De Montero a Colau passant per Urtasun: i ara, què succeirà a l'esquerra?

L'esquerra alternativa torna a abordar el seu etern debat: la millor fórmula per presentar-se a unes eleccions generals i obtenir la suficient representació per contenir l'ascens de l'ultradreta. El moment és especialment delicat, a l'inici de l'últim curs abans de les urnes, i amb la crisi de Ceuta travessant-ho tot.

Abans de l'estiu, tots els ulls estaven posats a Sumar i a Gabriel Rufián. La coalició que va assolir el Govern juntament amb el PSOE del 2023 continua buscant un líder que ocupi el lloc de Yolanda Díaz, després que la vicepresidenta anunciés que marxarà en acabar la legislatura. Això va obrir una mena de 'joc de trons invers', en què sembla que ni els ministres Pablo Bustinduy, Ernest Urtasun o Mónica García; ni cap portaveu de les formacions que el conformen, vol assolir el graó més alt.

En el cas de Rufián, el portaveu d'Esquerra Republicana de Catalunya (ERC) va ser qui va reobrir la qüestió sobre el futur de l'espai a l'esquerra del PSOE davant el desplomament de les seves forces a les eleccions autonòmiques celebrades a principis d'aquest any, a Extremadura, Aragó, Castella i Lleó i Andalusia. No va concretar gaire com, però la seva proposta era la d'unificar formacions a cada circumscripció electoral per evitar l'habitual dispersió de vot que, a totes llums, perjudica el conjunt de l'esquerra.

L'etern debat del lideratge

La 'via Rufián' va caure com un gerro d'aigua freda a Sumar, que quan el republicà va anunciar el primer dels seus actes per parlar d'aquesta qüestió -celebrat al març al costat del portaveu de Més Madrid Emilio Delgado-, es va apressar a contraprogramar i llançar 'Un pas al capdavant'. La millor forma de definir aquest projecte és com una 'protocoalició' que, sis mesos després i a menys d'un any de les eleccions, encara no se sap en què resultarà.

L'eterna qüestió, a més de quantes paperetes d'esquerres hi ha d'haver a cada mesa electoral, és quins noms hi han d'aparèixer. Aquí és on es produeix la fractura entre Rufián, que demana deixar l'ego a un costat, i els actuals inquilins de l'espai polític.

En aquest joc entra també la diferència entre les esquerres nacionals -en el cas d'Esquerra Unida, Més Madrid, Moviment Sumar i Comuns van reeditar en aquest 'pas al capdavant' el compromís d'anar juntes-, clarament en declivi, i les territorials, que en les últimes cites amb les urnes van ser les millor parades.

Podem irromp en el tauler

En tota aquesta equació hi havia una incògnita a resoldre. Podem va obrir la veda a principis de la passada dècada, i va aconseguir entrar al Govern de Pedro Sánchez el 2019. Ara, la formació que va fundar Pablo Iglesias tracta de sobreviure en un espai polític que la menysprea, per la qual cosa sembla haver decidit donar un cop sobre la taula.

Ha estat aquesta setmana, quan Irene Montero va prendre la davantera i va anunciar la seva candidatura a les eleccions generals. El més interessant és que l'exministra va proposar a l'esquerra alternativa "sortir del bucle", i per primera vegada des que es va obrir aquest debat, va plantejar una fórmula concreta. En aquest cas, Montero va parlar que les formacions d'esquerra celebrin primàries obertes, amb unes llistes a les quals es pugui presentar qualsevol i sigui la "gent la que prengui la paraula", com va concretar aquest dilluns a la Cadena SER.

"És de sentit comú", ha insistit aquest dimarts Ione Belarra. La secretària general de Podemos va recuperar la fórmula de Montero al Congrés, i va dir que "la gent està demanant a Irene i a totes les organitzacions de l'esquerra que sortim del bucle", per al que defensa que "és fonamental utilitzar el mètode democràtic". Sobre com aconseguir posar d'acord tantes sigles i noms, Belarra ha defensat la similitud dels programes electorals en "qüestions bàsiques que tothom té clar que han d'estar a la primera línia".

Sumar no es mou i l'esquerra regionalista es reivindica

Havent mogut fitxa Podemos els ulls quedaven en Sumar. La coalició sempre ha tractat de deixar la pilota a la teulada dels morats, i també ho han fet, en cert mode, en aquesta ocasió. La coordinadora de Movimiento Sumar, Verónica Martínez, ha assegurat a la Cambra Baixa que estan "treballant en un espai ampli de l'esquerra", però sobre les primàries obertes ha dit: "Ara mateix no estem en les fórmules concretes". La portaveu assegura que són "benvingudes totes les veus que criden a una unitat", i que quan abordin aquestes fórmules ho faran saber.

Tampoc està clara la qüestió del lideratge. Ni Urtasun, ni Bustinduy ni García -que es presentarà com a candidata de Más Madrid a disputar-li la regió a Isabel Díaz Ayuso- volen fer el pas, i el nom d'Ada Colau encara està en l'aire. L'exalcaldessa de Barcelona ha tornat a dir aquest dilluns que es "podria tornar a plantejar" tornar a la primera línia, però que no vol fer-ho per inèrcia.

L'opció de la catalana és interessant per a un espai polític en el qual ha quedat clar que la millor opció és mantenir-se fidel al territori. Per això, Compromís segueix l'exemple d'Adelante Andalucía o la Chunta Aragonesista, i es reivindica com "un projecte polític d'estricta obediència valenciana", com va dir la portaveu de Més -la formació majoritària de la coalició- al Congrés, Àgueda Micó. Les enquestes juguen a favor seu, i ja s'estan fent passos perquè siguin les seves sigles les que liderin a les circumscripcions valencianes. Des de la facció del partit que segueix dins de Sumar, Iniciativa, recorden que dissabte es va fer un acte conjunt entre Compromís, Podem, Esquerra Unida i ERC; i que la intenció és articular "una candidatura valenciana liderada" per ells, que aglutini a l'interior de les llistes a la resta.

"Entenc que és una proposta que Podem fa per a la circumscripció de Madrid", ha dit el seu portaveu Alberto Ibáñez. El valencià va demanar a la resta d'esquerres seguir l'exemple de Compromís: "Potser cal aparcar l'ego", va assenyalar. També va llançar un dard a "els que porten 15 anys pontificant des de Madrid", als quals va demanar que "callin una mica i deixin treballar els territoris".