Aliança Catalana viu una crisi interna per fitxar un exfranquista mentre deixa en l'aire el veto a concórrer a les generals

En el seu afany per ampliar la seva presència al voltant de Catalunya, Aliança Catalana s'ha disposat a buscar candidats fora de les seves pròpies files i formar aliances amb grups petits per concórrer conjuntament a les municipals, fins i tot encara que això signifiqui deixar entrar a persones allunyades de l'independentisme. La pròpia líder, Sílvia Orriols, va admetre en una entrevista el passat mes de maig que no tots els seus caps de llista serien "explícitament nacionalistes catalans", malgrat que va assegurar que la independència de Catalunya era "un eix fonamental" dins del seu programa polític. Dos mesos més tard, aquesta qüestió ha esclatat després de conèixer-se la incorporació d'un exmilitant del partit d'extrema dreta espanyolista Fuerza Nueva i fundador de l'associació antindependentista Societat Civil Catalana, la qual cosa ha provocat una crisi interna amb dimissió inclosa. Una polèmica que ha succeït paral·lelament a la decisió d'ajornar la modificació dels estatuts de la formació per vetar concórrer a les generals, deixant la mesura per reafirmar la seva desconnexió d'Espanya encara en l'aire.

Va ser el passat 18 de juny quan Aliança Catalana va anunciar haver signat un acord de col·laboració amb Futur Blau per "reforçar l'alternativa política" i " treballar conjuntament de cara a les properes eleccions municipals" a la ciutat de Vic. El destacable del pacte residia en un dels dirigents del partit amb el qual s'ha aliat Orriols i també signant del document. Es tracta de Xavier Capellas, advocat que va ser militant de Fuerza Nueva, una formació d'ultradreta fundada pel franquista Blas Piñar i dissolta el 1982; el 1994 es va presentar a les eleccions europees pel partit Comunión Tradicionalista Carlista, el qual va qualificar el Cop d'Estat de Francisco Franco de "croada"; i, dues dècades més tard, el 2014, va ser un dels membres creadors de Societat Civil Catalana.

Aquesta última organització es caracteritzava per oposar-se a l'independentisme del territori català i defensar l'unionisme d'Espanya i va tenir especial activitat durant els anys del procés. No obstant això, la participació de Capellas a Societat Civil Catalana no és l'únic rastre que hi ha del seu rebuig a l'independentisme en els últims anys. El 2020, assenyalava en un missatge a la xarxa social X que havia "quedat clar" que la via unilateral de la independència, la qual defensa Aliança Catalana, "és impossible". En una publicació de l'any 2021 anava més enllà i sostenia que havia arribat a la conclusió que "Catalunya està incapacitada genèticament per aconseguir la seva independència".

Orriols defensa el fitxatge de persones amb "orígens polítics diversos"

L'historial de Capellas no va impedir que Orriols signés juntament amb ell i el també representant de Futur Blau Joan Font l'acord de col·laboració i que tots ells expressessin "la seva voluntat de sumar esforços per impulsar un projecte compartit per Vic", com explicava Aliança Catalana en un comunicat. Amb aquest pacte, es comprometien que Futur Blau s'integrés en "la tasca organitzativa i política del partit al municipi" i treballés conjuntament amb el comitè local de la formació xenòfoba independentista de manera activa.

"Aliança Catalana valora molt positivament aquest acord que evidencia la capacitat del projecte per aglutinar persones i col·lectius disposats a treballar per un canvi polític a Vic i a tot Catalunya", deia el comunicat. Postura també defensada per Orriols, que va respondre a les crítiques rebudes a les xarxes socials pel fitxatge de Capellas apuntant que posaven en valor "el fet de compartir ara un objectiu: l'Estat català lliure, pròsper, segur i occidental". En el mateix missatge, l'alcaldessa de Ripoll va destacar que els integrants de la seva formació tenen "orígens polítics molt diversos" i que no fan "retrets ni cordons sanitaris pel passat". "Tothom que vagi cap aquí és benvingut", va assenyalar.

