Conde-Pumpido creu que el recurs d'empara de Puigdemont sobre l'amnistia podrà resoldre's abans que acabi l'any

L'aplicació de la llei d'amnistia a Carles Puigdemont sembla estar cada vegada més a prop. El president del Tribunal Constitucional, Cándido Conde-Pumpido, ha revelat que creu que el tribunal de garantia resoldrà el recurs d'empara presentat per l'expresident de la Generalitat davant la negativa del Suprem a aplicar-li la norma abans que finalitzi l'any. Així ho ha suggerit la nit d'aquest dilluns en una entrevista concedida a Ràdio Nacional Espanyola (RNE) en la qual ha recordat que, segons l'article 5 de la Llei Orgànica del Poder Judicial, l'òrgan que dirigeix és el que "dicta una interpretació vinculant en tots aquells aspectes que afecten la Constitució".

Per aquesta raó, Conde-Pumpido ha assenyalat, que una vegada el Constitucional hagi establert la interpretació vinculant sobre l'aplicació de l'amnistia, tant pel que fa a Puigdemont com a la resta de polítics relacionats amb el procés que també van presentar un recurs d'empara, entén que el propi Suprem podrà aplicar-la. Així mateix, ha apuntat que, en cas que l'Alt Tribunal decideixi no fer efectiva la llei per a les persones a les quals encara no se'ls ha aplicat, malgrat que la doctrina del tribunal de garantia sigui favorable a elles, serà l'òrgan que presideix el que vaja "dictant una a una les sentències en els mesos successius".

El primer recurs d'empara que el Constitucional resoldrà sobre la inaplicació de la llei d'amnistia per part del Suprem després de l'aval del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) serà el del secretari general de Junts, Jordi Turull, sobre el qual es pronunciarà el proper 22 de setembre. "Estàvem esperant el pronunciament del TJUE, que ha estat un pronunciament molt important i que ha avalat la postura del Tribunal Constitucional", ha declarat Conde-Pumpido.

A més, el president del Constitucional ha dividit els recursos d'empara en dos grups: els de "aquells que van ser condemnats", entre els qui es troben Turull i el líder d'ERC, Oriol Junqueras, i el de "aquells que, com que estaven fora d'Espanya i en situació de rebel·lia, no van arribar a ser condemnats". En aquest sentit, Conde-Pumpido ha afirmat que el tribunal de garantia atendrà abans els primers i, posteriorment, amb una interpretació ja marcada, els de qui no es van enfrontar a judici. "Una vegada que s'estableixi una doctrina, que serà al setembre o a l'octubre, entenem que ja és vinculant", ha indicat.

La interpretació del Suprem sobre la qual es pronunciarà el Constitucional

En concret, el Constitucional es pronunciarà sobre els recursos presentats per Puigdemont i altres sis dirigents del procés davant la decisió del Suprem de no aplicar-los l'amnistia en considerar que es van enriquir personalment amb els fons malversats. La llei d'amnistia exclou l'aplicació del delicte de malversació en aquests casos i, per aquesta raó, l'Alt Tribunal s'ha recolzat en la seva interpretació sobre l'enriquiment dels set líders independentistes per no fer-los efectiva la norma.

"El Tribunal de Luxemburg el que diu és que la llei d'amnistia no perjudica la legislació europea i nosaltres diem que tampoc perjudica la Constitució. Però el que s'està plantejant en aquest recurs és un problema d'aplicació", ha detallat Conde-Pumpido, que ha assenyalat que ara correspondra al Constitucional decidir si els casos de les persones encara pendents que se'ls apliqui la norma s'han de considerar part de l'excepció. "Hem d'aclarir la interpretació de la Constitució en el tema de la legalitat penal i en el tema de la legalitat penal si a una persona se li pot aplicar una excepció en un assumpte en què s'està anant en contra del reu", ha explicat.

Conde-Pumpido opina que "més que l'amnistia es discutia el posicionament polític del partit Junts"

Per altra banda, Conde-Pumpido també s'ha referit a la politització de la llei d'amnistia, la qual, per al president del Constitucional, s'ha produït perquè la norma "partia d'un tema polític" i ha suposat un gran esforç per al tribunal de garanties a l'hora de "separar les qüestions ètiques, polítiques o de qualsevol altra índole de les qüestions constitucionals". "Nosaltres el que ens plantegem és la constitucionalitat de la llei, però hi havia gent que plantejava que aquestes persones no es mereixen l'amnistia, que era un tema sobre el qual nosaltres no podíem opinar, o que en realitat l'amnistia tenia la finalitat d'arribar a un acord polític per bloquejar una investidura", ha assegurat.

Per tant, des del punt de vista de Conde-Pumpido "darrere del tema de la polarització del debat es trobava fonamentalment el tema del suport majoritari que el president podia obtenir o no en funció que ells es pronunciessin en un sentit o en un altre". "Crec que més que l'amnistia es discutia el posicionament polític del partit Junts", ha subratllat.