De l'article 112 de la Constitució al Congrés: què és una qüestió de confiança, com s'aplica i què implica

Moció de censura i eleccions anticipades. Aquestes han estat les dues principals exigències de l'oposició al Govern de Pedro Sánchez en les últimes setmanes a causa de les causes judicials obertes i la seva\u00a0consegüent repercussió en el tauler polític. No obstant això, ara comença a parlar-se d'una nova iniciativa: la qüestió de confiança. El Partit Popular, amb el suport de Vox i Junts, ha impulsat aquesta mesura al Congrés dels Diputats aquest dijous, amb la qual s'insta el cap de l'Executiu a que se sotmeti a una valoració de les forces parlamentàries sobre la seva continuïtat a la Moncloa.

Malgrat que Sánchez ha reiterat en multitud d'ocasions en l'últim mes que la seva intenció és esgotar la legislatura el 2027, descartant un avançament electoral abans que la cita es produeixi en els temps naturals que marca el calendari, les principals formacions de l'oposició venen maniobrant per pressionar el principal cap de la Moncloa a claudicar el seu mandat com més aviat millor.

Claus d'una qüestió de confiança

Ara, amb la qüestió de confiança sobre la taula en clau parlamentària, cal fer-se una pregunta primordial: En què consisteix, com s'aplica i què implica? Aquesta eina està recollida en l'article 112 de la Constitució espanyola i en els articles 173 i 174 el Reglament del Congrés. En el cas de la Carta Magna, resa així:

"El president del Govern, prèvia deliberació del Consell de Ministres, pot plantejar davant el Congrés dels Diputats la qüestió de confiança sobre el seu programa o sobre una declaració de política general. La confiança s'entendrà atorgada quan voti a favor de la mateixa la majoria simple dels Diputats".

Aquesta eina constitucional, de tall més lax que una moció de censura, ha de ser iniciativa del propi president del Govern i ha d'aprovar-se en deliberació del Consell de Ministres, per això, la moció del PP és de petició, no de presentació de la iniciativa en no entrar en les seves competències. Al respecte, s'han de tenir en compte els dos articles de la Cambra Baixa esmentats:

"Article 173

El president del Govern, prèvia deliberació en Consell de Ministres, pot plantejar davant el Congrés dels Diputats la qüestió de confiança sobre el seu programa o sobre una declaració de política general.

Article 174

1. La qüestió de confiança es presentarà en escrit motivat davant la Mesa del Congrés, acompanyada de la corresponent certificació del Consell de Ministres.

2. Admesa l'escrit a tràmit per la Mesa, la Presidència en donarà compte a la Junta de Portaveus i convocarà el Ple.

3. El debat es desenvoluparà amb subjecció a les mateixes normes establertes per al d'investidura, corresponent al President del Govern i, si escau, als membres del mateix, les intervencions allí establertes per al candidat.

4. Finalitzat el debat, la proposta de confiança serà sotmesa a votació a l'hora que, prèviament, hagi estat anunciada per la Presidència. La qüestió de confiança no podrà ser votada fins que transcorrin vint-i-quatre hores des de la seva presentació.

5. La confiança s'entendrà atorgada quan obtingui el vot de la majoria simple dels Diputats.

6. Qualssevol que sigui el resultat de la votació, el President del Congrés ho comunicarà al Rei i al President del Govern".

En aquest cas, el procediment s'iniciaria amb l'escrit del cap de l'Executiu central presentat davant la Mesa del Congrés després d'haver estat convalidat al Consell de Ministres. Posteriorment, es traslladaria a la Junta de Portaveus i, després d'obtenir llum verda, es convocaria un Ple extraordinari per al seu debat i posterior votació de les forces parlamentàries 24 hores després de la seva presentació a la Cambra Baixa, de la qual s'haurà d'obtenir majoria simple perquè tiri endavant.

Escenari actual per a una qüestió de confiança

Cal recordar que allà pel 2018 Sánchez va maniobrar amb aquestes eines sobre el Govern popular de Mariano Rajoy, legislatura que va culminar amb una moció de censura que va resultar exitosa.

Ara, amb aquestes cartes sobre la taula, amb motiu de les causes judicials obertes que envolten l'entorn del Govern i PSOE, com el 'cas Plus Ultra' o 'cas Leire', així com la recent condemna del Tribunal Suprem a l'exministre José Luis Ábalos, han estat motiu perquè el PP i altres forces parlamentàries valorin mesures de pressió.

El Ple del Congrés, amb els vots a favor de Vox i Junts a la moció del PP d'Alberto Núñez Feijóo, ha aprovat aquest dijous que Sánchez se sotmeti a una qüestió de confiança, instant-lo a que consideri "l'oportunitat de plantejar una qüestió de confiança, de conformitat amb la prerrogativa que li confereix la Constitució, atenent al caràcter polític, sense vinculació jurídica de la present iniciativa".