El Consell de Ministres és l'alineació titular d'un Govern i, juntament amb els secretaris d'Estat, forma part de la selecció nacional. Aquesta reflecteix l'estratègia i les prioritats de l'entrenador i dóna compte del seu full de ruta. En tot gabinet, la plantilla ha d'estar equilibrada: hi haurà ministres més tècnics o diplomàtics; més polítics o partidistes; o més aguerrits o mediàtics.

Actualment, el vicepresident primer d'Economia, Carlos Cuerpo; la ministra de Defensa, Margarita Robles; o el ministre de l'Interior, Fernando Grande Marlaska, pertanyen al primer grup ―alts funcionaris, juristes o professionals independents―.

El ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, la ministra d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions, Elma Saiz; o la ministra d'Habitatge, Isabel Rodríguez, pertanyen al segon grup ―perfils institucionals amb llarga experiència en el partit―. No obstant això, el ministre de Transports i Mobilitat Sostenible, Óscar Puente, forma part del tercer.

La seva estrella política "va emergir quan va assumir la defensa del Govern durant el debat d'investidura al Congrés dels Diputats, on es va liar a cops verbals amb l'oposició. Això va animar una parròquia socialista últimament abocada a rebre cops", recorda el professor de Comunicació Política de la UPF-BSM, Toni Aira.

"Abans, una figura com Alfonso Guerra ―vicepresident del Govern i vicesecretari general del partit― era molt comú". "Guerra estalviava al líder un rol d'atac contra els 'marrullers'. És el que ara fa un 'diputat/ada senglar': "envestir amb jocs contundents i baixar al fang per emetre atacs i missatges d'erosió". "Aznar tenia Álvarez Cascos, l'anomenat 'general secretari' del Partit Popular", afegeix l'autor de ´Mitòlegs'.

Segons el va definir Iván Redondo en una entrevista en aquest diari, Puente és el "centrecampista 'box to box' de la Moncloa". És a dir, un migcampista tenaç que desplega el seu físic i qualitat al llarg i ample del terreny de joc: pressiona, bascula, assisteix i remata. Fins i tot, en ocasions, treu la pilota jugada des de camp propi, malgrat la conjuntura de la temporada o les dificultats del partit.

"Aquesta és la funció que se li ha encomanat i que ell assumeix bé i sembla que amb alegria. Ho fa sense el filtre dels mitjans de comunicació perquè busca el link directe amb la ciutadania a través de les xarxes, on se sent molt còmode", explica el professor.

Puente, a les xarxes

L'activitat de Puente a les xarxes socials s'ha convertit en un dels fenòmens comunicatius més singulars dins del Govern. El ministre acumula actualment 306.550 seguidors a X, 48.000 seguidors i 671.100 'm'agrada' a TikTok, a més de 36.300 seguidors a Instagram, unes xifres que el situen entre els membres de l'Executiu amb més capacitat de generar conversa pública.

"Puente representa bastant bé una figura molt contemporània: el polític-troll. Un dirigent que entén la lògica d'internet i que aconsegueix ocupar conversa no tant pel contingut, sinó per la fricció. La seva comunicació funciona moltes vegades com funcionen les xarxes: interrupció, confrontació, resposta ràpida i generació constant d'estímul", explica el politòleg, Javier Sánchez González.

En una esquerra acostumada durant anys a una comunicació defensiva, "Puente apareix com algú que gaudeix del combat polític i que a més sap convertir-ho en espectacle digital". "Sánchez va entendre que això mobilitzava emocionalment part del seu electorat i que servia per disputar agenda a la dreta en temps real", detalla.

Segons l'analista internacional, el ministre compleix una altra funció molt clara dins de l'ecosistema de Pedro Sánchez: la de l'escuder polític". "Puente no comunica només per a si mateix, comunica per protegir el nucli emocional del sanchisme".

Després de la imputació de l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero, Puente va publicar diversos vídeos en defensa de la causa socialista amb una lògica molt reconeixible: "consolidar la idea de bloc assetjat". "La política ja no es planteja com una discussió entre adversaris, sinó com una confrontació entre 'els nostres' i els qui intenten derrocar-los", descriu Sánchez.

Això cohesiona moltíssim la militància i el votant més fidel. El problema, segons Sánchez, és que també radicalitza el to i estreny l'espai per parlar-li a qui està fora d'aquesta bombolla emocional. "Perquè quan tot es converteix en combat permanent, el risc és acabar comunicant només per als convençuts", matisa.

El consultor i analista polític, Jordi Sarrión-Carbonell, defineix Puente com una figura comunicativament molt interessant, capaç de combinar la seva condició de ministre amb una estratègia de comunicació marcadament personal. Segons la seva anàlisi, Puente projecta una imatge que transcendeix la disciplina habitual d'un responsable ministerial: "Si bé és un membre molt destacat del Govern, està intentant ser una mica més 'outsider' per preparar-se —hipotèticament— per a una etapa post Pedro Sánchez", assenyala.

L'assessor destaca que "a les xarxes socials, fa una funció de servei públic boníssima i atén la gent personalment", especialment en qüestions relacionades amb infraestructures, transport ferroviari o incidències en la mobilitat. Aquesta proximitat li ha permès construir una comunitat pròpia i diferenciar-se del to més institucional.

