Claus de la compra conjunta d'habitatge d'Illa: el Govern preveu ajudar a obtenir uns 2.000 pisos amb els 100 milions inicials

Un dels grans anuncis del president del Govern, Salvador Illa, en el Debat de Política General que s'ha celebrat aquesta setmana al Parlament ha estat la compra de vivenda conjuntament entre la Generalitat i particulars de més de 40 anys amb ingressos estables, però que no compten amb els recursos suficients per adquirir un immoble. Es tracta de una fórmula inèdita a Espanya i que serà possible aplicar a Catalunya gràcies al fet que compta amb un codi civil propi que ho permet. En la seva compareixença, el cap de l'Executiu català va donar a conèixer que aquesta mesura comptarà amb una dotació inicial de 100 milions d'euros i ara des del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica s'ha donat a conèixer que està previst que la primera convocatòria es trobi activa a partir de gener de 2027, a través de la qual es podrien comprar al voltant de 2.000 vivendes.

Aquesta xifra és l'estimació que fonts del Govern fan tenint en compte el nombre de vivendes que s'han pogut adquirir mitjançant l'última convocatòria anual del pla de préstecs per a l'emancipació de joves de l'Institut Català de Finances (ICF), la qual també disposava d'un pressupost de 100 milions anual. No obstant això, des de l'Executiu català s'apunta que la quantitat real d'immobles que es podran obtenir amb els primers 100 milions d'euros de la nova estratègia d'adquisició conjunta entre Administració i particulars dependrà del preu de les vivendes. "Assumim que poden ser al voltant de 2.000", assenyala el Departament, encara que indica que encara s'ha de fixar "un mínim de restricció".

Un mínim de restricció que, segons el Govern, no es tractarà de fixar una quantitat exacta com a preu màxim de les vivendes que s'adquireixin a través d'aquest pla, com sí que ocorre en el cas dels préstecs d'emancipació, però que és necessari que hi hagi per evitar l'increment dels preus en el mercat habitacional català. En aquest sentit, expliquen que, si no s'estableixen uns límits, "podria passar que els promotors pugen els preus perquè hi hagi més gent capaç de comprar".

Per contra, sí que s'establirà un límit fix respecte als ingressos bruts anuals màxims de les persones que vulguin participar en la convocatòria, el qual previsiblement se situarà en 6,5 vegades l'Indicador de la Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), el mateix que es demana a les persones que volen accedir als préstecs d'emancipació. En aquests moments, això significa tenir uns guanys de com a màxim 62.544,17 euros a l'any.

Funcionament de la compra conjunta entre Generalitat i particulars

La compra conjunta d'immobles entre la Generalitat i particulars tindrà algunes característiques que variaran depenent de l'edat. En el cas de les persones d'entre 40 i 55 anys, el Govern comprarà el 50% de l'habitatge i podran gaudir de l'habitatge durant 50 anys, mentre que en el dels ciutadans de 56 anys o més, adquirirà el 60% i podran residir sense pagar més al llarg de 40 anys.

Un cop finalitzin els 40 o 50 anys, els particulars podran decidir si compren també la part de Generalitat o, per contra, el Govern es queda l'habitatge -de protecció permanent des del moment de l'adquisició- per incorporar-la al parc d'habitatge de protecció oficial. Durant el temps en què la titularitat de l'immoble sigui compartida, el ciutadà que l'hagi adquirit podrà vendre'l o deixar-lo en herència.

En ambdós supòsits, la persona que es quedi amb l'habitatge podrà viure-hi durant el temps restant fins al compliment del termini i, quan finalitzi, també comptarà amb l'oportunitat de fer-se amb la part de la Generalitat. En el cas de la venda, el Govern sempre tindrà preferència per comprar la part del particular i, en tractar-se d'un pis protegit, no podrà vendre's per un import superior al preu de compra sumat a l'Índex de Preus de Consum (IPC) acumulat durant els anys que hagin passat des de l'operació i al cost de qualsevol reforma que s'hagi pogut realitzar.

