Catalunya rebrà 60 milions d'euros del Govern per a mesures en matèria d'habitatge per aplicar les ZMRT

La declaració de les zones de mercat residencial tensionat (ZMRT) per regular el preu del lloguer no només ha servit a Catalunya per contenir la pujada dels arrendaments, sinó que també suposarà que el territori català rebi gairebé 60 milions d'euros per part del Govern en subvencions per promoure habitatge assequible i dur a terme altres mesures en l'àmbit habitacional. Així s'ha donat a conèixer després que el Ministeri d'Habitatge hagi iniciat aquest dimecres la tramitació per transferir 90 milions d'euros a les comunitats autònomes en les quals s'ha aplicat la llei d'habitatge.

En concret, Catalunya rebrà 59,7 milions d'euros. Una quantitat fixada pel Govern tenint en compte la població que resideix a les ZMRT de cada comunitat que aplica la llei d'habitatge, que en el cas del territori català es troba actualment en els 6,1 milions d'habitants, i el percentatge de llars en situació de sobreesforç pel que fa al pagament del lloguer -els que destinen més del 40% dels seus ingressos nets a l'arrendament-, que a Catalunya és un 9,15%.

Per altra banda, el Govern ha assignat 15,5 milions d'euros del paquet a Euskadi, 8,6 milions a Navarra, 5,1 milions a Galícia i 2,9 milions a Astúries. Aquestes cinc comunitats han començat a declarar zones de mercat residencial tensionat més recentment que Catalunya, que va ser la primera a aplicar la llei d'habitatge de 2023, la qual va entrar en vigor al territori català el març de 2024.

Aquestes ajudes extraordinàries contemplades dins la llei d'habitatge aprovada el 2023 han estat anunciades aquest dimecres per la ministra d'Habitatge i Agenda Urbana, Isabel Rodríguez, que ha informat des de Lekunberri (Navarra) que els 90 milions d'euros es destinaran a diverses mesures que ajudin els governs autonòmics a combatre la problemàtica d'accés a l'habitatge. Ja publicat en audiència pública l'esborrany del reial decret que regularà aquestes subvencions, ara tan sols queda que sigui aprovat pel Consell de Ministres.

Segons ha explicat Rodríguez, els ajuts serviran per dur a terme mesures com la promoció i construcció d'habitatge públic, la rehabilitació d'immobles ja existents per dedicar-los al lloguer assequible, l'adquisició de sòls dels ajuntaments o de particulars, la compra d'habitatges o el desenvolupament i la urbanització de sòls. "Declarar zona tensionada no és fer una festa, és reconèixer un problema i prendre decisions. La primera, congelar el preu del lloguer, però no només aquesta. Implica també un esforç per mobilitzar i construir habitatge per part de totes les administracions", ha assenyalat.

A més, la titular d'Habitatge ha posat el territori català com a exemple que l'aplicació de les zones de mercat residencial tensionat funciona. "Tenim ja una trajectòria a Catalunya, on ja són molts mesos consecutius veient com hem posat el torniquet a la sagnia de les pujades dels preus del lloguer", ha subratllat.

Resultats de regular el preu dels lloguers a Catalunya

Els resultats de la regulació dels preus del lloguer a Catalunya s'han pogut veure en les dades d'evolució de l'arrendament des de l'aplicació de la llei d'habitatge. Les últimes publicades per la Generalitat van ser les del primer trimestre de 2026, donades a conèixer al juliol. Aquestes mostren que, en comparació amb els primers tres mesos de 2025, el preu dels arrendaments va disminuir un 1,3% en els 271 municipis declarats zona de mercat residencial fins aleshores. A la ciutat de Barcelona el descens va ser d'un 4,7%.

Dades més recents, procedents d'un informe d'Idealista, reflecteixen que Catalunya es troba entre les quatre comunitats autònomes en què menys ha pujat el preu del lloguer en termes interanuals en l'últim mes d'agost. En el conjunt del territori català, l'import dels arrendaments ha ascendit un 2,7% en comparació amb agost de 2025, per la qual cosa es troba per sota de la mitjana nacional. Les dues comunitats que mostren una millor evolució són Euskadi (-1,6%), l'única en què el preu ha disminuït, i Navarra (0,4%). Dos dels territoris que apliquen les ZMRT.

La xifra de municipis catalans declarats ZMRT ascendeix a 302

El mes de juliol passat, Catalunya va elevar el nombre de municipis declarats zona de mercat residencial tensionat dels 271 als 302 després de l'última revisió del Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica de la Generalitat. Concretament, 22 localitats van deixar de formar part de les ZMRT i se'n van unir 53 de noves.

Amb l'última revisió, 634.171 persones van deixar de viure en zones de mercat residencial tensionat, mentre que 255.751 van començar a fer-ho. Per tant, el conjunt de les localitats catalanes en què es regula el preu dels lloguers actualment sumen 6,1 milions d'habitants.