Cuerpo assegura que "no hi ha cap previsió" de tancar la línia d'alta velocitat Madrid-Barcelona

Després que el seu antecessor deixés la setmana passada la porta oberta a un possible tall temporal de la circulació ferroviària d'alta velocitat entre Barcelona i Madrid per accelerar les obres que es preveu que es posin en marxa entre finals de 2026 i principis de 2027, l'actual ministre de Transports, Carlos Cuerpo, ha descartat que el Govern tingui pensada aquesta opció. "No hi ha cap previsió de tancar la línia Madrid-Barcelona ara mateix", ha volgut deixar clar aquest dijous en una entrevista en l'estrena del programa La Última Hora de La Séptima, presentat per Javier Ruiz.

Preguntat per l'afectació econòmica que podria tenir un hipotètic tancament de la línia d'AVE amb més trànsit d'Espanya -compta amb 14,4 milions de passatgers a l'any- per als operadors privats Ouigo i Iryo, Cuerpo ha assenyalat que actualment s'està "en un moment de recuperació de la confiança del sistema ferroviari", en què el punt número u és la seguretat i no el benefici econòmic de les empreses. En aquest sentit, ha explicat que les actuacions que s'estan duent a terme en aquests moments a la línia Madrid-Sevilla estan "destinades a reforçar i garantir que no es tornin a produir més accidents" com el que va tenir lloc a Urda (Toledo) el passat 28 d'octubre.

"Aquesta és la prioritat número u. A partir d'aquí, caldrà tenir en compte les conseqüències de les actuacions que es prenen i minimitzar aquests efectes si és que estem parlant d'efectes econòmics", ha apuntat el també vicepresident del Govern i ministre d'Economia, que ha afirmat que una vegada s'hagi recuperat la confiança en la seguretat, ja vindran els "elements associats a la rendibilitat de les línies". Així mateix, ha indicat que quan s'hagi aconseguit aquest principal objectiu, també es podrà abordar "la presència de més o menys empreses que competeixin per aquesta rendibilitat" en relació amb la liberalització del sistema ferroviari de l'alta velocitat.

La descapitalització de la xarxa ferroviària, un factor que el Govern advoca per combatre

D'altra banda, el titular de la carpeta de Transports ha assegurat que "el primer factor d'anàlisi" sobre l'estat de la xarxa ferroviària és la descapitalització que es va produir després de la crisi financera entre 2012 i 2018. Segons Cuerpo, això el que ha suposat no ha estat que s'hagin reduït els recursos que es destinen, sinó que "no s'ha compensat per la deterioració d'aquest sistema". "Per tant, la inversió que ve després no només ha de compensar per l'ús o per l'increment d'aquesta utilització, sinó també per aquesta deterioració progressiva que s'ha produït en els anys en què no s'ha invertit suficient", ha manifestat.

Cuerpo ha destacat que és a partir de la descapitalització que es va iniciar el procés de liberalització del sistema ferroviari, que ha suposat l'augment de les freqüències i dels viatgers de trens d'alta velocitat. Per fer front a aquest increment, es fa un seguiment de l'actualització del nombre de combois que circulen, xifra a partir de la qual es fa "una estimació de la inversió necessària en manteniment", com ha detallat.

Des del punt de vista del ministre, el que és important és observar quina és la progressió cap endavant de la previsió d'inversió. En relació amb aquest àmbit, ha destacat que aquest dimecres el Consell d'Adif ha aprovat "un programa que beu de les estimacions i previsions dels tècnics" respecte a la xifra de recursos que creuen que es necessitaran per al manteniment de la xarxa, tenint en compte les característiques del sistema actual, incloent-hi l'increment de passatgers.

A més, Cuerpo ha sostingut que des del Govern s'ha garantit la finançament per dur a terme tota la inversió necessària en el manteniment del sistema ferroviari d'alta velocitat en els pròxims cinc anys, amb un creixement d'un 50% dels recursos mobilitzats respecte a l'increment que s'ha produït en els últims anys. "Un esforç addicional per sobre del que ja hem fet", ha remarcat.

Illa es va expressar a favor que les obres es dugueren a terme "afectant el mínim al servei"

El possible tancament total de la línia Barcelona-Madrid durant les obres que començaran els propers mesos, ara descartat per Adif, era una idea que no agradava a gran part de l'àmbit polític català, incloent-hi el president de la Generalitat, Salvador Illa, que es va mostrar a favor que no se suspengués. El cap de l'executiu català va defensar que les obres es duguin a terme "sempre amb criteris de màxima seguretat i afectant el mínim al servei".

"Si és possible fer la inversió afectant el mínim al servei, és el desitjable per part de tothom", va reivindicar Illa dilluns en una entrevista concedida a Cadena SER, en la qual va subratllar que fins a la data ha predominat una forma de treball en què ha estat compatible la realització d'actuacions amb el funcionament de la línia. Segons el president del Govern, el llavors ministre de Transports, Óscar Puente, tan sols havia obert "una reflexió dient que en altres països ho fan d'una altra manera".

No només el Govern, també Junts, ERC, els Comuns i el PP van mostrar el seu rebuig a un tancament total de la línia d'AVE Madrid-Barcelona. Igualment, el Col·legi d'Enginyers de Camins, Canals i Ports de Catalunya també es va expressar en contra d'una suspensió completa del servei, assenyalant que, si bé aquesta opció acceleraria les obres, dubta que sigui assumible. "Amb la transcendència i l'ocupació que ha tingut durant aquests anys, no sé si ens podem permetre tancar-la completament", va declarar el degà de l'organització la setmana passada.