La legislació que permet la compra temporal i compartida

La compra conjunta de vivenda entre la Generalitat i particulars es recull a la llei 19/2025, la qual va delimitar l'estatut jurídic propi de dues formes de propietat, la temporal i la compartida, i les va incorporar al Codi Civil de Catalunya. En el seu preàmbul s'indica que "la propietat temporal atorga al seu titular el domini d'un bé durant un termini cert i determinat, vençut el qual el domini passa a ser del titular successiu", que en aquest cas seria el Govern si el ciutadà no vol comprar la seva part. Així mateix, s'explica que "la propietat compartida confereix a un dels dos titulars, que rep el nom de propietari material, una quota inicial del domini, i la possessió, l'ús i gaudi exclusiu del bé i el dret a adquirir la quota restant de l'altre titular, que rep el nom de propietari formal".

Aquesta llei s'incorpora al llibre cinquè del Codi Civil català mitjançant la introducció del capítol VII (referit a la temporalitat) en el títol IV del dret de propietat i del capítol VI (sobre l'adquisició conjunta d'un bé) en el títol V de les situacions de comunitat. En concret, és en els articles 547 i 556 en els quals es reconeixen les, fins a la seva introducció, figures inèdites a Espanya que permeten la propietat temporal i la compartida, respectivament. Malgrat aprovar-se el 2015 la llei, la fórmula que ha anunciat la Generalitat s'aplicarà ara per primera vegada.

Les altres anuncis: el fons per frenar desnonaments i l'ampliació dels préstecs d'emancipació

A part de la compra conjunta de vivenda, Illa també va fer altres dos anuncis en matèria d'habitatge en la seva compareixença. Per una banda, la creació d'un fons d'emergència habitacional de 25 milions d'euros ampliables per part de la Generalitat destinat a l'adquisició d'immobles de lloguer amb lllogaters en risc de desnonament degut a una situació de vulnerabilitat un cop s'hagin esgotat totes les vies alternatives: la mediació, l'arrendament social i la taula d'emergència. D'aquesta manera, s'evitaran els seus llançaments i se sumaran els pisos al parc públic de protecció permanent. Des del Govern esperen que se sumin a aquesta iniciativa altres administracions com les entitats municipals, empreses i societat civil.

Per l'altre, el cap de l'executiu català també va avançar que s'ampliarà el ja esmentat programa de préstecs d'emancipació de l'ICF per a persones d'entre 18 i 40 anys, els quals fins ara aportaven el 20% del preu de l'habitatge fins a un màxim de 50.000 euros al 0% d'interès i sense comissions. A partir d'ara es podrà incloure dins del cost de compra les obres de rehabilitació necessàries per obtenir la cèdula d'habitabilitat i es podran utilitzar els crèdits per adquirir pisos de protecció oficial. Tots els immobles comprats per aquesta via passaran a estar protegits permanentment.

Paneque assenyala que la compra conjunta d'habitatge servirà perquè els fons se'n vagin

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, assenyala que les mesures anunciades per Illa permetran seguir endavant amb l'objectiu d'ampliar el parc d'habitatge públic protegit de manera permanent i, per tant, assequible per als ciutadans. En aquest sentit, la també portaveu del Govern subratlla que la compra conjunta d'habitatge és una mesura que actuarà "en diferents fronts", atès que no només servirà perquè les persones de més de 40 anys amb dificultats per pagar l'entrada puguin accedir a un immoble, sinó també per "activar la classe mitjana treballadora" per ser propietària i ajudar la Generalitat a incrementar el parc públic adquirint que ara es troben en propietat de fons.

"Aquest era un objectiu que tenia el Govern, que tot el que s'ha construït i el que construïm estigui destinat a viure i a què les famílies tinguin un habitatge habitual", apunta la consellera, que remarca que les polítiques de regulació del mercat habitacional i en contra de l'especulació aplicades per la Generalitat estan aconseguint que els fons voltor se'n vagin de Catalunya. "En el moment en què hem aplicat polítiques que desincentiven que s'utilitzi l'habitatge com un bé financer, hi ha fons que han anunciat que no els interessa (continuar al territori català) i, per tant, posen a la venda aquests actius", assegura.

Per altra banda, Paneque afirma que la intenció del Govern és que, en cas que funcioni bé la seva convocatòria inicial, el pla de compra conjunta entre Generalitat i particulars s'estengui en el futur. "De moment, anem amb aquesta primera convocatòria, que esperem que a partir del gener del 2027 pugui estar activa i, si funciona, igual que hem fet amb el fons d'emancipació, anirem repetint", avança.