Dimissió del secretari d'organització del Comitè Executiu a la comarca d'Osona

Malgrat les paraules d'Orriols, ha quedat palès que això no és així i que no tots els membres d'Aliança Catalana opinen igual. Així ho va constatar dissabte passat el fins ara secretari d'organització del Comitè Executiu de la formació a la comarca d'Osona, Carles Fresquet, amb l'anunci de la seva dimissió del càrrec i la seva baixa com a afiliat del partit a causa de la incorporació de Capellas "per una qüestió de coherència i responsabilitat política".

Mitjançant un comunicat, Fresquet va informar que havia decidit deixar el seu càrrec a Aliança Catalana després d'haver avalat ell mateix la sol·licitud d'alta de Capellas com a nou afiliat després d'haver tingut coneixement a través dels mitjans de comunicació que havia militat a Fuerza Nueva i que posteriorment havia format part de Comunión Tradicionalista Carlista. Dades que, segons Fresquet, Capellas va ocultar i que, si les hagués conegut, haurien impedit que avalés la seva incorporació.

Fresquet va remarcar en el comunicat que Comunión Tradicionalista Carlista és un partit que "encara avui reivindica el Cop d'Estat i la consegüent Guerra Civil espanyola", així com va subratllar que, "per si això no fos suficient", va ser membre fundador de Societat Civil Catalana a la regió Catalunya Central. "Una entitat que es va oposar als drets i llibertats nacionals de Catalunya i que es va dedicar a perseguir judicialment independentistes amb querelles i accions legals i que va encoratjar la violència policial contra el nostre poble l'u d'octubre de l'any 2017", va sostenir.

Després de saber la trajectòria política de Capellas, Fresquet va sol·licitar a Aliança Catalana la retirada del seu aval, la suspensió cautelar de l'alta del membre de Futur Blau i la revocació de tots els acords signats amb aquesta formació mentre l'exmilitant de Fuerza Nueva continuï formant-ne part. La resposta que va obtenir per part de la direcció va ser una negativa, al·legant que no jutgen ningú pel seu passat i que tots els seus integrants tenen "diferents trajectòries polítiques però un mateix objectiu, sempre acceptant el programa electoral i els compromisos polítics del partit".

Un argument que l'ara ja exdirigent de la formació d'Orriols a Osona únicament comparteix "quan es tracta de persones que no han tingut mai responsabilitats contra Catalunya". Per a Fresquet, el de Capellas no és el cas i "que la direcció del partit avali la seva entrada coneixent aquesta trajectòria és una traïció a l'esperit fundacional d'Aliança Catalana". A més, va assegurar que "atempta contra la dignitat i els principis" de tots els que han treballat en el projecte des dels seus inicis.

Aliança Catalana decideix ajornar el veto a la seva participació a les generals

Enmig de la crisi interna pel fitxatge de Capellas, la cúpula d'Aliança Catalana va mantenir divendres passat una reunió en què es va decidir ajornar el congrés que la formació tenia pensat celebrar entre juny i juliol per modificar els seus estatuts per incorporar-hi el veto que el partit pugui concórrer a unes eleccions generals a Espanya. Segons ha avançat El Periódico, està previst que el conclau per realitzar la reforma estatutària que prohibeixi presentar-se als comicis estatals es dugui a terme al setembre.

La intenció de vetar la possibilitat que Aliança Catalana concorri a unes generals va ser anunciada el 2025 per Orriols, que va defensar que, en no considerar-se una formació espanyola, aquesta no ha de presentar-se a eleccions a les Corts Generals i va manifestar que creia que havia estat "un error" no incloure aquesta restricció als estatuts des del principi. No obstant això, el partit opina que la reforma encara pot esperar i que la prioritat ara és centrar-se en la selecció dels candidats per a les municipals del 2027.