincular-se per complet de la causa. En la seva intervenció va negar haver gestionat diners, societats o béns relacionats amb la investigació i va rebutjar qualsevol paper com a intermediari o testaferro. La seva declaració s'ha centrat en subratllar que no mantenia relació amb les operacions investigades ni amb els contractes sota sospita, intentant així tancar qualsevol línia de connexió patrimonial amb l'exministre.