El seu estil, tanmateix, també genera controvèrsia. Encara que se li reconeix una notable capacitat comunicativa i un sòlid suport professional, Sarrión-Carbonell considera que el seu perfil respon a una estratègia deliberada de diferenciació. "Té molt bon equip d'assessorament i comunicació, però prefereix mantenir el seu perfil propi i marcat de polític indomable. Això li permet sortir-se dels motlles i argumentaris, sent més autèntic i genuí, però també té riscos", explica. Entre aquests riscos hi figura una gestió complicada de la confrontació pública. "La relació amb la crítica no la gestiona bé", apunta l'expert de comunicació i xarxes socials.

En l'àmbit de les plataformes digitals, els especialistes destaquen especialment el seu domini de X, antiga Twitter. "Té el Twitter molt ben manejat, però li falta molta presència a TikTok i altres xarxes socials", sosté. Paradòxicament, una de les claus del seu èxit recent ha estat apostar per formats que contradiuen les tendències dominants de consum ràpid de continguts. "En una època de vídeos d'un minut, Puente grava vídeos llargs que han tingut un gran impacte mediàtic i viralitat", subratlla.

El seu protagonisme també té implicacions polítiques dins del propi Executiu. Per una banda, Sarrión-Carbonell considera que "té un perfil que destaca i juga molt bé aquesta basa", convertint-se en una de les cares més reconeixibles del Govern. Per altra banda, adverteix que "el seu excessiu protagonisme pot eclipsar el president Sánchez o generar alguna petita crisi", especialment en moments d'elevada tensió política.

Aquesta capacitat de confrontació li ha permès exercir un paper rellevant dins de la coalició progressista. Segons l'assessor, "fa de ciment amb altres ministres més de l'esquerra per la seva naturalesa combativa", una característica que l'ha convertit en un dels principals ariet del Govern davant l'oposició.

No obstant això, en els períodes de normalitat política el seu discurs adquireix un to més combatiu. "En el dia a dia és més polaritzador, profereix exabruptes més forts i entra en competició amb un Partit Popular més polaritzat i 'ayusista' en el sentit discursiu: radicalització, línia dura i trumpisme", conclou.

Comunicació en temps de crisi

En conjunt, el ministre ofereix dues versions comunicatives clarament diferenciades. "És un gran comunicador en èpoques de crisi però necessita ordenar la seva comunicació en el dia a dia". Durant situacions excepcionals, destaca, "és sempre present, ocupa tots els espais, omple els buits mediàtics, dóna informació a temps real, compareix i es mobilitza".

No obstant això, l'expert en xarxes socials detecta punts febles en la seva estratègia comunicativa, especialment en la gestió dels problemes quotidians del transport ferroviari. "El Rodalies sembla el gran oblidat. Crec que aquí hi ha una crisi de comunicació espectacular perquè hi ha un vector de radicalització a Espanya que es produeix cada dia en el transport públic i crec que no se li està donant la importància suficient", alerta.

També ho recorda Sánchez González: "Puente podria projectar millor perfil com a ministre de gestió del que projecta avui. De fet, quan entra en infraestructures o gestió tècnica sol funcionar bastant millor. Però el seu personatge digital acaba moltes vegades tapant al ministre real".

"Fer oposició a l'oposició pot ser útil tàcticament. El problema és quan absorbeix tota la teva identitat política. Perquè llavors ja no ets rellevant pel que fas, sinó pel soroll que generes. I el soroll constant acaba tenint un efecte curiós: deixa d'escoltar-se", recalca el politòleg.

El resultat és una figura política que combina gestió, presència institucional i una intensa activitat digital, capaç de generar suports i crítiques a parts iguals, però que ha aconseguit convertir les xarxes socials en una de les principals eines de projecció del seu perfil polític.

Biografia i trajectòria

Puente (Valladolid, 1968) va començar a militar al PSOE amb 22 anys, el 1990, però no va iniciar la seva carrera política fins al 2004, com a vicesecretari general de l'Executiva Provincial de Jorge Félix Alonso. Així, entre 2017 i 2021, Puente va estar al capdavant de la Portaveu de l'Executiva Federal del partit. Va ser substituït per Felipe Sicilia l'octubre del 2021.

Llicenciat en Dret i magíster en Direcció Política, va arribar a l'alcaldia de Valladolid el 2015 gràcies al suport de 'Valladolid Toma la Palabra' i 'Sí se puede'. Llavors, va acabar amb dues dècades de governs 'populars' de Javier León de la Riva. I encara que el 2019 va reeditar el govern local, el Partit Popular i Vox van recuperar el bastó de comandament el juny del 2023 després d'una campanya electoral agredolça. No obstant això, li esperava un futur immediat prometedor.

Abans havia estat regidor del grup socialista a l'Ajuntament de Valladolid des del 2007, assumint el lideratge del grup el 2008 i la Secretaria General de l'Executiva Municipal del PSOE el 2009. Així mateix, va exercir l'advocacia des del 1995 fins a la seva arribada a l'alcaldia val·lisoletana.

Com a antecedent a la cartera de Transports, Puente va ser representant de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP) al Fòrum Local per a l'Agenda Urbana Espanyola. A la mateixa FEMP va exercir també de president de la Xarxa Espanyola de Ciutats Saludables, entre 2015 i 2019, i com a vocal de la Junta de Govern després. Així mateix, ha estat vicepresident de l'Organització Iberoamericana de Cooperació Internacional.

Suma't a El Plural

Dona suport al nostre treball. Navega sense publicitat. Entra a tots els continguts.

fes-te soci