Collboni presideix juntament amb Illa l'acte pels 15 anys de l'AMB: "És exemple de cooperació entre realitats polítiques molt diferents"

L'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) ha celebrat aquest divendres la commemoració del seu naixement fa 15 anys amb l'aprovació per unanimitat al Parlament de Catalunya, el 27 de juliol de 2027, de la llei que va permetre la creació d'una institució que és singular a tot l'Estat espanyol i que integra un total de 36 localitats que juntes sumen 636 quilòmetres quadrats i 3,4 milions de persones. Ho ha fet en un acte que ha tingut lloc a la Cambra catalana, el qual ha comptat amb la participació del seu president i alcalde de la ciutat comtal, Jaume Collboni, i el president de la Generalitat, Salvador Illa, en el qual s'ha reivindicat el paper de l'única administració metropolitana que existeix a Espanya. Una entitat pública que, segons Collboni, "és un exemple de transversalitat i de cooperació entre municipis grans i petits amb realitats molt diferents i també provinents de tradicions i famílies polítiques molt diferents".

Així mateix, com a president de l'AMB, Collboni ha destacat que se celebren "15 anys d'un pacte de país" que va permetre "dotar la realitat metropolitana de Barcelona del govern i l'Administració que necessitava" i que ha remarcat que formava part del "somni democràtic de Pasqual Maragall". En aquest sentit, ha assenyalat que el que també fos alcalde de Barcelona entre 1982 i 1997 i, posteriorment, president de la Generalitat entre 2003 i 2006, va tenir dos grans objectius durant la seva etapa al capdavant de l'Ajuntament de la capital catalana: "el somni olímpic i el somni metropolità".

Complir el que havia estat el somni de Maragall i tirar endavant el pacte que el va fer possible no va ser fàcil, com ha afirmat Collboni, que ha posat en valor "la capacitat d'acord, de consens i fins i tot d'unanimitat", a la qual ha donat especial importància en el context polític actual. L'alcalde de Barcelona ha subratllat que l'aprovació de l'AMB "va requerir moltes negociacions a múltiples bandes" i que no va succeir fins a l'últim ple del Parlament abans que el llavors president de la Generalitat, José Montilla, el dissolgués per convocar eleccions.

Collboni reivindica l'AMB com a part de la solució a molts dels reptes dels municipis

Durant la seva intervenció, Collboni també ha posat el focus en la importància de l'AMB per garantir serveis essencials per a la ciutadania i ha assegurat que "seguirà funcionant perquè respon a una necessitat i forma part de la solució de molts dels reptes" que tenen els municipis, com l'habitatge, el canvi climàtic, la seguretat, les comunicacions o la mobilitat. En aquesta línia, ha defensat que l'Administració metropolitana "té molts anys per davant" perquè la considera necessària per ajudar a assolir millores com una major equitat social i cohesió social o l'ampliació del parc d'habitatge protegit "que garanteixi el dret, sobretot de la gent més jove, a quedar-se als seus municipis i barris".

A més, el president de l'AMB ha assenyalat que l'Àrea Metropolitana de Barcelona "respon a una realitat geogràfica, econòmica, demogràfica i a un sentiment de pertinença" que, segons Collboni, malgrat que probablement sigui difús i tingui fronteres movibles, existeix. Igualment, ha valorat que amb la llei aprovada fa 15 anys "es va curar una ferida" que existia en la governança de "la Catalunya metropolitana i "es va passar pàgina" per començar a mirar al futur "fent d'una forma de governar una realitat metropolitana excepcional al món i que és motiu de còpia i d'estudi en molts altres països".

Pel que fa als objectius actuals de l'AMB, Collboni ha destacat l'aprovació del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDUM), que ha definit com "el full de ruta per al disseny i la gestió futura de la metròpolis tenint en compte reptes com el demogràfic, el manteniment de les infraestructures verdes, l'habitatge o la mobilitat", i sobre el qual ha indicat que en aquests moments s'està desenvolupant "de forma discreta". També ha advocat per donar "una resposta política institucional" a la cooperació que necessiten els municipis de la segona corona metropolitana de Barcelona.

