Del "unir i servir" a demostrar resultats: el repte d'Illa a l'equador de la legislatura

Salvador Illa afronta l'equador del seu mandat amb una premissa política tan senzilla de formular com complexa d'executar: transformar la gestió ordinària de la Generalitat de Catalunya en una resposta perceptible davant els problemes que condicionen la vida quotidiana dels i les catalans.

El president torna aquest dilluns a les Drassanes de Barcelona, el mateix escenari des del qual va presentar fa poc més de dos anys la seva candidatura sota el lema "Unir i servir", per reivindicar una determinada concepció del Govern: menys centrada en la disputa identitària i més orientada a la capacitat efectiva de les institucions per resoldre problemes.

No obstant això, aquest context sembla menys còmode que el que va acompanyar els primers compassos de l'Executiu. El Govern ha aconseguit aprovar els Pressupostos de 2026 i ha iniciat ja la tramitació del sostre de despesa per a 2027, fixat en 43.191 milions d'euros, un 4,9% més que l'exercici anterior.

Els comptes vigents ascendeixen a 49.162 milions. Però el conflicte educatiu, les dificultats de Rodalies, la crisi d'accés a l'habitatge, la seguretat, les necessitats del sistema sanitari i la pressió derivada del canvi climàtic conviuen amb un escenari polític en el qual l'extrema dreta guanya capacitat de penetració.

La pretensió dels socialistes catalans és oferir una arquitectura de prioritats per a la segona meitat de la legislatura i demostrar que l'estabilitat institucional pot traduir-se en resultats tangibles, davant els augments extremistes i totalitaris que despuntan des de fa temps a Catalunya i Espanya.

Una administració dissenyada per executar

La Generalitat pretén reduir càrregues burocràtiques, simplificar procediments urbanístics i municipals i facilitar la relació de ciutadans i empreses amb els serveis públics.

La política territorial adquireix aquí una dimensió estratègica. El desplegament del Pla únic d'obres i serveis, amb 500 milions d'euros fins al 2029, i el futur Pla de Pobles pretenen evitar que la capacitat d'inversió pública depengui exclusivament de la mida de cada municipi. A això s'hi suma l'acceleració de projectes considerats estructurals, des de les noves instal·lacions hospitalàries fins a les iniciatives audiovisuals i tecnològiques.

La qüestió fonamental serà comprovar si la simplificació normativa es tradueix en menors terminis i si els recursos arriben realment al territori.

Finances: més recursos, però també més capacitat d'execució

L'aprovació dels Pressupostos del 2026, els primers comptes de la legislatura, proporciona a l'Executiu català un marge polític del qual va mancar durant bona part de la seva primera etapa. Però l'estabilitat pressupostària no equival a disposar de recursos il·limitats.

El nou model de finançament autonòmic constitueix un dels principals desafiaments. El Govern sosté que la reforma permetria incrementar substancialment els ingressos disponibles per a Catalunya. Paral·lelament, l'eventual condonació d'una part del deute vinculat al Fons de Liquiditat Autonòmic alleujaria la càrrega financera de la Generalitat.

El problema és que ambdues qüestions depenen d'acords institucionals i parlamentaris que excedeixen la voluntat exclusiva del Govern català. La relació amb Junts i amb el Govern central serà determinant. El repte d'Illa consisteix, per tant, a convertir una reivindicació financera en un acord viable i jurídicament executable. L'aprovació del sostre de despesa del 2027 demostra que l'Executiu ja treballa en aquest escenari, encara que els propers pressupostos estaran condicionats per un calendari polític especialment sensible.

Seguretat i emergències davant una societat més vulnerable

La seguretat s'ha convertit en un altre dels terrenys en què el Govern necessita acreditar resultats. El propòsit és el d'ampliar progressivament la plantilla dels Mossos d'Esquadra fins als 25.000 agents el 2032 i reforçar la resposta davant el crim organitzat, el narcotràfic, les estafes digitals i les diferents formes de violència interpersonal.

