Batalla en la causa per la crisi a Ceuta: Moncloa com a perjudicada i tota la dreta com a acusació popular

La crisi de Ceuta entra de ple en el terreny judicial, després de la decisió de la jutgessa María Tardón d'obrir una causa a l'Audiència Nacional. La magistrada va anunciar aquest dilluns que investigarà l'arribada massiva de migrants a la ciutat autònoma com a "un atac greu contra la integritat territorial d'Espanya", va donar validesa a la tesi que es va gestionar "des del Marroc", i va obrir un nou escenari de batalla entre el Govern i la dreta, que com és habitual portarà la seva tasca d'oposició a la figura de l'acusació popular.

Tardón, considerada conservadora i amb un passat polític que l'uneix al Partit Popular, va incloure en el seu acte a la llista de formacions que ja han sol·licitat exercir aquesta figura en la causa, en la qual hi ha noms habituals. Entre elles, la pròpia formació que dirigeix Alberto Núñez Feijóo, per a la qual la jutgessa va ser regidora a l'Ajuntament de Madrid des del 1999; i alguns satèl·lits de l'ultradreta com Vox o l'associació ultracatólica HazteOir.

Al costat contrari, el mateix Govern ha anunciat que es personarà en la causa com a perjudicat. Davant un nou front judicial obrint-se davant Pedro Sánchez per l'entrada de 72.000 persones a Ceuta els passats 30 i 31 de juliol, Moncloa vol combatre "el matonisme i les amenaces" de la dreta, i anuncia "aquesta personació per tenir la confirmació i defensar que, si aquestes investigacions culminen que hi ha hagut circumstàncies externes que han pogut afectar la seguretat nacional", participar en el procés, com va anunciar el ministre Ángel Víctor Torres, comandament únic en la crisi, en una entrevista a RTVE.

La jutgessa apunta al Marroc i als "mitjans de resposta" d'Espanya

Encara no es coneix quines seran les primeres diligències que ordenarà Tardón en una causa que s'antulla complexa per les diferents dimensions que abasta. La jutgessa va declarar la competència de l'Audiència Nacional per investigar l'entrada massiva, en tractar-se d'una conducta delictiva, segons ella, "presumptament comesa a l'estranger que ha atacat greument la integritat territorial d'Espanya".

Tardón va ser qui va encarregar l'informe polèmic del Centre Nacional d'Immigració i Fronteres (Cenif) de la Policia Nacional, i també qui va ordenar al cos que l'hi entregués sense informar ni al Govern ni als seus superiors. Això, que va provocar la setmana passada una crisi entre el ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, i la policia; adquireix ara una nova dimensió. La magistrada dóna total validesa a la tesi que exposa l'informe, que si bé no assenyala l'autoria directa del Marroc de l'allau sobre Ceuta, constata que "s'ha evidenciat igualment una clara i indubtable gestió afavoridora del procés des del territori del Regne del Marroc", en les seves pròpies paraules.

Es basa en el "comportament constatat i gràficament contrastat de les Forces de Seguretat" del país veí, segons les "fotografies i vídeos" continguts en aquest informe. D'aquesta manera, Tardón rebutja la tesi que encara sosté el Govern, que defensa que aquest informe, en què es veu efectius que els agents identifiquen com de la Gendarmeria Reial marroquina "guiant" els migrants, no permet assenyalar directament Rabat.

La magistrada obre causa per investigar la comissió de quatre delictes: un contra la pau o la independència de l'Estat; un contra els drets dels ciutadans estrangers, que connecta amb els 84 morts en aigües espanyoles com a delictes d'homicidi imprudent; i un altre de pertinença a organització criminal.

També anuncia que es localitzaran possibles responsables al Marroc, per al que es podrà sol·licitar la col·laboració de les institucions d'aquest país; però també a Espanya. En aquest escenari inclou "l'articulació d'adequats mitjans de resposta en el territori espanyol, en relació amb la informació i alertes del seu possible esdeveniment, i la incidència que aquestes actuacions haguessin pogut tenir en els efectes produïts per aquesta entrada massiva". És a dir, que posarà el focus en la resposta del Govern davant possibles alertes prèvies.

Moncloa es defensa: personació i transparència

Moncloa continua defensant que els avisos dels dies previs a l'entrada massiva no van sortir de paràmetres que poguessin alertar de la magnitud del que va ocórrer, encara que la jutgessa recull fins a vuit alertes en el seu acte. És el que va defensar Sánchez al Congrés dijous passat i mantenen encara els seus ministres. Sobre l'obertura de la causa, encara ressonen els ecos del xoc que van mantenir Marlaska i Tardón sobre tot el relatiu a l'informe del Cenif.

El ministre va expressar al Poder Judicial la seva "preocupació" per l'ordre de la jutgessa de prohibir als agents donar-ne compte als seus superiors. La presidenta del Suprem, Isabel Perelló, li va respondre en una carta defensant que Tardón va actuar en l'"exercici de les seves funcions constitucionals", i va exigir "el màxim respecte" al titular d'Interior.

Marlaska no ha tornat a pronunciar-se sobre el tema, però sí que ha sortit en la seva defensa el ministre de Transports, Óscar Puente, que es va sumar aquest dilluns "a la preocupació" del seu company al Govern. "Fins a la data ha donat mostres que es pugui dubtar de la seva imparcialitat", va dir sobre Tardón en una entrevista a la Cadena SER. El ministre va qüestionar si basar-se en l'informe del Cenif és "una decisió molt encertada".

En qualsevol cas, la batalla està servida des de Moncloa. A més de personar-se com a perjudicat en la causa, com va anunciar Torres, el Govern va a desclassificar tots els informes relacionats amb la crisi de Ceuta datats entre l'1 de juliol, un mes abans de l'entrada massiva, i l'1 d'agost, l'endemà. El Consell de Ministres ho aprovarà aquest dimarts i, previsiblement, la ciutadania podrà consultar des de dimecres tots els documents del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI), la Policia Nacional i la Guàrdia Civil.

Nova causa amb acusacions populars de dreta

A l'altre costat, la dreta tracta d'aprofitar qualsevol vessant de la crisi de Ceuta. La gestió del Govern deixa en bona posició al PP, que confronta des de la pròpia ciutat autònoma, amb el seu president, Juan Jesús Vivas, com a ariet, però també ho farà als tribunals. Feijóo va apuntar que la causa arribaria al Suprem, deixant caure la imputació d'algun membre de l'Executiu, que és on planteja la baralla Vox. L'ultradreta vol jutjar Sánchez per traïció, i ja ha presentat una denúncia al president i a Marlaska davant la Fiscalia de l'Alt Tribunal.

Mentre tracten d'elevar la causa a la màxima instància, ambdós partits ja han demanat ser part en l'Audiència Nacional com a acusacions populars. L'acte de Tardón les inclou juntament amb el partit extraparlamentari Iustitia Europa, o l'associació ultracatólica HazteOir. La nòmina inclou també Zeolandia, una associació suposadament dedicada a defensar el "benestar dels animals" que presideix una candidata de Se Acabó la Fiesta, el partit de l'agitador d'extrema dreta Alvise Pérez. També s'admeten com a acusacions l'associació Libertad y Justicia, una altra habitual de les causes que afecten el Govern, i el partit Ahora España.