La cursa per la candidatura de Junts a Barcelona arrenca aquest dilluns enmig d'una disputa interna i amb les enquestes en contra

Enmig d'una disputa interna i a tan sols un any de les eleccions municipals del 2027, Junts posa en marxa aquest dilluns el procés per elegir el que serà el seu candidat per a l'alcaldia de Barcelona amb l'obertura del termini per presentar candidatura per a les primàries que iniciaran, previsiblement, la setmana que ve. Els membres que han oficialitzat fins al moment la seva intenció de presentar-se són tres: el president del grup municipal postconvergents, Jordi Martí; la secretària primera de la Mesa del Parlament de Catalunya, Glòria Freixa; i la diputada al Congrés Pilar Calvo. Altres noms vinculats a la formació independentista que podrien postular-se com a alcaldables són l'exdiputat Jaume Alonso Cuevillas i el que fos conseller de Salut entre el maig del 2021 i l'octubre del 2022, Josep Maria Argimon.

Qui no es presentarà serà el candidat de Carles Puigdemont, el vicepresident i portaveu de Junts, Josep Rius, que va anunciar el passat 18 de maig la seva renúncia a ser candidat per governar l'Ajuntament de Barcelona amb la finalitat d'evitar una "confrontació i divisió interna" davant la decisió de Martí de postular-se com a alcaldable, amb l'aval de l'exalcalde Xavier Trias, malgrat l'intent de la cúpula postconvergent de posicionar Rius al capdavant d'una llista única. No obstant això, el líder del grup municipal es va mostrar disposat a enfrontar-se al seu company de partit en unes primàries, que finalment no comptaran amb el proposat per la direcció, però sí amb el protegit de Trias.

Els noms valorats per la cúpula de Junts: entre d'altres, Artur Mas

Rius no ha estat l'única persona a la qual els de Puigdemont han plantejat encapçalar la llista per a les municipals a Barcelona sense èxit i, d'aquí, que Junts sigui l'únic partit amb representació al Consistori de la capital catalana que encara no disposi de candidat. Entre ells, hi ha l'expresident de la Generalitat Artur Mas, que va declinar la proposició. Segons el secretari general de Junts, Jordi Turull, no va ser una oferta formal, encara que va reconèixer que li va preguntar si estaria disposat a ser alcaldable i li va dir que en cas que així fos "seria un element a tenir en compte".

Altres noms que es van valorar des de la direcció van ser el de l'exconseller d'Interior Joaquim Forn i el del periodista i empresari Tatxo Benet. També es va parlar de Jaume Giró, qui va ser titular del Departament d'Economia de la Generalitat durant el temps que Junts va formar part del Govern de Pere Aragonès, però l'exdirector general de la Fundació la Caixa -a qui també va temptejar Aliança Catalana per liderar la seva candidatura a Barcelona- va deixar clar la setmana passada en un comunicat que les raons per les quals el passat mes de setembre va dimitir del seu càrrec dins de la cúpula posconvergents i va renunciar a la seva acta de diputat al Parlament "mantenen plena vigència" i que la seva "determinació roman inalterada".

El procés fins a les primàries

Per donar el tret de sortida a la cursa per la candidatura de Junts a l'alcaldia de Barcelona, els posconvergents constitueixen aquest dilluns la Comissió Municipal Territorial (CMT), que comptarà entre els seus integrants amb dos membres de la direcció, entre els quals es troba el responsable de Política Municipal, Joan Ramon Casals. Així mateix, formaran part de l'òrgan dos noms de la Federació de Barcelona i un representant de cadascun dels districtes de la ciutat de Barcelona.

De moment, són tres els candidats confirmats, però això podria canviar d'aquí a dimecres, quan acabarà el termini perquè qualsevol aspirant notifiqui a la CMT, l'òrgan de Junts encarregat de pilotar les primàries, la seva voluntat de presentar candidatura. A partir de dimecres, disposaran de sis dies per recollir un 20% d'avals dels militants de Barcelona per poder concórrer a les primàries, les quals es resoldrien el proper 21 de juny.

La celebració d'unes primàries per elegir l'alcaldable posconvergent sembla l'opció més probable, encara que no és l'única. El reglament intern de Junts ofereix la possibilitat de designar el candidat de manera directa o sotmetent una proposta de candidatura a ratificació de les bases.

Sigui com sigui, als posconvergents els urgeix comptar amb una candidatura per intentar revertir el resultat que els pronostiquen les enquestes a la ciutat comtal. Segons els sondejos més recents, la formació que va guanyar les eleccions municipals el maig del 2023, malgrat no comptar amb els suports suficients per tornar a investir Trias com a alcalde, perdria la major part dels seus regidors, podent fins i tot ser superada per Aliança Catalana, partit que encara no compta ni amb representació a l'Ajuntament ni amb alcaldable.