Catalunya estudia prendre accions judicials contra les plataformes digitals en les quals Blocus va difondre els disturbis

El Govern ha aprovat en la reunió del Consell Executiu d'aquest dimarts examinar si les plataformes digitals van complir amb les seves obligacions legals respecte a la convocatòria de Blocus a Barcelona el passat 24 d'octubre i encarregar al Gabinet Jurídic de la Generalitat l'estudi de possibles accions judicials contra les xarxes socials i aplicacions de missatgeria a través de les quals es van organitzar els disturbis. L'acord inclou sol·licitar a la Direcció General de la Policia, amb el suport de l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya, un informe tècnic sobre l'ús d'aquestes plataformes pel que fa als altercats i els indicis d'incompliment per part dels prestadors d'aquests serveis.

Així ho ha anunciat la consellera de Territori i portaveu del Govern, Sílvia Paneque, en la roda de premsa posterior al Consell Executiu, en què ha detallat que les possibles accions judicials o legals contra les plataformes digitals que ha encarregat analitzar podran afectar tant les empreses darrere de les xarxes socials o serveis de missatgeria com "els responsables individuals de les mateixes a Espanya i a Catalunya". "No descartem cap tipus d'actuació", ha assegurat.

L'acord preveu també la creació d'un marc de coordinació permanent entre la Secretaria del Govern, el Gabinet Jurídic de la Generalitat i el Departament d'Interior i Seguretat Pública que articuli les mesures pactades. Així mateix, ratifica el suport de l'Executiu català a la col·laboració entre els Mossos d'Esquadra, el Ministeri de l'Interior i les forces i cossos de seguretat de l'Estat en tot allò que excedeixi les seves competències.

El Govern vol "determinar responsabilitats sense qüestionar la llibertat d'expressió, d'informació i de manifestació"

Des de la Generalitat s'ha remarcat que les plataformes digitals es van utilitzar "per organitzar i incitar" els actes violents viscuts el 24 d'octubre al centre de Barcelona, així com "per difondre possibles noves convocatòries", i que, per aquesta raó, volen "examinar si les plataformes van complir amb les obligacions que els imposa la normativa". En aquest sentit, Paneque ha assenyalat que l'Executiu de Salvador Illa vol "determinar eventuals responsabilitats sense qüestionar en cap cas la llibertat d'expressió, d'informació i de manifestació".

"Si qualsevol mitjà de comunicació hagués avalat, propiciat o alimentat una convocatòria d'aquest tipus cridant a la violència i a fets delictius, el pes de la llei cauria sobre aquest mitjà i els seus responsables. Per tant, les plataformes no es poden netejar les mans sobre aquesta qüestió i hem d'actuar de la mateixa manera", ha reivindicat la portaveu del Govern.

Els marcs normatius català, espanyol i europeu permeten a la Generalitat emprendre accions pels disturbis

La possibilitat que el Govern emprengui accions legals o judicials contra els responsables de les convocatòries de Blocus queda recollida tant en el marc normatiu autonòmic com en l'estatal i l'europeu. Pel que fa a l'àmbit català, en l'Estatut es recull que la competència en matèria de seguretat pública a Catalunya correspon a la Generalitat.

De la mateixa manera, el Reglament de Serveis Digitals de la Unió Europea (UE) estableix obligacions específiques de diligència deguda, cooperació amb les autoritats públiques i gestió de riscos sistèmics per als prestadors de serveis d'intermediació, particularment davant la difusió de continguts il·lícits i l'amenaça per a la seguretat pública. Per la seva banda, la llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic, aprovada per les Corts Generals, regula les restriccions a la prestació del servei i el deure de col·laboració dels prestadors amb els òrgans encarregats de salvaguardar l'ordre públic i de realitzar la investigació de delictes.

Paneque posa en relleu la feina realitzada per evitar més disturbis i per detenir responsables

D'altra banda, Panque ha posat en valor la feina "intensa, eficient i eficaç" realitzada des del 24 d'octubre per part dels Mossos conjuntament amb altres forces de seguretat com la Guàrdia Urbana de Barcelona per al desplegament del dispositiu que va aconseguir evitar que el 31 d'octubre es produïssin de nou disturbis del mateix calibre que els del dissabte anterior com estava previst per part de Blocus. També ha destacat la tasca duta a terme perquè els causants dels disturbis, tant els que van participar físicament com els seus instigadors, assumeixin les seves responsabilitats.

"Vam dir després dels disturbis del 24 que qui la feia la pagaria, no només qui l'incitava, sinó també qui participa, i ja hem vist que les actuacions dels Mossos d'Esquadra van en aquesta línia", ha manifestat la consellera. Igualment, ha posat en relleu que també s'ha complert amb el compromís de destapar qui es trobava darrere de la convocatòria, havent-se produït ja la detenció de sis persones que haurien instigat els disturbis, dues d'elles menors d'edat, les quals ja han estat posades a disposició judicial.

A més, Paneque ha tornat a apel·lar a "la responsabilitat de pares, mares o tutors de menors que participen o han participat en aquest tipus d'actes". En aquesta línia, la Generalitat va advertir després dels disturbis del 24 d'octubre que, si els menors que fossin culpables dels altercats no podien pagar el preu per les seves accions, ho farien els seus tutors legals.