La mateixa lògica s'aplica a les emergències. Els incendis forestals, les pluges torrencials i les onades de calor han deixat de ser fenòmens excepcionals per convertir-se en riscos recurrents en un territori sotmès als efectes del canvi climàtic. Per això, la Generalitat planteja incrementar les plantilles de Bombers i Protecció Civil i utilitzar eines com drons, sensors, radars meteorològics i intel·ligència artificial.

La prevenció guanya així protagonisme davant la reacció. El desafiament serà aconseguir que els plans municipals d'emergència, l'ordenació territorial i la protecció de les zones de risc estiguin coordinats abans que es produeixi l'emergència.

Justícia i memòria: dues reformes de diferent naturalesa

El desplegament de noves unitats judicials pretén alleujar la pressió que pateixen els tribunals catalans. I, paral·lelament, el Govern vol culminar la legislació catalana de memòria democràtica. El projecte contempla mesures relacionades amb la retirada de simbologia franquista i la resposta institucional davant l'exaltació de la dictadura.

Són dues polítiques diferents, però comparteixen una mateixa concepció de l'Estat de dret: millorar tant la capacitat material dels tribunals com els instruments de reconeixement i reparació vinculats al passat democràtic.
Habitatge i Rodalies, l'examen quotidià del Govern.

Si existeix un terreny en què la gestió de la Generalitat serà avaluada directament per la ciutadania, és el de l'habitatge. El Govern manté l'objectiu de generar 50.000 habitatges protegits o assequibles fins al 2030 i avançar cap a un parc d'habitatge destinat a polítiques socials del 15% en els municipis de més demanda residencial.

Convé precisar, tanmateix, l'abast d'aquesta última xifra. El 15% no significa que Catalunya vagi a disposar d'aquest percentatge d'habitatge públic al conjunt del territori a curt termini. El Pla Territorial Sectorial de l'Habitatge estableix aquest objectiu per als municipis inclosos en les àrees de forta demanda acreditada, amb un horitzó de vint anys.

La Generalitat ha mobilitzat sòl, adquirit habitatge mitjançant tanteig i retracte i dissenyat noves fórmules de promoció. El mateix Govern va assenyalar que la primera convocatòria de solars permetia projectar més de 21.000 habitatges.

L'Estat del benestar com a camp de batalla

El sistema sanitari afronta simultàniament envelliment demogràfic, dèficit de professionals i transformació tecnològica. La Generalitat pretén avançar cap a un model més integrat i digital, incorporant intel·ligència artificial a determinats programes de cribratge i diagnòstic i reforçant la coordinació entre serveis sanitaris i socials.

La tecnologia, tanmateix, apareix com a eina i no com a substitut dels professionals. La transformació sanitària dependrà tant de la digitalització com de la capacitat per atraure i retenir personal, reduir demores i coordinar l'atenció a pacients amb necessitats complexes.

En educació, l'escenari és més conflictiu. El Govern necessita reconduir l'enfrontament amb els sindicats docents i, al mateix temps, abordar una discussió de més abast sobre el model educatiu de la propera dècada. La climatització dels centres, la inclusió, els recursos davant la complexitat de les aules i l'evolució del rendiment acadèmic formen part d'una agenda en la qual les mesures conjunturals no bastaran

La dependència presenta la urgència quantificable de reduir dràsticament els temps d'espera. L'objectiu de passar de centenars de dies a tot just unes setmanes exigiria modificar procediments de valoració, prioritzar situacions de més gravetat i millorar la coordinació entre administracions.

A això s'hi suma la pobresa infantil. La intervenció en barris vulnerables i la futura gestió de l'ingrés mínim vital situen la Generalitat davant el desafiament que les polítiques socials no es limitin a administrar prestacions, sinó que permetin reduir desigualtats estructurals.

Innovació, universitat i ocupació davant la transformació econòmica

L'estratègia econòmica del Govern pretén elevar la inversió empresarial en recerca i desenvolupament, augmentar el nombre de companyies innovadores i enfortir sectors tecnològics d'alt valor afegit.