"Es va donar la paradoxa que el primer alcalde que tenia en democràcia CiU va ser el primer president d'una Àrea Metropolitana que tenia majoria del PSC"

Per altra banda, Collboni ha remarcat que el ministre d'Indústria i Turisme, Jordi Hereu, qui era alcalde de Barcelona quan es va aprovar la creació de l'AMB, "va entendre que Barcelona havia de liderar amb exemple i oferir la potència de la ciutat al servei de l'àrea metropolitana". De la mateixa manera, ha posat en relleu la feina i "la visió compartida" del vicepresident de l'AMB des del seu origen i alcalde de Cornellà de Llobregat, Antonio Balmón, i del que va ser el primer president de l'Administració metropolitana i alcalde de Barcelona, Xavier Trias.

Respecte a Trias, Collboni ha recordat que "es va donar la paradoxa que el primer alcalde que tenia en democràcia Convergència i Unió (CiU) va ser el primer president d'una Àrea Metropolitana que tenia majoria del PSC". "La generositat i la visió compartida van arribar fins al punt d'acceptar que el president de l'àrea fos l'alcalde (de Barcelona), fos del partit que fos. El que era rellevant era justament aquesta capacitat d'entesa i de transversalitat per tancar ferides i mirar el futur", ha detallat.

Taula rodona amb Collboni, Hereu, Montilla i Trias

Després d'inaugurar l'acte, Collboni ha participat en una taula rodona al costat de personalitats destacades en la constitució i els orígens de l'Àrea Metropolitana de Barcelona. En concret, el diàleg ha comptat també amb el ministre Hereu, Montilla, Trias i l'exdiputada del Parlament Anna Simó, ponent i redactora de la llei que va fer possible la creació de l'AMB.

Trias ha sostingut que l'AMB "era una cosa que semblava impossible" que tingués èxit perquè, malgrat haver-hi posicions enfrontades, "hi va haver una voluntat de seguir endavant" i "un acte de generositat molt gran", i ha subratllat la rellevància del paper tant de Balmón com de l'expresident de la Generalitat Artur Mas, tots dos presents entre el públic de l'acte. Per la seva banda, Montilla ha apuntat que el que es va fer amb l'aprovació de la llei va ser "cedir protagonisme al món local", mentre que Simó ha advertit que l'AMB té ara "més feina que mai" i més necessitat de complir allò que els ponents van exposar.

Durant el diàleg, el ministre Hereu ha recalcat que amb l'acte se celebra "la capacitat d'acord estratègic" per fer realitat un instrument al servei de milions de catalans i que el dia que es va aprovar la llei de l'AMB "es va viure amb il·lusió un acord unànime" amb què s'institucionalitzava un Govern que era "la suma de diferents entitats". "Va ser un dels dies en què un està orgullós de la política", ha indicat.

Illa destaca cinc lliçons del desenvolupament de l'AMB

El tancament de l'acte ha anat a càrrec del president de la Generalitat, Salvador Illa, que ha volgut "compartir cinc lliçons" que ha considerat que es poden extreure del desenvolupament de la llei aprovada fa 15 anys per crear l'Àrea Metropolitana de Barcelona. La primera que ha esmentat ha estat "la virtut del pacte", remarcant que fer política significa renunciar i fer cessions en alguns moments. En aquest context, ha defensat que "el contrast de diferents visions sobre com ha de ser la nostra societat té com a objectiu acabar posant-nos d'acord".

Una altra lliçó de l'AMB expressada per Illa ha estat "la importància de la dimensió", reivindicant que, si bé per a qüestions com la defensa cal comptar amb administracions de més escala, per a altres com la mobilitat o els recursos hídrics municipals és necessària "la dimensió metropolitana". "Amb certes coses necessitem grandària si volem tenir veu i ser eficients", ha assegurat.

Així mateix, ha posat en valor "l'enorme importància de la governança". En referència a aquest àmbit, ha qualificat l'AMB de "un exercici de federalisme municipal" que ha advocat perquè es repliqui a Europa amb els Estats membre, apostant per "adaptar la governança al món actual". "O ens posem d'acord en certes coses o no som eficients", ha declarat.

El cap de l'Executiu català també ha subratllat l'AMB com a exemple de "un instrument adequat amb l'objectiu de donar el servei que les persones requereixen" en matèries com l'habitatge, la mobilitat, la seguretat, els serveis socials o la sanitat. Igualment, ha valorat "l'exercici de capitalitat inclusiva que es fa des de Barcelona i el conjunt de l'àrea metropolitana", argumentant que "el qui més té, més ha de donar". "Liderar és, en el fons, ser generós", ha afirmat.