En ple debat global sobre la regulació de la intel·ligència artificial, el Govern de Catalunya ha aprovat aquest dimarts la creació d'un marc d'actuació per analitzar i anticipar l'impacte de la IA en el mercat laboral català que inclourà eines pioneres de prospectiva i seguiment que permetin identificar tendències, així com detectar tant oportunitats com riscos per orientar les polítiques públiques i les decisions dels agents socioeconòmics Entre els instruments que el Consell Executiu ha acordat posar en marxa es troben el primer Observatori Català d'Intel·ligència Artificial i Mercat de Treball i el registre de sistemes algorítmics en l'àmbit laboral que el president de la Generalitat, Salvador Illa, va anunciar dilluns des de les Drassanes Reials de Barcelona en la seva conferència per fer balanç dels seus dos primers anys al capdavant de l'Executiu català.

El nou marc sobre la utilització de la intel·ligència artificial en el mercat laboral català divideix la seva actuació en cinc grans àmbits. Aquests eixos són l'anticipació i l'avaluació continuada dels efectes de la IA sobre l'ocupació, la capacitació de les persones treballadores i la promoció de l'ús d'aquestes tecnologies, el reforç de la competitivitat de les organitzacions, la protecció dels drets laborals i l'impuls d'una governança activa i responsable.

La creació de l'Observatori Català d'Intel·ligència Artificial i Mercat de Treball, entre les actuacions

Les actuacions previstes inclouen l'impuls de mecanismes de transparència sobre l'ús d'algoritmes en entorns laborals i instruments de suport perquè les petites i mitjanes empreses (pimes) incorporin la IA de manera responsable. Així mateix, el nou marc també preveu reforçar els drets laborals dels treballadors davant els processos automatitzats i dur a terme programes de capacitació i recualificació perquè els empleats puguin adaptar-se als nous entorns productius.

Una de les mesures serà la creació de l'Observatori Català d'Intel·ligència Artificial i Mercat de Treball, el qual funcionarà com l'instrument de seguiment, anàlisi i prospectiva de l'impacte de la IA en l'ocupació de Catalunya, realitzant un control de manera permanent. Aquest nou organisme treballarà de manera coordinada amb les secretaries de Treball i de Polítiques Digitals de la Generalitat per identificar tendències i poder oferir informació rigorosa als agents econòmics i socials. De fet, el projecte es desplegarà mantenint el diàleg amb els sindicats i les patronals amb l'objectiu que la transformació arribi al conjunt de la societat.

"Volem anticipar-nos i governar l'impacte que pot tenir la IA en el mercat de treball català"

"Fonamentalment el que volem és anticipar-nos i planificar i governar l'impacte que pot tenir el desplegament de la intel·ligència artificial en el mercat de treball català", ha remarcat la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, en la roda de premsa posterior a la reunió del Consell Executiu, en la qual ha advocat per treballar per treure profit a la IA des d'un punt de vista ètic i de defensa dels drets. "Som molt conscients que hem d'aprofitar tot el potencial que ens dóna el desplegament de la intel·ligència artificial, però hem de tenir aquesta perspectiva competitiva però humanista i alineada amb els valors democràtics i, per tant, de la governança i de l'interès públic", ha assenyalat.

A més, Paneque ha subratllat una dada compartida per el conseller d'Empresa i Treball, Miquel Sàmper, que apuntava que en un futur el 40% de les competències laborals i el 40% dels treballadors patiran canvis en el seu dia a dia laboral a causa de l'arribada de la intel·ligència artificial com a exemple de l'efecte de la IA sobre el mercat laboral. En aquest sentit, ha destacat la voluntat del Govern per "evitar que siguin els algoritmes sense un control humà qui marquin el futur".

Paneque assenyala la voluntat del Govern de "tenir protagonisme i incidència en les regulacions europees"

Respecte a la regulació de la IA, la portaveu de la Generalitat ha expressat que aquesta haurà de dur-se a terme des de l'àmbit europeu, a causa que és un assumpte que "supera allò que pot fer el Govern". No obstant això, ha assegurat que Catalunya pot ajudar a marcar el camí de la Unió Europea (UE) en aquest aspecte.

Segons Paneque, amb l'Observatori el territori català es pretén "tornar a tenir protagonisme i incidència en les regulacions europees". En aquesta línia, ha sostingut que el Govern d'Illa és un dels primers governs que s'anticipa amb l'Observatori i "dona aquestes eines de formació i capacitació als treballadors i treballadores perquè l'impacte de la IA sigui el menor possible".

Per altra banda, la consellera s'ha mostrat confiada que pugui crear-se una regulació a nivell internacional, apuntant que quan va començar tot el debat de l'impacte de la intel·ligència artificial sobre les persones i les instàncies europees van començar a dir que serà necessària una regulació, altres economies i àmbits internacionals van dir que no era necessari, però ara estan canviant d'opinió. "Serà necessària aquesta regulació molt més enllà del que pugui fer només Catalunya", ha declarat.

Suma't a El Plural

Dona suport al nostre treball. Navega sense publicitat. Entra a tots els continguts.

fes-te soci

Afegeix ElPlural.cat com a font preferida de Google.

Mantén-te informat amb les últimes notícies d'actualitat.

Activar ara