L'aposta comprèn intel·ligència artificial, semiconductors, supercomputació, biomedicina, tecnologies quàntiques i espai. També incorpora l'ampliació dels professionals digitals i una major presència femenina en el sector.
La universitat apareix vinculada a aquesta estratègia. L'increment de les places de Medicina respon a una necessitat concreta: la falta prevista de professionals sanitaris. El pla preveu més de 700 noves places fins al 2032, acompanyat de noves infraestructures docents i de recerca.

Però la política científica no pot avaluar-se únicament mitjançant el nombre de places o centres. La seva eficàcia dependrà de la capacitat de Catalunya per retenir talent, transformar recerca en activitat econòmica i generar llocs de treball qualificats.

Canvi climàtic: de l'emergència a l'adaptació

El canvi climàtic travessa pràcticament totes les polítiques de l'Executiu. Agricultura, boscos, aigua, urbanisme, ocupació, emergències i energia formen part d'un mateix problema. La gestió forestal pretén reduir l'acumulació de biomassa i millorar la prevenció d'incendis. En matèria d'aigua, la modernització de regadius busca augmentar l'eficiència, incorporar recursos regenerats i reduir la vulnerabilitat davant futures sequeres.

La transició energètica afegeix una altra dificultat: augmentar les renovables sense generar nous desequilibris territorials i garantint les infraestructures necessàries.
En l'àmbit laboral, a més, la calor extrema obliga a revisar horaris, protocols i condicions de treball, especialment en activitats desenvolupades a l'aire lliure.
Igualtat, llengua, cultura i política exterior.

L'agenda social incorpora la lluita contra les violències masclistes i els discursos d'odi. El Govern prepara una estratègia transversal d'igualtat i pretén ampliar les xarxes de prevenció i atenció a les víctimes.
El debat sobre els discursos d'odi adquireix especial rellevància davant el creixement de formacions d'extrema dreta.+

En política lingüística, la Generalitat pretén reforçar l'ús social del català en àmbits com el comerç i el treball, mitjançant formació i acords amb agents econòmics i socials. L'estratègia parteix d'una constatació: la situació d'una llengua no depèn únicament del seu reconeixement jurídic, sinó també de les seves possibilitats reals d'utilització quotidiana.
La cultura completa el projecte mitjançant la futura llei de drets culturals i el Pacte Nacional per la Cultura, mentre que l'acció exterior pretén ampliar la xarxa de delegacions i reforçar la cooperació amb altres regions europees i amb Ucraïna.

La prova definitiva: convertir objectius en resultats

El segon tram de la legislatura d'Illa presenta, en definitiva, una paradoxa. El Govern disposa ara d'una major capacitat pressupostària i d'una agenda extraordinàriament extensa, però precisament aquesta amplitud augmenta el risc de dispersió.

L'habitatge necessita resultats visibles; Rodalies exigeix fiabilitat; Educació reclama acords; Sanitat requereix professionals; la seguretat demanda prevenció i efectius; la transició climàtica obliga a anticipar-se a riscos creixents; i el finançament depèn de negociacions polítiques d'elevada complexitat.

La conferència de les Drassanes adquireix així un valor més polític que programàtic. Illa necessita demostrar que l'estabilitat que reivindica no és una finalitat en si mateixa, sinó l'instrument per governar en convivència. La veritable avaluació arribarà després del discurs: quan els projectes es converteixin en obres, les reformes en procediments més senzills, els pressupostos en serveis i els compromisos en indicadors verificables.

En un escenari de creixent desconfiança institucional i ascens d'opcions extremistes, la gestió pot convertir-se en el principal argument polític del president. Però també en el seu major risc: com més concreta sigui la promesa, més fàcil serà comprovar si s'ha complert.

El desafiament de la segona meitat del mandat no serà, per tant, explicar que Catalunya té un rumb. Serà demostrar que aquest rumb produeix resultats medibles i que l'Administració autonòmica posseeix la capacitat necessària per sostenir-los en el temps.