L'avançament de les eleccions generals al proper 29 de novembre no només posa data de caducitat a la legislatura. La dissolució de les Corts anunciada aquest dilluns per Pedro Sánchez suposa també aturar bona part de l'agenda legislativa que el Govern encara tenia pendent, amb especial incidència sobre diversos projectes de caràcter social que es trobaven en diferents fases de tramitació.
Algunes normes havien començat ja el seu recorregut parlamentari; altres romanien encara en mans del Consell de Ministres. El resultat, en qualsevol cas, és que violència vicària, avortament, famílies, protecció de menors o política migratòria formen part dels assumptes que quedaran pendents quan es tanqui definitivament la XV Legislatura.
La violència vicària es queda a mig camí del Congrés
Un dels projectes més avançats era la Llei orgànica de mesures en matèria de violència vicària, que tot just cinc dies abans de conèixer-se l'avançament havia superat el seu primer gran examen al Congrés.
El Ple va rebutjar el 30 de setembre, per 312 vots davant 34, l'esmena a la totalitat presentada per Vox. La llei continuava des d'aleshores el seu recorregut a la Comissió d'Igualtat, en fase de presentació d'esmenes.
Entre altres canvis, el projecte pretenia reforçar la resposta penal davant aquesta forma de violència i modificar el tractament de qüestions com la pàtria potestat en casos de violència masclista. Amb la dissolució de les Cambres, la seva tramitació queda interrompuda i qualsevol Govern que vulgui recuperar-la en la propera legislatura haurà de tornar a posar en marxa el procediment.
També queda pendent la Llei orgànica integral contra la Tràfic i l'Explotació d'Éssers Humans. L'Executiu la mantenia entre les seves prioritats normatives per al 2026 amb la intenció d'abordar de manera conjunta les diferents formes de tràfic i explotació, a més de reforçar la prevenció i la protecció de les víctimes. A finals de setembre encara romanía com a avantprojecte.
L'intent de blindar l'avortament a la Constitució tampoc culminarà
Entre els projectes de major càrrega política es troba la reforma de l'article 43 de la Constitució per incorporar la protecció de la interrupció voluntària de l'embaràs.
El Consell de Ministres va aprovar el projecte definit el passat 7 d'abril després de rebre el dictamen del Consell d'Estat. La proposta pretenia afegir un quart apartat a l'article 43 per establir que els poders públics garantissin l'exercici del dret a l'avortament en condicions d'igualtat real i efectiva.
La reforma, tanmateix, no arribarà a completar el seu recorregut parlamentari abans de les eleccions. El seu futur dependrà, per tant, de la composició de les noves Corts i que el proper Executiu decideixi recuperar la iniciativa.
Famílies i menors, una altra carpeta que queda oberta
La dissolució del Congrés també afecta la Llei de Famílies, la tramitació de la qual portava mesos encallada. El projecte seguia viu a la Cambra i havia patit successives ampliacions dels terminis per presentar esmenes.
A això se suma un altre dels objectius defensats durant la legislatura per Sumar, la prestació universal per criança, l'aprovació de la qual estava vinculada a uns Pressupostos Generals de l'Estat que tampoc van arribar.
A l'àrea de Joventut i Infància queda igualment sense culminar el projecte de Llei orgànica per a la protecció dels menors en els entorns digitals, concebut, entre altres qüestions, per elevar les garanties sobre l'accés de nens i adolescents a les xarxes socials.
Tampoc veurà completat el seu recorregut la reforma de la Llei orgànica de protecció integral a la infància i l'adolescència davant la violència, que pretenia reforçar l'escolta dels menors i les mesures de protecció davant progenitors investigats per maltractament.
Altres projectes amb prou feines havien fet els seus primers passos. La ministra Sira Rego havia plantejat una futura Llei de Famílies Acollidores per impulsar l'acollida i l'adopció i treballava també en una Llei de Joventut en la qual Joventut i Infància havia situat, entre altres propostes, la possibilitat de rebaixar l'edat de vot als 16 anys. Cap de les dues iniciatives havia completat el recorregut necessari per convertir-se en llei.
El Pacte Europeu de Migració obliga a deixar feina per a la propera legislatura
L'ajornament també interromp una reforma d'especial rellevància en matèria migratòria. El Consell de Ministres havia aprovat el passat 25 d'agost els anteprojectes d'una nova Llei d'Asil i de modificació de la Llei d'Estrangeria per adaptar la legislació espanyola al Pacte Europeu sobre Migració i Asil.
Ambdós textos estaven encara en una fase inicial. L'Executiu defensava que la nova normativa havia d'actualitzar els procediments de protecció internacional i adaptar l'ordenament espanyol al nou marc comunitari, que va començar a aplicar-se al juny d'aquest any.
Diferent és la situació de la reforma de l'article 35 de la Llei d'estrangeria relativa al repartiment de menors migrants no acompanyats. En procedir d'un reial decret llei que ja va ser convalidat pel Congrés, la norma seguirà vigent encara que la seva posterior tramitació com a projecte de llei quedi truncada.
L'ajornament electoral tanca així la legislatura abans que bona part de l'agenda social del Govern arribi a terme. Algunes iniciatives estaven a prop d'avançar; altres a penes havien abandonat la taula del Consell de Ministres. Totes elles comparteixen ara la mateixa incògnita: si la pròxima majoria parlamentària decidirà reprendre-les o si quedaran definitivament associades a una legislatura que va acabar abans d'hora.
Afegeix ElPlural.com com a font preferida de Google.
Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.